Ciclofosfamida oral metronómica en combinación con prednisona tras la progresión a docetaxel en pacientes afectados de un cáncer de próstata metastásico resistente a la castración (CPRC)

Estudi retrospectiu que avalua eficàcia i tolerabilitat de ciclofosfamida oral metronòmica (COM) més prednisona en CPRC com a segona línia de tractament després de la progressió a docetaxel.Este estudio retrospectivo evalúa eficacia y tolerabilidad de ciclofosfamida oral metronómica más prednisona en CPRC como segunda línea de tratamiento tras la progresión a docetaxel

Resultados a largo plazo en el tratamiento del osteosarcoma : experiencia de 20 años

Hem analitzat de manera retrospectiva una sèrie de 58 pacients diagnosticats d'un osteosarcoma no metastàsic a l'Hospital Universitari La Fe de València entre els anys 1985 i 2005. La supervivència global obtinguda als 5 i 10 anys va ser del 57 i del 50 % respectivament. Hem identificat com a factors pronòstic independents la grandària tumoral i la localització axial. Un 50% dels pacients van morir com a conseqüència d'una recidiva sistèmica malgrat haver estat tractats, la majoria, amb cirurgia amb conservació de membre i quimioteràpia tant pre com postoperatòria. El rescat quirúrgic de la recidiva proporciona supervivències prolongades d'una manera significativa.Analizamos de manera retrospectiva una serie de 58 pacientes diagnosticados de un osteosarcoma no metastásico en el Hospital Universitari La Fe de Valencia entre los años 1985 y 2005. La supervivencia global obtenida a los 5 y 10 años fue del 57 % y 50 % respectivamente. Hemos identificado como factores pronóstico independientes el tamaño tumoral y la localización axial. Un 50 % de los pacientes fallecieron como consecuencia de una recidiva sistémica a pesar de haber sido tratados, en su mayoría, con cirugía con conservación de miembro y quimioterapia tanto pre como postoperatoria. El rescate quirúrgico de la recidiva proporciona mayores supervivencias de una manera significativa

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S'ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d'una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d'una recaiguda locorregional de càncer de mama després d'una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l'Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l'anàlisi multivariant la presència d'invasió vàsculo-linfàtica i l'afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d'aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d'alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s'hauria de considerar un tractament més intensiu.Se ha realizado un análisis retrospectivo de variables clínico-patológicas en una serie de 116 pacientes diagnosticadas de una recaída locorregional de cáncer de mama tras una resección quirúrgica con mastectomía o cirugía conservadora en el Hospital Universitario La Fe entre los años 1988 y 2008. La mediana de seguimiento desde el diagnóstico de la recaída locorregional ha sido de 60 meses. Cincuenta y tres pacientes (45,7%) desarrollaron una recaída sistémica siendo la tasa de supervivencia cáncer-específica tras la recaída local a los 5 y 10 años de 67% y 54% respectivamente. En el análisis multivariante la presencia de invasión vásculo-linfática y la afectación cutánea (cutánides) en la recaída permanecieron como factores predictivos independientes de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica. La presencia de estos factores identifica a un subgrupo de pacientes, con alto riesgo de progresión sistémica y muerte por cáncer de mama tras la recaída local, en las que se debe considerar un tratamiento más intensivo

Sorafenib for the treatment of metastatic thyroid cancer patients

Segons resultats de fases II amb inhibidors tirosina quinasa i el coneixement de les alteracions moleculars de la carcinogènesis tiroïdal, es va dissenyar un estudi retrospectiu de pacients amb càncer de tiroide metastàtic tractats amb sorafenib. S'analitzaren la taxa de respostes, toxicitat, supervivència i la correlació amb els marcadors tumorals de 34 pacients. Segons subtipus histològic, la taxa de respostes va ser 47% en medul·lars, 19% en diferenciats i 33% en anaplàsics. La mitjana de supervivència-lliure-de-progressió va ser 13.5, 10.5 i 4.4 mesos, respectivament. Es va observar correlació significativa entre la reducció dels nivells de marcador tumoral i la resposta. El perfil de toxicitat va ser favorable.Based on recent results of several phase II studies with tyrosine kinase inhibitors and the better knowledge of molecular aberrations that characterize thyroid carcinogenesis a retrospective analysis of patients with metastatic thyroid cancer treated with sorafenib was designed. 34 patients were analyzed for response rate, toxicity, survival and tumor marker correlation. Regarding histological subtype, response rates observed were 47% for medullary, 19% for differentiated and 33% for anaplastic. Median progression-free-survival was 13.5, 10.5 and 4.4 months for differentiated, medullary and anaplastic, respectively. Significant correlation was observed between tumor marker levels reduction and response. The toxicity profile was favorable

Resultados a largo plazo en el tratamiento del osteosarcoma : experiencia de 20 años

Hem analitzat de manera retrospectiva una sèrie de 58 pacients diagnosticats d'un osteosarcoma no metastàsic a l'Hospital Universitari La Fe de València entre els anys 1985 i 2005. La supervivència global obtinguda als 5 i 10 anys va ser del 57 i del 50 % respectivament. Hem identificat com a factors pronòstic independents la grandària tumoral i la localització axial. Un 50% dels pacients van morir com a conseqüència d'una recidiva sistèmica malgrat haver estat tractats, la majoria, amb cirurgia amb conservació de membre i quimioteràpia tant pre com postoperatòria. El rescat quirúrgic de la recidiva proporciona supervivències prolongades d'una manera significativa.Analizamos de manera retrospectiva una serie de 58 pacientes diagnosticados de un osteosarcoma no metastásico en el Hospital Universitari La Fe de Valencia entre los años 1985 y 2005. La supervivencia global obtenida a los 5 y 10 años fue del 57 % y 50 % respectivamente. Hemos identificado como factores pronóstico independientes el tamaño tumoral y la localización axial. Un 50 % de los pacientes fallecieron como consecuencia de una recidiva sistémica a pesar de haber sido tratados, en su mayoría, con cirugía con conservación de miembro y quimioterapia tanto pre como postoperatoria. El rescate quirúrgico de la recidiva proporciona mayores supervivencias de una manera significativa

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S'ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d'una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d'una recaiguda locorregional de càncer de mama després d'una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l'Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l'anàlisi multivariant la presència d'invasió vàsculo-linfàtica i l'afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d'aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d'alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s'hauria de considerar un tractament més intensiu.Se ha realizado un análisis retrospectivo de variables clínico-patológicas en una serie de 116 pacientes diagnosticadas de una recaída locorregional de cáncer de mama tras una resección quirúrgica con mastectomía o cirugía conservadora en el Hospital Universitario La Fe entre los años 1988 y 2008. La mediana de seguimiento desde el diagnóstico de la recaída locorregional ha sido de 60 meses. Cincuenta y tres pacientes (45,7%) desarrollaron una recaída sistémica siendo la tasa de supervivencia cáncer-específica tras la recaída local a los 5 y 10 años de 67% y 54% respectivamente. En el análisis multivariante la presencia de invasión vásculo-linfática y la afectación cutánea (cutánides) en la recaída permanecieron como factores predictivos independientes de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica. La presencia de estos factores identifica a un subgrupo de pacientes, con alto riesgo de progresión sistémica y muerte por cáncer de mama tras la recaída local, en las que se debe considerar un tratamiento más intensivo

Sorafenib for the treatment of metastatic thyroid cancer patients

Segons resultats de fases II amb inhibidors tirosina quinasa i el coneixement de les alteracions moleculars de la carcinogènesis tiroïdal, es va dissenyar un estudi retrospectiu de pacients amb càncer de tiroide metastàtic tractats amb sorafenib. S'analitzaren la taxa de respostes, toxicitat, supervivència i la correlació amb els marcadors tumorals de 34 pacients. Segons subtipus histològic, la taxa de respostes va ser 47% en medul·lars, 19% en diferenciats i 33% en anaplàsics. La mitjana de supervivència-lliure-de-progressió va ser 13.5, 10.5 i 4.4 mesos, respectivament. Es va observar correlació significativa entre la reducció dels nivells de marcador tumoral i la resposta. El perfil de toxicitat va ser favorable.Based on recent results of several phase II studies with tyrosine kinase inhibitors and the better knowledge of molecular aberrations that characterize thyroid carcinogenesis a retrospective analysis of patients with metastatic thyroid cancer treated with sorafenib was designed. 34 patients were analyzed for response rate, toxicity, survival and tumor marker correlation. Regarding histological subtype, response rates observed were 47% for medullary, 19% for differentiated and 33% for anaplastic. Median progression-free-survival was 13.5, 10.5 and 4.4 months for differentiated, medullary and anaplastic, respectively. Significant correlation was observed between tumor marker levels reduction and response. The toxicity profile was favorable