L'Exili de la Guerra dels Segadors

Els exilis més coneguts de Catalunya són els de la Guerra Civil del segle XX, o bé els que segueixen la Guerra de Successió al segle XVIII. Aquests últims, van ser uns moviments que portaren bona part de les elits catalanes a fugir cap a Europa, a Viena o arreu, davant l'arribada victoriosa de les tropes borbòniques. La revolució catalana de 1640 va fer trontollar el sistema d'equilibris que existia a l'interior de la monarquia hispànica, i va fer intervenir a més la monarquia de França. L'exili del qual volem parlar es desprèn d'aquest conflicte i de l'anomenada Guerra dels Segadors. Té lloc entre 1652 (presa de Barcelona per Joan Josep d'Àustria) i més enllà del Tractat dels Pirineus (1659). L'exili consegüent de la Guerra dels Segadors és també el del fracàs final de la revolució catalana.The exile of the Reapers’ War.The most famous exiles of Catalonia are those of the Civil War of the twentieth century, or those who follow the War of Succession in the eighteenth century. The latter were movements that brought much of the Catalan elites fled to Europe, in Vienna or elsewhere, before the arrival of the victorious Bourbon troops. The Catalan revolution of 1640 rocked the balance system that existed inside the monarchy, and also made the monarchy intervene in France. The exile of which we speak is a result of this conflict and the so-called Reapers’ War (Guerra dels Segadors). It takes place between 1652 (taking of Barcelona by John of Austria) and beyond the Treaty of the Pyrenees (1659). The subsequent exile of the Reapers’ War is also the end of the Catalan revolution

L'Exili de la Guerra dels Segadors

Els exilis més coneguts de Catalunya són els de la Guerra Civil del segle XX, o bé els que segueixen la Guerra de Successió al segle XVIII. Aquests últims, van ser uns moviments que portaren bona part de les elits catalanes a fugir cap a Europa, a Viena o arreu, davant l'arribada victoriosa de les tropes borbòniques. La revolució catalana de 1640 va fer trontollar el sistema d'equilibris que existia a l'interior de la monarquia hispànica, i va fer intervenir a més la monarquia de França. L'exili del qual volem parlar es desprèn d'aquest conflicte i de l'anomenada Guerra dels Segadors. Té lloc entre 1652 (presa de Barcelona per Joan Josep d'Àustria) i més enllà del Tractat dels Pirineus (1659). L'exili consegüent de la Guerra dels Segadors és també el del fracàs final de la revolució catalana.The exile of the Reapers War.The most famous exiles of Catalonia are those of the Civil War of the twentieth century, or those who follow the War of Succession in the eighteenth century. The latter were movements that brought much of the Catalan elites fled to Europe, in Vienna or elsewhere, before the arrival of the victorious Bourbon troops. The Catalan revolution of 1640 rocked the balance system that existed inside the monarchy, and also made the monarchy intervene in France. The exile of which we speak is a result of this conflict and the so-called Reapers War (Guerra dels Segadors). It takes place between 1652 (taking of Barcelona by John of Austria) and beyond the Treaty of the Pyrenees (1659). The subsequent exile of the Reapers War is also the end of the Catalan revolution

Identitat i realitat política a la Catalunya del Sis-cents vista des de França

-

Panorama del catalanisme a la Catalunya del Nord fins a la Primera Guerra Mundial

El present article és un primer assaig panoràmic sobre el catalanisme en totes les seves vessants i formes a la Catalunya del nord. Des del segle XIX, la presa de consciència cultural i política catalana ha viscut una transformació en aquest territori adscrit a França. El seu recorregut és paral·lel a les vicissituds del Principat, però amb un camí prou diferenciat tenint en compte les projeccions dels mateixos col·lectius en els seus respectius estats i realitats socioterritorials. Per una banda, les evolucions han estat compartides tot i les diferències en alguns moments i, per una altra, les respostes davant les diferències resten encara poc compreses des de la “Catalunya del sud”. Aquest esbós prova així de donar llum a alguns aspectes primerencs per a una major comprensió genèrica.This article is a first panoramic essay about Catalanism in all its different formats and shapes in the north of Catalonia. Since the XIX century, Catalan cultural and political awareness has suffered a transformation in this territory attached to France. Its trajectory is parallel to the vicisitude of the Principalit, but with a very different journey taking in account the projection of the various collectives in their own states and social and territorial realities. On the one hand, there has been shared evolution despite the differences that have ocassionally appeared, but on the other hand, the answers explaining the differences are still not very well understood in South Catalonia. This essay tries to bring to light some of the initial aspects for a more general understanding

El «catalanisme» a la Catalunya del Nord (1918- dècada dels setanta)

Aquest article és la segona part d’un assaig panoràmic sobre el catalanisme en tots els seus vessants i formes a la Catalunya del Nord que els autors havien dut a terme anteriorment. Una vegada coneguts i exposats els perquès i les evolucions del procés intel·lectual i polític a la Catalunya del Nord, amb les seves pròpies característiques en el context europeu, aquest treball evoca ara l’evolució del «catalanisme» de manera sintètica entre la postguerra dels anys vint i els anys setanta. Es tracta d’etapes ben diferents en què el procés s’accelera, així com les transformacions polítiques, socials i culturals. Un dels principals objectius del treball és donar a conèixer la projecció pròpia del nord tenint en compte una realitat limítrof, però alhora diferenciada, en un altre Estat i amb perspectives entrecreuades amb el sud. Novament, es tracta d’un esbós analític que prova d’alimentar alguns aspectes sovint omesos o poc entenedors des del Principat i la resta de territoris catalans; i fins i tot dins del mateix espai nord-català.This article is the second part of a panoramic essay about Catalanism in all its different shapes and forms in Northern Catalonia which the authors had begun earlier. First the reasons for the evolution of the intellectual and political process in northern Catalonia were made known and exposed, with their own characteristics in relation to the European context, now this essay recalls the evolution of “Catalanism” in a more synthetic way between the years following the post-war decade of the twenties and the seventies. It deals with two very different stages in which the process advances quite quickly along with the political, social and cultural transformations. One of the main objectives of this body of work is to bring to life the reality of the North taking in account the adjacent, but at the same time very different, reality of the State and the interweaving perspectives of the South. Once again, it is an analytical essay that tries to reflect on some aspects of the Principality and the rest of the Catalan territories; even inside the Northern region of Catalonia, which were often ommited or not well understood

La memòria personal als països de parla catalana (segles xvi-xix)

La tradició escrita del sud d’Europa és quelcom més que una afirmació quan ens apropem als escrits personals de la societat moderna. Són els de tota una societat, benestant en el seu conjunt, però tant urbana com especialment rural, que transcriuen una memòria personal fonamental per entendre’n la vida quotidiana i els fets que, també col·lectivament, van afectar la societat. Catalunya i el conjunt de territoris de parla catalana conserven una quantitat molt important —si ho comparem amb la resta d’Europa— d’escrits de particulars i d’altres que mereixen una atenció especial pel seu contingut i per l’ús que se’n pot fer.Paraules clau: egodocuments, escrits personals, alfabetització, cultura escrita, done