research

Patrimonio y museos: una relación íntima

Abstract

Els museus són institucions que conserven, estudien i difonen el patrimoni, i potser es troben entre les que ho fan més visiblement. La seva existència, des dels orígens, és indissociable de la del patrimoni com a concepte. Al llarg del temps els museus han estat instruments importants per establir què podia ésser considerat patrimoni, i per tant per transmetre determinades visions de la realitat. Així, les funcions dels museus han anat també canviant a mesura que ho han fet els discursos sobre el patrimoni. A partir de les darreries del segle XX, d’acord amb el desenvolupament del pensament científic occidental, la museologia ha experimentat una inflexió que, centrada d’antuvi en la reivindicació d’una funció social, ha donat lloc a un panorama fragmentat i divers, amb uns vincles cada cop més importants amb el turisme. La glossa del cas català permet reconèixer les constants d’aquesta problemàtica i, alhora, una sèrie d’interessants especificitats.Museums are institutions that preserve, study, and disseminate heritage, and perhaps are among those that do so most visibly. From their origins, their existence has been very closely related to the concept of heritage. Over the years, museums have proved to be a powerful tool in establishing what can be considered as heritage, and therefore in transmitting a certain vision of reality. As such, the functions of museums have also evolved together with the broader discourse concerning heritage. From the late 20th century on and in keeping with developments within western scientific thinking, museology has experienced a shift from its original focus on a social function towards a fragmented and varied situation, with growing links to tourism. A glance at the situation in Catalonia allows for the identification of ongoing issues, as well as highlighting some interesting details.Los museos son instituciones que conservan, estudian y difunden el patrimonio, y se encuentran tal vez entre las que lo hacen más visiblemente. Su existencia, desde sus orígenes, es indisociable de la del patrimonio como concepto. A lo largo del tiempo los museos han sido instrumentos importantes para establecer qué podía ser considerado patrimonio y, por lo tanto, transmitir determinadas visiones de la realidad. De esta manera, las funciones de los museos han ido cambiando a medida que lo han hecho los discursos sobre el patrimonio. A partir de finales del siglo XX, de acuerdo con el desarrollo del pensamiento científico occidental, la museología ha experimentado una inflexión que, centrada en principio en la reivindicación de una función social, ha dado lugar a un panorama fragmentado y diverso, con unos vínculos cada vez más importantes con el turismo. La glosa del caso catalán permite reconocer las constantes de esta problemática y, a la vez, una serie de interesantes especificidades

    Similar works