Joaquim Carreras i Artau

Carreras i Artau, Joaquim

Hemeroteca Cientifica Catalana

CARRERAS: A. DE VILANOVA - DURLIAT: PERE BAH6 61 l'inconzpiliment de la regla exoghico  i que el clan PS l'organitzoció solcia1 bisica i el lligam dkls Sang. Interve al PRESIDENT. -R. ALBERT I LLAuRÓ, Secrethri. 16 febrer 1952: Llengua i Literatura -Presideix el Sr. R. ARAMGX I SERRA. El Sr. JOAQUIM CARRERAS I ARTAU parla de Nous horitzons eniles recerques sobre Arnau de Vilanova. Descriu la disputa sobre la imminkcia de la! vinguda de 1'Anticrist tinguda a Girona entre Arnau de Vilanova i el dominic Bernat de Puigcercós. Aquest episodi ha eskat revelat per la lectura d'un grup, de qulatre escrits arnaldians datats a Girona que figuren al manuscrit vatici Ilatí 3824 i són: unla declaració doctrinal titu- lada Ez~logi, dsues denúncies al bisbe canfcra fra Berna*, i una coruplareixenp en cíiria per a respondre a una querella d'injúries presentada pel pjrior dels dídinicans. La disputa de Girona era ja resslb d'ttna altra de s~oistingiuda das anys abans a Paris per N'Arnau amb1 els teblegs de la Slorhna. El  fet era conegut pel document curial ~ u e  Menéndez Pelavo pub1ic.i als Heterodoxos, pcrb Paspecte doctrinal de la disputa segueix ignorat. En divulgar N'Arnau a París el seu Tractat d'Antzlcrist, el tebleg secular Peire d'Auvernha el combaté i el mestre dominici Joan Quidart compongué De dventzc Christzi a propbsit de la questió. Tretze anys miés tard, el mestre carmeliti. Guiu Terri: el torr.& a ~cumbatre en un dt re  qfdolibet davant la Sorbona i d rnesttre Henry of Harclay a Oxford. Gcn~eixem implerfeatgtnent tel detall de les respectives posicions doctrinals, perqui: gran parit dels escrits esm,entats són acara in6dits. Ell comunicant planteja la (:destió de la iniciaci6 de N'Arna'u en el moviment espiritulal,, silenciada fins ara  pels seus bibgrafs. Els primers escrits es~p~irituals de ITArnau m~olsitren la infl~uhcia &Olieu, que hauria d'ésser examinada més a fons,. Un quart aspeate a estudiar és el de la influi:ncia soferta de la teololgia rabínica, revelada pler l'examen del Tetragrammaton. Finalment, el oomunicant reproldueix la qriestib referent als orígens de la versió grega de nou escrits .seus esp~iritual~s. Els estudis del F. Oligier sobre les vicissituds de les diverses comunitats espirituals han revelat que una de les dites comunitats, fortament influiria per les idees de NUArnau, emigri. a Orient i acabi per establir-se a Grsria. Intervé el PRESIDENT. - CARME BoYÉ, Secretari. 21 febrer 1952: Art i Arqueologia. -Presideix el Sr. R. AIRAMION I SERRA. E1 SECRETARI presenta el Prof. Mavcel Durliat, del Liceu F. Aragó de Perpin>i., i recorda breument els seus treballs més importants. El Prof. DURLIAT comenqa la seva comunicació sobne Le peintre Pere Baró et le style gothique tnternatioml, remarcant el valor de Perpinyi c.m a centre receptor de corrents artístics ultrapirinencs i com a introductor d'aqurests al Principat. Es refereix a l'expansio de l'estil anomenat internacional, modalitat prbpia de la pintura gbtica europea de darre- ries del segle XIV i principis del segumt. A Barwlona el representant m6s important i cone- gut d'aquesta etapa és Lluís Borras~si.. Al Rossdló hi ha  dos (bons representants de l'estil internacional, que fan pujar notablement el nivell ~picebrio de Perpinyi. després d'uns anys de migrada imitació de l'estil italo-glbtic de l'escola barcelonina dels Dtestjorrents i Serra. El plintor rossellmAs més omegut dJaquest període -diu - é s  el ,que rep el nml  de Mestre del Rosselló, denominació deguda al Prof. Post, qwe ha  iniciat la reconstrucci6 estilística de la personalitat! d'oquest artista, evidentment el mCs important de Perpinyi en el seu temps. El Prof. Durliat ha pogut afegir dues obres importants al cathleg de les seves pintures conegudes: un retauhe de sant Nicolau, complet, a l'església de Sant Fructuós de Camelis, a I'Aspre, i una taula amb Sencantre de sant Domknec i sant Francesc, a Cotlliure, que deu procedir del retaule major de l'antic convent de do~minicans qule hi hagué en aquella vila. La trolballa del retaule de Camelis ajuda a plantejar el probleina de la identificació del Mestre del Rasselló amb algun dels pintors perpinyanesos coneguts 

Nous horitzons en les recerques sobre Arnau de Vilanova

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2793/2792

Nous horitzons en les recerques sobre Arnau de Vilanova

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana