Comunitat, societat i gènere en el món rabassaire a les terres de l'Ainoia i l'Alt Penedès en el segle XIX

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles

Las formas tradicionales de protesta en las zonas vitícolas catalanas durante la segunda mitad del siglo XIX

En las últimas décadas del Siglo XIX, en las zonas vitícolas catalanas, adquirió relevancia la articulación de la protesta campesina a través de organizaciones características del mundo capitalista (movimiento asociacionista y contienda electoral). A pesar de ello, las formas de protesta tradicionales se mantuvieron vivas en la conciencia popular hasta los primeros años del siglo XX. Ello fue posible gracias a la homogeneidad de intereses entre los rabassaires. Su objetivo más inmediato era la defensa de los derechos que creían poseer sobre la tierra que trabajaban. En la comunicación que presento, se analizan algunas de estas formas tradicionales de protesta popular.The last decades of the 19th, century saw the rise of organised peasant protest (through the Union movement and electoral activity), characteristic of the capitalist world in the rural areas of Catalonia. However, the traditional forms of protest were alive in the popular culture until the beginning of the 20th century. This was possible because of the unity of Interest among the rabassaires. Their short-term objective was the defence of the rights that they felt entitled to the land they had been working for generations. In this paper some of these traditional forms of popular protest are analysed

Les formes d'accés a la terra a la comarca de l'alt Penedès durant el segle XIX: el contracte de rabassa morta i l'expansió vitivinícola

Segons el qüestionari de Francisco de Zamora, a finals del segle XVIII la vinya ja tenia un paper destacat en l'economia penedesenca. Així, Manuel Barba i Roca, a les respostes al qüestionari, insisteix en el fet que l'escassetat de gra que pateix la comarca es deu al constant creixement de la vinya en detriment dels sembrats. Per altra banda, apunta l'existència a Vilafranca de nou fabriques d'aiguardent, amb una producció anyal aproximada a les 500 pipes, que eren destinades als mercats americans a través del port de Vilanova i la Geltrú. Tot i així, l'expansió definitiva de la vinya a la comarca de I'Alt Penedès no fou una realitat definitiva fins a la primera meitat del segle XIX

Dispersion-shifted fiber polarization scrambler based on faraday effect

Demonstration of an all-fiber polarization scrambler based on the Faraday effect is carried out. The device has been constructed using dispersion-shifted fiber that has a major tolerance to bends than standard single-mode fiber. Results about the fiber Verdet constant when 1550-nm light is launched are presented. The performance of the constructed device is also shown. Main features are insertion losses as low as 0.4 dB and scrambling frequency up to 20 kHz. Although here we emphasize its application to low-frequency heterodyne detection, the scrambler is applicable to other systems that are polarization dependent. In particular, it would be useful to overcome problems originated by polarization dependent gain in erbium-doped fiber amplified systems.Peer ReviewedPostprint (published version

Pequeña explotación agrícola, reproducción de las unidades familiares campesinas y mercado de trabajo en la viticultura mediterránea del siglo XIX: el caso catalán

Editada en la Fundación Empresa PúblicaEn la Cataluña de los siglos XVIII y XIX, la pequeña propiedad de la tierra jugó un papel determinante en el proceso de especialización vitícola que conocieron diferentes comarcas catalanas. El producto bruto que se obtenía en estas pequeñas propiedades difícilmente podía garantizar la reproducción de las unidades familiares campesinas vinculadas a estas pequeñas superficies de viñedos. Es por ello que en este artículo se analizan las diferentes estrategias seguidas por estas familias a la hora de garantizar su reproducción, tanto como unidades de consumo como de producción.Small landownership had an outstanding role in determining the process of viticultural specialization that some well-defined territories known as "comarcas" experienced in eighteenth and nineteenth-century Catalonia. The net product these small landholdings yielded was not enough to safeguard the reproduction of the peasant family units closely linked to those small areas devoted to vineyards. It is for this reason that this article analyzes the different strategies these families developed in order to guarantee their reproduction, either as consumption or production units.Publicad