Els exilis més coneguts de Catalunya són els de la Guerra Civil del segle XX, o bé
els que segueixen la Guerra de Successió al segle XVIII. Aquests últims, van ser uns
moviments que portaren bona part de les elits catalanes a fugir cap a Europa, a Viena
o arreu, davant l'arribada victoriosa de les tropes borbòniques. La revolució catalana
de 1640 va fer trontollar el sistema d'equilibris que existia a l'interior de la monarquia
hispànica, i va fer intervenir a més la monarquia de França. L'exili del qual volem
parlar es desprèn d'aquest conflicte i de l'anomenada Guerra dels Segadors. Té
lloc entre 1652 (presa de Barcelona per Joan Josep d'Àustria) i més enllà del Tractat
dels Pirineus (1659). L'exili consegüent de la Guerra dels Segadors és també el del fracàs
final de la revolució catalana.The exile of the Reapers War.The most famous exiles of Catalonia are those of the Civil War of the twentieth
century, or those who follow the War of Succession in the eighteenth century. The
latter were movements that brought much of the Catalan elites fled to Europe, in
Vienna or elsewhere, before the arrival of the victorious Bourbon troops. The Catalan
revolution of 1640 rocked the balance system that existed inside the monarchy,
and also made the monarchy intervene in France. The exile of which we speak is a result
of this conflict and the so-called Reapers War (Guerra dels Segadors). It takes
place between 1652 (taking of Barcelona by John of Austria) and beyond the Treaty
of the Pyrenees (1659). The subsequent exile of the Reapers War is also the end of
the Catalan revolution
