Les habilitats socials del docent a través de la meditació i els seus principis

L'aula és un conjunt orgànic format pel docent i el grup classe. Una metàfora útil per comprendre la relació que estableixen les parts és la del genet amb el seu cavall, idea que ja apareix en un dels manuals més antics que es conserven d'una de les sis escoles hindús o Darshanas, el Yoga-sutra de Pantajali. El genet és el coneixedor de l'objectiu i té el lideratge i l'autoritat necessària per a guiar el cavall, és el docent. El cavall no coneix l'objectiu i es guia pels seus propis instints, perdent-se moltes vegades en ells per falta d'un objectiu superior. En canvi, és el que posseeix el potencial per arribar a aquest objectiu, és el grup classe. Així doncs, el treball es centra en quines són les habilitats socials del docent per aconseguir establir un objectiu adequat i arribar a ell, partint de que tot alumne té els seus potencials. En la primera part de definició del problema, es fa un anàlisi en forma de graelles de conceptes dels articles més específics que analitzen aquestes Habilitats socials del docent. D'aquest anàlisi se'n pot extreure un receptari d'estratègies i actituds que defineixen aquestes habilitats. La pregunta que hom pot fer-se és: Com puc adquirir aquestes actituds i habilitats d'una manera més holística? Quin és el treball personal que ha de fer el docent per poder-les integrar? En la segona part de solució del problema, es recurreix als principals textos del pensament i filosofia hindú de les sis escoles de pensament. En ells es fa una descripció del funcionament de la ment, les emocions i la funció del mestre. De tots aquests textos podem destil.lar set principis en els quals es basen les principals pràctiques de treball del control mental i emocional, com són el ioga o la meditació. A partir d'aquí reordenem els conceptes exposats en els articles sobre les habilitats socials del docent segons aquests 7 principis per arribar a identificar els diferents patrons de conducta.En la tercera part dels resultats, fem una enquesta al claustre de dos insituts per poder identificar els patrons de conducta més habituals en el professorat i per tant quin és l'estat de la qüestió. L'apartat de resultats finalitza amb l'entrevista a dos professionals de la docència que apliquen aquests principis en el seu treball diari personal i com a docents des de vessants diferents

De l'electricitat a la fusta: espais d'aprenentatge de la Tecnologia mitjançant projectes

Les activitats de construcció i disseny permeten orientar l'ensenyament de la Tecnologia cap a espais metodològics més contextualitzats que permeten el desenvolupament d'habilitats de planificació i gestió de projectes. L'Aprenentatge Basat en Projectes proposa per a aquest tipus d'activitats un marc de gestió d'aula i avaluació útil per a l'aprenentatge. En aquest article, es presenten quatre projectes aplicats en aules de secundària en els que els alumnes planifiquen i desenvolupen diversos projectes relacionats amb diversos materialsi tècniques (fusta, electrònica) i es discuteixen aspectes metodològics clau per al seu desenvolupament.Design and construction activities allow to teach Technology in a contextualized frame and to develop skills of planning and managing projects. Project-Based Learning propose for this kind of activities a frame for assessment and classroom management. We present four projects applied in secondary schools, where students plan and develop several projects related with several materials and technics (wood, electronics) and we discuss key methodologic aspects about the development of this kind of activities.Les activitats de construcció i disseny permeten orientar l'ensenyament de la Tecnologia cap a espais metodològics més contextualitzats que permeten el desenvolupament d'habilitats de planificació i gestió de projectes. L'Aprenentatge Basat en Projectes proposa per a aquest tipus d'activitats un marc de gestió d'aula i avaluació útil per a l'aprenentatge. En aquest article, es presenten quatre projectes aplicats en aules de secundària en els que els alumnes planifiquen i desenvolupen diversos projectes relacionats amb diversos materialsi tècniques (fusta, electrònica) i es discuteixen aspectes metodològics clau per al seu desenvolupament

Han Istanbul. Projecte de transformació/adaptació del "Cebeci Han" als límits del bazar cobert d'Istanbul

"Han Istanbul" són les paraules clau en què es basa el projecte. "Han", una tipologia d'edifici que es troba al llarg de les antigues rutes comercials entre Orient i Occident a mode d'infraestructura d'acolliment i protecció. Un "oasi" aïllat dels diferents entorns en què es va trobant i un model ara en ruïna. "Istanbul", un dels llocs d'arribada i de grans intercanvis d'aquestes rutes, un port, una ciutat, una topografia, una morfologia canviant i una sèrie d'elements que estableixen relacions entre sí. El Han, però, era també un "oasi" dins la ciutat que permetia la protecció del nouvingut cap a ella a la vegada que aquesta exercia el control cap allò forani i transitori. Quan el model comercial i econòmic al qual pertany s'abandona i esdevé ruïna, la ciutat, com la vegetació, l'envaeix quedant així en un equilibri insospitat. És aquesta la idea que genera el projecte de transformació / adaptació del "Cebeci Han" (conjunt de caravanserralls otomans del s.XVIII) als límits del Bazar Cobert d'Istanbul

Han Istanbul. Projecte de transformació/adaptació del "Cebeci Han" als límits del bazar cobert d'Istanbul

"Han Istanbul" són les paraules clau en què es basa el projecte. "Han", una tipologia d'edifici que es troba al llarg de les antigues rutes comercials entre Orient i Occident a mode d'infraestructura d'acolliment i protecció. Un "oasi" aïllat dels diferents entorns en què es va trobant i un model ara en ruïna. "Istanbul", un dels llocs d'arribada i de grans intercanvis d'aquestes rutes, un port, una ciutat, una topografia, una morfologia canviant i una sèrie d'elements que estableixen relacions entre sí. El Han, però, era també un "oasi" dins la ciutat que permetia la protecció del nouvingut cap a ella a la vegada que aquesta exercia el control cap allò forani i transitori. Quan el model comercial i econòmic al qual pertany s'abandona i esdevé ruïna, la ciutat, com la vegetació, l'envaeix quedant així en un equilibri insospitat. És aquesta la idea que genera el projecte de transformació / adaptació del "Cebeci Han" (conjunt de caravanserralls otomans del s.XVIII) als límits del Bazar Cobert d'Istanbul

Les habilitats socials del docent a través de la meditació i els seus principis

L'aula és un conjunt orgànic format pel docent i el grup classe. Una metàfora útil per comprendre la relació que estableixen les parts és la del genet amb el seu cavall, idea que ja apareix en un dels manuals més antics que es conserven d'una de les sis escoles hindús o Darshanas, el Yoga-sutra de Pantajali. El genet és el coneixedor de l'objectiu i té el lideratge i l'autoritat necessària per a guiar el cavall, és el docent. El cavall no coneix l'objectiu i es guia pels seus propis instints, perdent-se moltes vegades en ells per falta d'un objectiu superior. En canvi, és el que posseeix el potencial per arribar a aquest objectiu, és el grup classe. Així doncs, el treball es centra en quines són les habilitats socials del docent per aconseguir establir un objectiu adequat i arribar a ell, partint de que tot alumne té els seus potencials. En la primera part de definició del problema, es fa un anàlisi en forma de graelles de conceptes dels articles més específics que analitzen aquestes Habilitats socials del docent. D'aquest anàlisi se'n pot extreure un receptari d'estratègies i actituds que defineixen aquestes habilitats. La pregunta que hom pot fer-se és: Com puc adquirir aquestes actituds i habilitats d'una manera més holística? Quin és el treball personal que ha de fer el docent per poder-les integrar? En la segona part de solució del problema, es recurreix als principals textos del pensament i filosofia hindú de les sis escoles de pensament. En ells es fa una descripció del funcionament de la ment, les emocions i la funció del mestre. De tots aquests textos podem destil.lar set principis en els quals es basen les principals pràctiques de treball del control mental i emocional, com són el ioga o la meditació. A partir d'aquí reordenem els conceptes exposats en els articles sobre les habilitats socials del docent segons aquests 7 principis per arribar a identificar els diferents patrons de conducta.En la tercera part dels resultats, fem una enquesta al claustre de dos insituts per poder identificar els patrons de conducta més habituals en el professorat i per tant quin és l'estat de la qüestió. L'apartat de resultats finalitza amb l'entrevista a dos professionals de la docència que apliquen aquests principis en el seu treball diari personal i com a docents des de vessants diferents

De l'electricitat a la fusta : espais d'aprenentatge de la Tecnologia mitjançant projectes

Les activitats de construcció i disseny permeten orientar l'ensenyament de la Tecnologia cap a espais metodològics més contextualitzats que permeten el desenvolupament d'habilitats de planificació i gestió de projectes. L'Aprenentatge Basat en Projectes proposa per a aquest tipus d'activitats un marc de gestió d'aula i avaluació útil per a l'aprenentatge. En aquest article, es presenten quatre projectes aplicats en aules de secundària en els que els alumnes planifiquen i desenvolupen diversos projectes relacionats amb diversos materialsi tècniques (fusta, electrònica) i es discuteixen aspectes metodològics clau per al seu desenvolupament.Design and construction activities allow to teach Technology in a contextualized frame and to develop skills of planning and managing projects. Project-Based Learning propose for this kind of activities a frame for assessment and classroom management. We present four projects applied in secondary schools, where students plan and develop several projects related with several materials and technics (wood, electronics) and we discuss key methodologic aspects about the development of this kind of activities

11. Rehab Me: rehabilita per rehabitar

Conferència de l'equip Rehab Me per a Debat Obert: Arquitectura emergent a Catalunya 2016