130 research outputs found
Fragilitat de l'agricultura industrial. El cas de Cuba sense el petroli soviètic
L'article comença descrivint les perspectives d'esgotament del petroli i
altres fonts energètiques fòssils, i es pregunta quins efectes socials i econòmics
pot tenir això en societats tan petrodependents com les nostres, en
particular en el model agroalimentari. El cas de Cuba durant el període especial
consecutiu a l'enfonsament de l'URSS, que va deixar el país sense el
proveïment habitual no sols de petroli, sinó també de moltes importacions
industrials i d'inputs agraris (com fertilitzants), ofereix un exemple concret
que permet veure quines solucions s'hi van donar. Tot i acceptant que el cas
d'un país com Cuba no es pot generalitzar, és evident que se'n poden treure
algunes lliçons. La més destacada és que l'escassesa de petroli obliga a recuperar
tècniques tradicionals que es poden millorar amb les innovacions de
l'agricultura ecològica moderna, i això representa una oportunitat per a una
transició agroecològica cap a un model agroalimentari més sostenible i més
saludable.The article begins by recalling the prospects of the depletion of oil and
the other fossil fuels, asking what social and economic effects may derive
from it in societies which are extremely dependent on the use and consumption
of such energy. In particular, the focus is placed on agriculture
and food. After recalling studies in energy accountability in agricultural activities,
which point to poor energy balances of industrial agriculture compared
with organic agriculture, the article looks into the case of Cuba after
the end of Soviet Union in 1991, when Cuba ceased abruptly to receive oil
and industrial inputs and experienced a very difficult situation. Daily life
became harsher because of difficulties in transportation, in electricity supply
and in the supply of many products which suddenly became scarce. The
end of the imports of oil, agricultural machinery and chemical fertilizers led
to a scarce supply of food and Cubans were forced to turn to traditional
means to obtain it. The result was that Cuban agriculture became the mostecological in the entire world, not because of a deliberate program but as an
accommodation to a situation imposed by circumstances. Even recognizing
that the Cuban case cannot be generalized, it gives some idea of the problems
to be derived from future energy shortages. It shows also that energy
scarcity even if it is imposed by circumstances may be an opportunity for
an agroecological transition towards an agricultural and food model that is
both more sustainable and healthier.El artículo empieza describiendo las perspectivas de agotamiento del
petróleo y de otras fuentes energéticas fósiles, y preguntándose qué efectos
sociales y económicos puede tener eso en sociedades tan petrodependientes
como las nuestras, en particular en el modelo agroalimentario. El
caso de Cuba durante el período especial que siguió al hundimiento de la
URSS, durante el cual el país dejó de recibir no solo el suministro habitual
de petróleo, sino también de muchas importaciones industriales y de insumos
agrarios (como fertilizantes), ofrece un ejemplo concreto que permite
ver qué soluciones se adoptaron. Aun aceptando que el caso de un país
como Cuba no se puede generalizar, es obvio que se pueden sacar algunas
lecciones. La más destacada es que la escasez de petróleo obliga a recuperar
técnicas tradicionales que se pueden mejorar con las innovaciones
de la agricultura ecológica moderna, y eso representa una oportunidad
para la transición agroecológica hacia un modelo agroalimentario más sostenible
y saludable
David H. J. Newman in Spain: 1937-1938. David Henry James Newman's experience in the spanish civil war
Frances A. Yates: The Art of Ramon Llull. An approach to it through Lull's Theory of Elements. London 1954. 60 pàgs. ("Journal of the Warburg and Courtauld Institutes", XVII, 115-173.) Ramon Sugranyes de Franch: Raymond Lulle docteur des missions. Avec un choix de textes traduits et annotés. Préface du R. P. Jean P. de Menasce. Fribourg (Suisse) 1954. 152 pàgs. ("Nouvelle Revue de Science Missionnaire", Supplementa, V.) R. D. F. Pring-Mill: The Trinitarian world Picture of Ramon Llull. Hamburg 1955-1956 (RJ, VII, 229-256.) Helmut Hatzfeld: Influencia de Raimundo Lulio y Jan Van Ruysbroek en el lenguaje de los místicos españoles. Dins Estudios literarios sobre mística española. Madrid, Editorial Gredos, 1955. 112 pàgs. (BRH, II/16, 133-144.) Erhardus W. Platzeck: De valore ad mentem B. Raimundi Llulli. Roma 1955. 34 pàgs. ("Antonianum", XXX, 150-184.)
Erhard W. Platzeck, O. F. M. : Die Lullsche Kombinatorik. Ein erneuter Darstellungs- und Deutungsversuch mit Bezug auf die gesamteuropäische Philosophie. Münster / Wesrf., D. Coelde Verlag, 1952. ("Franziskanische Studien", XXXIV, 32-60, 377-407.) Anton Ph. Brück: Der Plan eines lullistischen Lehrstuhles für Würzburg 1747-48. Würzburg 1952. ("Herbipolis Jubilans 1200 Jahre Bistum Würzburg. Festschrift zur Säkularfeier der Erhebung der Kiliansreliquien" = "Würzburguer Diözesangeschichtsblätter", XIV-XV, 593-598.) "Studia Monographica et Recensiones". Edita a Maioricensi Schola Lullistica Studiorum Mediaevalium. Vols. I (1947), II (1948), III (1949), IV (1950), V (1951), VI (1951), VII-VIII (1952). 44 pàgs., 64 pàgs., 80 pàgs., 110 pàgs., 68 pàgs., 70 pàgs. + I taula ; (2) + 98 pàgs.
P. Salvador de les Borges, O. F. M. Cap. : Arnau de Vilanova moralista. premi Jaume Serra i Húnter, 1956. Barcelona, IEC, 1957. 124 pàgs. (ASC, XXV.) Mirko Drazen Grmek: La lettre sur la magie noire et les autres manuscrits d'Arnaud de Villenueve dans les bibliothèques yougoslaves ("Archives Internationales d'Historie des Sciences"), 11ème année, n.º 42, janvier-mars 1958, pàgs. 21-26. - Rasprava Arnalda iz Villanove o crnoj magiji, Jugoslavenska Akademija Znanosti i Umjetnosti, t. 48, Zagreb, 1958; pàgs. 217.230. Jacques Payen: "Flos Florum" et "Semita Semitae": Deux traités d'alchimie attribués à Arnaud de Villeneuve, "Revue D'Historie des Sciences et de Leurs Applications", XII (1959), 189-300
P. Salvador de les Borges, O. F. M. Cap. : Arnau de Vilanova moralista. premi Jaume Serra i Húnter, 1956. Barcelona, IEC, 1957. 124 pàgs. (ASC, XXV.) Mirko Drazen Grmek: La lettre sur la magie noire et les autres manuscrits d'Arnaud de Villenueve dans
Franz Pelster: Die Quaestio Heinrichs von Harclay über die zweite Ankunft Christi und die Erwartung des baldigen Weltendes zu Anfang des XIV. Jahrhunderts. Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, [1951]. 58 pàgs. ("Archivo italiano per la Storia della Pietà", I, 25-82) Miquel Batllori, S. I. : Arnau de Vilanova antiscolastique d'après les textes catalans et italiens. Roma 1951. ("Scholastica ratione historico-critica instauranda. Acta Congressus Scholasticic Internationalis Romae anno sancto MCML celebrati", 567-581.)- Arnau de Vilanova en italie. Barcelona 1952. (AST, XXVIII (1950), 83-101) Luis de Pina: Pedro Hispano e Arnaldo de Vilanova na educaçao médica popular hispánica. Lisboa 1951. ("Anais da Academia Portuguesa da Història", 2ª série, III, 241-337.) Juan Antonio Paniagua Arellano: Vida de Arnaldo de Vilanova. Madrid 1951. ("Archivos Iberoamericanos de Historia de la Medicina", III, 3.83.)
Benito Mendía, O. F. M.: Bibliografía luliana contemporánea (años 1935-1950). Brozzi-Quaracchi (Firenze), Collegium S. Bonaventurae, 1951. 24 pàgs. ("Archivum Franciscanum Historicum", XLIV, 436-458.)
- …