Tropical-like storms in the Mediterranean Sea: mini-cyclones

Comunicación presentada en: Workshop on subtropical cyclones and extratropical transitions celebrado del 8-9 de mayo de 2008 en Madrid

El clima de las Baleares

Abstract not availabl

Primavera i canvi climàtic

L’escalfament observat a les illes balears els darrers trenta o quaranta anys, com a conseqüència del canvi climàtic, és més del doble del que s’observa a escala planetària. aquest escalfament presenta, a més, una gran estacionalitat. Concretament, a l’observatori de l’aeroport de palma l’escalfament és bastant feble a ple hivern, però presenta un índex màxim exagerat a la primavera i al principi de l’estiu (abril, maig i juny). el desequilibri radiatiu produït per la intensificació de l’efecte hivernacle no és suficient per explicar un escalfament tan important en aquesta època. hi ha d’haver algun mecanisme meteorològic addicional. per tal d’esbrinar a quin mecanisme meteorològic addicional correspon aquest escalfament exagerat, hem analitzat la dinàmica dels mesos de maig i juny entre el 1973 i el 2009, mitjançant les reanàlisis de ncep/ncar, a més d’alguns índexs de teleconnexió i alguns aspectes complementaris del temps local. el resultat és que el gran escalfament observat al maig i juny a les illes balears, a mallorca concretament, està associat amb un augment del predomini de l’anticicló subtropical en aquesta època, la qual cosa significa que és la prolongació de l’estiu dinàmic cap a la primavera. aquest fet, que és compatible amb la coneguda migració cap al nord del camí de les pertorbacions ciclòniques, seria un fet transitori, que de cara al futur s’hauria de desaccelerar, per permetre el desplaçament cap a ple estiu de l’escalfament màxim, tal com indiquen els escenaris climàtics construïts. el sosteniment d’un escalfament tan gran a la primavera no és compatible amb els escenaris climàtics disponibles

El clima de migjorn

Abstract not availabl

Dinoflagelados y tintinoideos de la Bahía de Palma y zona NO de Mallorca (Baleares). Primavera (1970)

Abstract not availabl

El primer panorama en català de l'art i l'arquitectura d'avantguarda. Una lectura detallada.

El número extraordinario de Navidad de la revista D'Ací i D'Allà (1934) es la primera aproximación panorámica a las vanguardias internacionales desde Catalunya. En este artículo se analiza su significación y se establecen una serie de relaciones entre L'Esprit Nouveau, Le Corbusier y Josep Lluís Sert. La aparición de una corriente 'latina' dentro de la arquitectura del Movimiento Moderno sirvió para que el GATCPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Catalanes para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea) desarrollara y reafirmara su identidad

Picasso i l'arcaisme mediterrà: el substrat de Gósol el 1906

El tema el centraré en l'estada a Gósol de Picasso, de la qual molts historiadors des d'Alfred H. Barr, jr., Pierre Daix, passant per Palau i Fabre o William Rubin, entre d'altres, s'hi han referit; tot assenyalant el «gran gir» que es produiràs en la seva obra els mesos posteriors, un cop retornat a parís i que el portarà a la realització de Les Demoiselles d'Avignon, la primavera-estiu de 1907

Perquè cal canviar el model de gestió dels centres educatius per a millorar els resultats de l’aprenentatge dels alumnes

Aquest article parteix del coneixement que el sistema educatiu, tant de Catalunya com d’altres països de la Unió Europea, no assoleix els objectius desitjats, ja que hi ha alguns elements de l’entorn que hi incideixen de forma negativa. En el treball que es presenta s’exposa la necessitat de propostes de canvi que siguin dinàmiques, engrescadores i, en els casos en què la complexitat de la situació ho requereix, que siguin atrevides i arriscades.Este artículo parte del conocimiento de que el sistema educativo en Cataluña e incluso otros países de la Unión Europea no consiguen los objetivos deseados ya que existen algunos elementos del entorno que inciden de forma negativa. En el trabajo que se presenta se expone la necesidad de propuestas de cambio dinámicas, motivadoras y en los casos en que la complejidad de la situación lo requiere, que sean dinámicas atrevidas y arriesgadas