Sobre complexitat gramatical i complexitat de processament

En aquest article revisem breument una qüestió central de la lingüística teòrica actual: ¿fins a quin punt els mecanismes subjacents al coneixement lingüístic són independents dels mecanismes involucrats en el processament del llenguatge? Per articular una resposta mínimament fonamentada i detallada d'aquesta qüestió, il·lustrem alguns fenòmens referents a la minimització de la complexitat gramatical i d'altres referents a la minimització de la complexitat de processament. Finalment, presentem una sèrie d'arguments segons els quals no podem reduir les restriccions de complexitat gramatical a restriccions de complexitat de processament, ni viceversa, tot i que deixarem com una pregunta oberta si una teoria unificadora és possible

Portal de Montmeló Transició entre municipi i circuït

El Circuit de Catalunya, situat entre els municipis de Granollers, Montmeló i Parets del Vallès, és un equipament lúdic-esportiu d’ús tant esporàdic com massiu. El territori adjacent al circuit és actualment una amalgama de teixits i infraestructures inconnexos que no tenen una ordenació clara i que no potencien les possibilitats que pot oferir aquest equipament. Es pot plantejar la recomposició el territori i potenciar al màxim les possibilitats que té el circuit de Montmeló per a generar un nou equipament lúdic-esportiu i amb serveis per a la xarxa de municipis que l’envolta. El projecte de recomposició contempla dos àmbits, per una banda es proposa una connexió elevada d’aquest nou centre amb el poble de Montmeló, generant un eix de creixement del poble i passar les barreres de l’autopista AP-7 i vies de tren. I per una altre, generar un nou espai verd lliure de qualitat en el territori amb capacitat per absorbir diferents usos lúdics i esportius. La connexió elevada planteja un recorregut de vianants que parteix de la trama urbana del municipi de Montmeló i que articula i concentra una banda edificada de 60 metres d’amplària. Aquest eix de connexió varia formalment i programàticament en funció de les influències que rep en el seu recorregut fins a la zona del circuit. Es proposa un edifici en alçada, travessat per aquesta connexió elevada, que marqui a nivell territorial l’accés principal al nou món del motor del circuit de Montmeló. L’edifici genera un espai de transició entre l’àmbit del Montmeló poble i del Montmeló circuit amb una contenció espacial formalitzada amb un cos edificat de 30x15 metres que es retorça en tres dimensions dins d’un àmbit cúbic de 75x75 metres creant arc en tres dimensions, visible des de qualsevol orientació, obert cap al sud, emfatitzant l’accés a través de l’edifici com un embut de fluixes i generant també un edifici horitzontal mirador cap al circuit. És un edifici que contempla un programa públic relacionat amb la connexió de vianants elevada i les infraestructures, i un programa en mixed-use privat en alçada. La zona pública està connectada per la mateixa passera que s’eixampla i passa a ser un espai distribuïdor que relaciona el flux de vianants amb el rodat i el ferroviari, actuant d’intercanviador. Els vestíbuls d’accés a l’edifici són independents i es relacionen mitjançant la passarel•la. La part privada en alçada respon a uns usos més específics relacionats amb el poder de convocatòria que té el circuit de Montmeló. Es proposa un hotel i oficines amb la capacitat d’acollir tant als visitants com a grups d’empreses que vinguin durant una temporada per fer proves en el circuit. Aquests grups poden llogar una agrupació d’habitacions d’hotel i una part de les oficines les quals generen un lligam productiu tant per al nou món del motor que es proposa com per els polígons industrials adjacents. Part del serveis que ofereixen l’hotel i les oficines són compartits en el sòcol; el restaurant principal de l’hotel, i la zona de convencions i exposicions de les oficines. En alçada es planteja un programa d’usos mixtos entre l’hotel i les oficines, consistent en sales de banquets, zones d’oci, zona esportiva, bar-cockteleria i sales de reunions i celebracions

The Witness Set Constraint

This article is initially concerned with a famous constraint on the class of possible determiners in natural languages: the so-called Conservativity Constraint. We shall briefly illustrate the force of this constraint and infor- mally sketch Keenan and Stavi (1986)'s view according to which the Con- servativity Constraint derives from the boolean structure of natural lan- guage semantics. We shall proceed to discuss certain well-known linguistic categories that have been argued to be interpreted by non-conservative functions: only and the relative proportional determiners many and few. We shall take the challenge posed by the existence of these categories in order to propose an alternative to the Conservativity Constraint. This alternative will be dubbed the Witness Set Constraint, which is inspired in Barwise and Cooper (1981)'s considerations on the semantic process- ing of generalized quantifiers. We shall defend that the proposed con- straint does not suffer from the empirical shortcomings that have been attributed to the Conservativity Constraint, and indeed, we shall argue in detail that it correctly predicts (a) the existence of conservative de- terminers, (b) the non-existence of certain non-conservative determiners, such as inner negations, cardinal comparison determiners and the con- verses of non-trivial proportional determiners, and most importantly, (c) the existence of the non-conservative functions denoted by only and the relative proportional determiners many and few. This line of reasoning suggests that the class of functions from properties to sets of properties denoted in natural languages typically by determiners is constrained by a principle that simplifies the semantic processing of generalized quantifiers

Structure dependence and linear order. Clarifications and foundations

According to Chomsky (2010, 2013) and Berwick and colleagues (2011), the structuredependence principle suggests that linear order is a reflex of the sensory-motor system and plays no role in syntax and semantics. However, when these authors use the expression linear order, they seem to refer exclusively to the literal precedence/temporal relation among terminals in linguistic objects. This narrow use, which is very common within linguistics, differs from the technical use in a noninnocuous way and does not allow us to exploit the unificational force that the concept of order can have for minimalist investigations. Here I follow Fortuny and Corominas-Murtra's (2009) formal definition of the syntactic procedure, which capitalizes on the foundational set-theoretical concept of nest. I show how the structure-dependence principle can be derived from a local definition of syntactic domain while retaining the idea that central concepts of configurational and transformational syntactic theories are orders

A recursive paradigm to solve Boolean relations

A Boolean relation can specify some types of flexibility of a combinational circuit that cannot be expressed with don't cares. Several problems in logic synthesis, such as Boolean decomposition or multilevel minimization, can be modeled with Boolean relations. However, solving Boolean relations is a computationally expensive task. This paper presents a novel recursive algorithm for solving Boolean relations. The algorithm has several features: efficiency, wide exploration of solutions, and customizable cost function. The experimental results show the applicability of the method in logic minimization problems and tangible improvements with regard to previous heuristic approaches

Balancing Workload and Workforce Capacity in Lean Management: Application to Multi-Model Assembly Lines

While multi-model assembly lines are used by advanced lean companies because of their flexibility (different models of a product are produced in small lots and reach the customers in a short lead time), most of the extant literature on how to staff assembly lines focuses either on single-model lines or on mixed-model lines. The literature on multi-model lines is scarce and results given by current methods may be of limited applicability. In consequence, we develop a procedure to staff multi-model assembly lines while taking into account the principles of lean manufacturing. As a first approach, we replace the concepts of operation time and desired cycle time by their reciprocal magnitudes workload and capacity, and we define the dimensionless term of unit workload (load/capacity ratio) in order to avoid magnitudes related to time such as cycle time because, in practice, they might not be known. Next, we develop the necessary equations to apply this framework to a multi-model line. Finally, a piece of software in Python is developed, taking advantage of Google’s OR-Tools solver, to achieve an optimal multi-model line with a constant workforce and with each workstation performing the same tasks across all models. Several instances are tested to ensure the performance of this method