Carreras i Artau, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SALVADOR DE LES BORGES•M. DRAZEN GRMEK
grandeza y sabiduria divinas., mentre it mistico di Hontiveros ci co.-lie
la .plena espiritualizacion de la Naturaleza, verdadera divinizacion, aunque
lejos de ]a divinizacion panteista a que se habfa llegado en el primer Rena-
cimientos. Per me sinceramente meno convincente a it capitolo su CPoesfa
dramatica en San Juan de la Cruz., sebbene le osservazioni sull'inclinazione
(non per nulla si parla di un San Juan de la Cruz pittore, e l'Orozco riproduce
pure un suo riuscito disegno del Cristo in Croce) alla visibilitd delle imma-
gini siano pin the accettabili. Tuttavia it termine di drammatico suggerisce
un'altra serie di idee, the non sembrano convenire al nostro grande mistico.
Diamo lode all'Orozco per questa sua raccolta di saggi the ben si affiancano
a quelli di uno Spitzer, di un Hatzfeld, di un Sainz Rodriguez, ai quali dobbiamo
dopo Damaso Alonso, Crisogono de Jesus Sacramentado, Baruzi, Vossler, ed altri
dotti studiosi, se la poesia mistica spagnola oggi si inserisce con pienezza
nulla visione della pin alta bellezza.
Giovanni Maria BERTINI
P. SALVADOR DE LES BORGES, O. F. M. Cap.: Arnau de Vilanova moralisla. Premi
Jaume Serra i Hunter , 1956. Barcelona , IEC, 1957. 124 gags. (ASC, XXV.)
MIRKO DRAZEN GRMEK : La lettre sur la magie noire et les autres manuscrits
d'Arnaud de Villenueve dans les bibliothPques yougo5laves (.Archives Inter-
nationales d'Histoire des Sciences.), Hems ann@e, n.° 42, janvier-mars 1958,
pags. 21-26. - Rasprava Arnalda iz Villanove o crnoj magiji, Jugoslavenska
Akademija Znanosti i Umjetnosti, t. 48, Zagreb, 1958 ; pags. 217-230.
JACQUES PAYEN,: .Flos Floruntip et .Semita Semitae.: Deux I.raWI d'alchimte
attribuds a Arnaud de Villeneuve, .Revue d'Histoire des Sciences et de
Leurs Applications, XII (1959), 289-300.
1. - Amb aquesta monografia, guanyadora del Premi Jaume Serra i Hunter,
ofert per 1'IEC al millor treball filosofic en el certamen de l'any 1956, es
revela un non valor cultural que ve a continuar la millor tradicio de l'Orde
caputx] a Catalunya. El P. Salvador de les Borges, en possessi6 de solids
coneixements filosofics i teologics, es alhora un escriptor de tremp en la
nostra fllengua i amb capacitat d'escometre qualsevol tema, per complex que
sigui. Per a graduar-se en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el
tempts una faceta d'Arnau de Vilanova practicament inexplorada ; i, sota
1'expert guiatge del P. Miquel Batllori, S. J., reeixf a veneer les dificultats
considerables inherents al tema escollit, sobretot perque una bona part de
les fonts a consultar eren, i son encara, inedites.
Arnau, metge expertissim, aspira a transformar la Medicina en una ciencia
que, fidel a la concepcio medieval, subordina a la Teologia. Per aixo tota la
seva obra medica es travessada d'un afany moralitzador, que obte la seva
maxima expressio en les Medicationis parabolae secundum jnstinctum veritatts
aeternae. Els principis de deontologia medica enunciats en aquest opuscle
ban conferit durant segles una orientacio moral a l'ensenyament de la medicina
a Europa. L'autor no deixa de subratllar-ne la valua ; pero eston tambe la
179
1. CARRERAS I ARTAU
seva exposici6 al tractament de temes especffics , coin son les mentides profes-
sionals, els honoraria, 1'exercici de la professi6 pels metges jueus i les obli-
gations i els drets del pacient. Un capitol especial s'obre amb 1'estudi de les
passions. Arnau no solament ha establert una doctrina general d'aquestes, afi
a 1'escol4stica , sin6 que ha tractat mes en particular alguna d'clles, corn 6s
ara la passi6 erotica, i n'ha fixat la terapcutica. L'autor recorda, de mes a mes,
que Arnau de Vilanova, en un fam6s dictamen, s'erigl en defensor de la Regla
dels Cartoixans a proposit de la prohibici6 absoluta de menjar earn enfront dels
atacs de que horn la feia objecte per raons de moral humanitaria.
La medicina, pero, no fou l'unic camp d'actuacio d'Arnau de Vilanova.
Sabem ara amb quina energia malda durant els sous darrers vint anys per
un redrecament de la vida religiosa en sentit evangelic i la implantaci6 d'una
reforma social. Ambdues empreses comportaven el plantejament d'un munt
de problemes morals. Aixi, la practica de la religi6 era exposada a desviacions
supersticioses, corn la magia, l'astrologia, la medicina fetillera i en general les
ciencies ocultes, a les quals no sempre Arnau de Vilanova sabe sostreure's.
La reforma social exigia la depuraci6 moral de tota l'Esglesia, cornensant per
Testament clerical en els seus diversos estrats : el papa, els bisbes, els clergues
seculars, els order mendicants ; i seguint pels laics : les persones reials, la
casa i la cort, el poble. El capitol dedicat a recallir la doctrina social d'Arnau
figura entre els millors de l'obra.
Segons el P. Salvador de les Borges, el corrent espiritual que d6na unitat
als diversos aspectes parcials de la moral arnaldiana es el franciscanisme en
la seva forma primaria i lliure de ganga cscolastica. La caritat envers D6u i el
proxim 6s el principi fecund que la inspira, i la imitaci6 del Crist es con-
verteix en el mot d'ordre que orienta la reforma social. Cal no oblidar que
Arnau de Vilanova, com Ramon Mull, fou, segons sembla, un membre del
Ters Orde de sant Francesc.
A desgrat de petits defectes que podriern assenyalar en aquest primerenc
assaig del P. Salvador de les Borges, ell constitueix una tnagnffica aportaci6
al coneixement d'Arnau de Vilanova en un aspecte dels mes substantius, que
inexplicablement havia estat descurat fins ara.
II. - El benemerit arnaldia Paul Diepgen dons a coneixcr per primera
vegada, el 1912, un tractat contra la magia negra, titulat De improbatione
maleficiorum , compost per Arnau de Vilanova durant una breu estada a Va-
1encia a requesta del seu bisbe Jasbert ; establf el text per a 1'edici6 a base
de tres manuscrits del segle xv - un Wells, potser de la fi del xiv - ex's-
tents a la Bibliotheque Nationale de Paris.
A la Biblioteca Metropolitana de Zagreb el codex llati :ag, que data of
la primera ineitat del segle xiv , conserva en els folis 81'-83' un text rn6s antic
del mateix tractat sota el titol Epistola ad episcopum Valenttnum de repro-
batione nigromanticae fictionis. Un erudit iugoslau ens ha donat noticia d'aquest
codex, copiat a Aviny6 durant una estada en missi6 diplomatica de Jaunre de
Placentia, bisbe de Zagreb, el qual se 1'emporta a la seva diocesi amb altres
Ilibres de medicina. I, de pas, d6na noticia tambe d'altres escrits d'Arnau,
espirituals i medics, conservats a les biblioteques del seu pals.
En Particle dels .Archives b horn anuncia la imminent impressi6 de
I'Epistola d'Arnau per I'Academia lugoslava de Ciencies i Arts. El text ha
aparegut , en efecte, a Zagreb, tamb( el 1958, en la publicaci6 de que donem
1$p
PAYEN: FLOS FLORUM. ET aSEMITA SEMITAE,
noticia a continuaci6 de Particle ; el precedeix un prdleg, que repeteix les
noticies sobre el codex, i 6s escrit en illengua nacional, i el segueix una escollida
bibliografia.
III. - L'arxiver parisenc Jacques Payen, que, des de fa algun temps,
s'ocupa en 1'estudi dels escrits d'alquimia atribuits a Arnau de Vilanova,
empes per la greu sospita que tots ells siguin apocrifs, ens ha donat un primer
tast de les seves recerques en el breu article sobre dos dells del qual recollim
aqua la noticia.
Thorndike, en la seva History of Magic, havia ja constatat que els tractats
alquimics Flo.s Florum i Semita Semitae, admesos correntment com a autentics
d'Arnau, contenen un text en bona part identic. Payen ha volgut comprovar-ho
i ha descobert que el Semita Semitae 6s un cent6 arranjat amb fragments
-
concretament quatre de principals, que assenyala - extrets del Flos Florum,
amb l'afegit6 de dues frases sense importancia que es troben a 1'acabament.
Resulta inversemblant que Arnau de Vilanova sigui 1'autor de Pun i de l'altre ;
per aix6 l'articulista conclou el caracter apbcrif del Semita Semitae, adhuc
en el cas d'admetre com a arnaldia autentic el Flos Florum. De fet, Payen
tampoc no admet 1'autenticitat d'aquest darrer ; pert se'n reserva la com-
provaci6 per a un altre moment.
En el curs de la seva recerca, Payen, de la ma de l'investigador alemany
Paul Kraus, es remunta a les fonts crabs, de que deriven els textos llatins
d'alqufmia. Prepara aixi el terreny per a una analisi a fons de les doctrines
i els textos alquimics atribuits fins ara a Arnau. Esperem que, en un prbxim
avenir, ens donara a coneixer estudis de major abast i resultats ben definitius
sobre un tema tan apassionant.
J. CARRERAS i ARTAU
josEP ROMEU i FIGUERAS : La dramaturgia catalana medieval . Urgencia de una
valoraci6n. Barcelona 1958 (•Estudios Esc6nicos., III, 51-76). - La l6gende
de Judas Iscarioth dans la Theatre Catalan et Provencal. Essai de classifi-
cation des passions dramatiques catalanes . Avignon 1957 (iAetes et M6-
moires du 18r Congres International de Langue et Litt6rature du Midi de
la France., 68-io6). - Teatre hagiografic. Vols. I-III. Barcelona, Editorial
Barcino, 1957. 196 pags. ; 16o pags. ; 26o pigs. (ENC, A, LXXIX, LXXX,
LXXXI-LXXXII). - La 4(Representaci6 de la Mort., obra dramdtlca del
siglo XVI, y la Danza de la Muerte. Barcelona 1957-58 (BRABLB, XXVII,
181-225). - Notas al c.spccto dramdtico de la procesi6n del Corpvs
luiLa . Barcelona 1957 (oEstudios Esc6nicosa, I, 29-41).
Josep Romeu 6s ben conegut pels seas estudis sobre poesia de tipus tra-
dicional' i sobre teatre medieval catala, temes en els quals 6s gaireb6 Punic
especialista de la nostra terra. El nostre proposit 6s de) reunir aci tots els
1. Entre els mks importants podem citar El rnito de REl Comte Arnau,, en to
aznci6n popular, la tradici6n legendaria y la literatura (Barcelona 1948) ; Sobre Iota
canci6i traditional catalana: ails estudiants de Tolosai, aEstudios dedicados a
Menkndez Pidaln, VI (1956), 507-545 ; Les nadales tradicioniils (Barcelona 1952)
Cancans nadalengiles del segle X V (Barcelona 1949) ; EL canto dialogado en la cancl6n
181


P. Salvador de les Borges, O. F. M. Cap. : Arnau de Vilanova moralista. premi Jaume Serra i Húnter, 1956. Barcelona, IEC, 1957. 124 pàgs. (ASC, XXV.)
Mirko Drazen Grmek: La lettre sur la magie noire et les autres manuscrits d'Arnaud de Villenueve dans

P. Salvador de les Borges, O. F. M. Cap. : Arnau de Vilanova moralista. premi Jaume Serra i Húnter, 1956. Barcelona, IEC, 1957. 124 pàgs. (ASC, XXV.) Mirko Drazen Grmek: La lettre sur la magie noire et les autres manuscrits d'Arnaud de Villenueve dans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert