Hiperprolactinemia en psicosis tempranas: impacto en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes

La hiperprolactinèmia és una condició freqüent a la població amb un trastorn psicòtic i les seves conseqüències clíniques més estudiades son les derivades de l'hipogonadisme secundari. No obstant, la prolactina és una hormona amb diversos efectes sobre altres òrgans, alguns encara no del tot coneguts. Els efectes que els nivell alts de prolactina poden tenir en les habilitats cognitives s'han estudiat en models animals i en diferents poblacions no psiquiàtriques, observant un efecte negatiu en alguns processos cognitius. Amb aquest projecte s'estudia la possible relació entre els nivells de prolactina i el rendiment cognitiu en pacients amb un trastorn psicòtic incipient, controlant algunes variables de confusió com l'estat psicopatològic, el tractament amb psicofàrmacs, l'ús de substàncies o els nivells de cortisol plasmàtic. També s'analitza si existeixen diferències de gènere en aquesta relació entre els nivells de prolactina i rendiment cognitiu. Per últim, s'estudia si la reducció dels nivells de prolactina comporta una millora en les habilitats cognitives en pacients amb un prolactinoma. Els resultats obtinguts suggereixen que els nivells alts de prolactina podrien repercutir negativament en el rendiment cognitiu i en la funcionalitat dels pacients amb una psicosi, principalment en homes. Els fàrmacs agonistes dopaminèrgics podrien tenir un efecte procognitiu al reduir els nivells de prolactina en poblacions amb una hiperprolactinèmia crònica.La hiperprolactinemia es una condición frecuente en la población con un trastorno psicótico cuyas consecuencias más estudiadas han sido las derivadas del hipogonadismo secundario, aunque es una hormona con múltiples efectos a nivel de otros órganos, algunos aún no del todo conocidos. La repercusión que los niveles elevados de prolactina pueden tener sobre las habilidades cognitivas se han estudiado en modelos animales y en diferentes poblaciones no psiquiátricas, observando un efecto negativo en algunos procesos cognitivos. Con este proyecto se estudia la posible relación entre los niveles de prolactina y el rendimiento cognitivo en pacientes con una psicosis incipiente, controlando por posibles variables de confusión como son el estado psicopatológico, el tratamiento con psicofármacos, el uso de sustancias o los niveles de cortisol. Además se analiza si existen diferencias de género en la relación entre los niveles de prolactina y rendimiento cognitivo. Por último, se estudia si la reducción de los niveles de prolactina comporta una mejoría en las habilidades cognitivas en pacientes con un prolactinoma. Los resultados obtenidos sugieren que los niveles elevados de prolactina podrían repercutir negativamente en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes con una psicosis, principalmente varones. Los fármacos agonistas dopaminérgicos podrían tener un efecto procognitivo al reducir los niveles de prolactina en poblaciones con hiperprolactinemia crónica.Hyperprolactinaemia is a common condition in subjects with a psychotic disorder and the most studied consequences have been the ones related to the secondary hypogonadism. However, prolactin plays important roles in other tissues and some of them are poorly understood. The negative relationship between increased prolactin levels and some cognitive processes has been demonstrated in animal studies and non-psychiatric populations. This project aims to explore the relationship between prolactin levels and cognitive habilities in patients with an early psychosis. We also analize whether prolactin reduction is associated with cognitive improvement in patients with prolactinomas. The results of this work suggest that high prolactin levels could have a negative effect in some cognitive processes in patients with an early psychosis, mostly in men. The reduction in prolactin levels in patients with prolactinoma is followed by an improvement in cognitive abilities in several domains. This findings suggest that dopaminergic agonist drugs could have a procognitive effect in people with cronic hyperprolactinaemia

Hiperprolactinemia en psicosis tempranas: impacto en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes

La hiperprolactinèmia és una condició freqüent a la població amb un trastorn psicòtic i les seves conseqüències clíniques més estudiades son les derivades de l'hipogonadisme secundari. No obstant, la prolactina és una hormona amb diversos efectes sobre altres òrgans, alguns encara no del tot coneguts. Els efectes que els nivell alts de prolactina poden tenir en les habilitats cognitives s'han estudiat en models animals i en diferents poblacions no psiquiàtriques, observant un efecte negatiu en alguns processos cognitius. Amb aquest projecte s'estudia la possible relació entre els nivells de prolactina i el rendiment cognitiu en pacients amb un trastorn psicòtic incipient, controlant algunes variables de confusió com l'estat psicopatològic, el tractament amb psicofàrmacs, l'ús de substàncies o els nivells de cortisol plasmàtic. També s'analitza si existeixen diferències de gènere en aquesta relació entre els nivells de prolactina i rendiment cognitiu. Per últim, s'estudia si la reducció dels nivells de prolactina comporta una millora en les habilitats cognitives en pacients amb un prolactinoma. Els resultats obtinguts suggereixen que els nivells alts de prolactina podrien repercutir negativament en el rendiment cognitiu i en la funcionalitat dels pacients amb una psicosi, principalment en homes. Els fàrmacs agonistes dopaminèrgics podrien tenir un efecte procognitiu al reduir els nivells de prolactina en poblacions amb una hiperprolactinèmia crònica.La hiperprolactinemia es una condición frecuente en la población con un trastorno psicótico cuyas consecuencias más estudiadas han sido las derivadas del hipogonadismo secundario, aunque es una hormona con múltiples efectos a nivel de otros órganos, algunos aún no del todo conocidos. La repercusión que los niveles elevados de prolactina pueden tener sobre las habilidades cognitivas se han estudiado en modelos animales y en diferentes poblaciones no psiquiátricas, observando un efecto negativo en algunos procesos cognitivos. Con este proyecto se estudia la posible relación entre los niveles de prolactina y el rendimiento cognitivo en pacientes con una psicosis incipiente, controlando por posibles variables de confusión como son el estado psicopatológico, el tratamiento con psicofármacos, el uso de sustancias o los niveles de cortisol. Además se analiza si existen diferencias de género en la relación entre los niveles de prolactina y rendimiento cognitivo. Por último, se estudia si la reducción de los niveles de prolactina comporta una mejoría en las habilidades cognitivas en pacientes con un prolactinoma. Los resultados obtenidos sugieren que los niveles elevados de prolactina podrían repercutir negativamente en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes con una psicosis, principalmente varones. Los fármacos agonistas dopaminérgicos podrían tener un efecto procognitivo al reducir los niveles de prolactina en poblaciones con hiperprolactinemia crónica.Hyperprolactinaemia is a common condition in subjects with a psychotic disorder and the most studied consequences have been the ones related to the secondary hypogonadism. However, prolactin plays important roles in other tissues and some of them are poorly understood. The negative relationship between increased prolactin levels and some cognitive processes has been demonstrated in animal studies and non-psychiatric populations. This project aims to explore the relationship between prolactin levels and cognitive habilities in patients with an early psychosis. We also analize whether prolactin reduction is associated with cognitive improvement in patients with prolactinomas. The results of this work suggest that high prolactin levels could have a negative effect in some cognitive processes in patients with an early psychosis, mostly in men. The reduction in prolactin levels in patients with prolactinoma is followed by an improvement in cognitive abilities in several domains. This findings suggest that dopaminergic agonist drugs could have a procognitive effect in people with cronic hyperprolactinaemia

Hiperprolactinemia en psicosis tempranas: impacto en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes

La hiperprolactinèmia és una condició freqüent a la població amb un trastorn psicòtic i les seves conseqüències clíniques més estudiades son les derivades de l'hipogonadisme secundari. No obstant, la prolactina és una hormona amb diversos efectes sobre altres òrgans, alguns encara no del tot coneguts. Els efectes que els nivell alts de prolactina poden tenir en les habilitats cognitives s'han estudiat en models animals i en diferents poblacions no psiquiàtriques, observant un efecte negatiu en alguns processos cognitius. Amb aquest projecte s'estudia la possible relació entre els nivells de prolactina i el rendiment cognitiu en pacients amb un trastorn psicòtic incipient, controlant algunes variables de confusió com l'estat psicopatològic, el tractament amb psicofàrmacs, l'ús de substàncies o els nivells de cortisol plasmàtic. També s'analitza si existeixen diferències de gènere en aquesta relació entre els nivells de prolactina i rendiment cognitiu. Per últim, s'estudia si la reducció dels nivells de prolactina comporta una millora en les habilitats cognitives en pacients amb un prolactinoma. Els resultats obtinguts suggereixen que els nivells alts de prolactina podrien repercutir negativament en el rendiment cognitiu i en la funcionalitat dels pacients amb una psicosi, principalment en homes. Els fàrmacs agonistes dopaminèrgics podrien tenir un efecte procognitiu al reduir els nivells de prolactina en poblacions amb una hiperprolactinèmia crònica.La hiperprolactinemia es una condición frecuente en la población con un trastorno psicótico cuyas consecuencias más estudiadas han sido las derivadas del hipogonadismo secundario, aunque es una hormona con múltiples efectos a nivel de otros órganos, algunos aún no del todo conocidos. La repercusión que los niveles elevados de prolactina pueden tener sobre las habilidades cognitivas se han estudiado en modelos animales y en diferentes poblaciones no psiquiátricas, observando un efecto negativo en algunos procesos cognitivos. Con este proyecto se estudia la posible relación entre los niveles de prolactina y el rendimiento cognitivo en pacientes con una psicosis incipiente, controlando por posibles variables de confusión como son el estado psicopatológico, el tratamiento con psicofármacos, el uso de sustancias o los niveles de cortisol. Además se analiza si existen diferencias de género en la relación entre los niveles de prolactina y rendimiento cognitivo. Por último, se estudia si la reducción de los niveles de prolactina comporta una mejoría en las habilidades cognitivas en pacientes con un prolactinoma. Los resultados obtenidos sugieren que los niveles elevados de prolactina podrían repercutir negativamente en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes con una psicosis, principalmente varones. Los fármacos agonistas dopaminérgicos podrían tener un efecto procognitivo al reducir los niveles de prolactina en poblaciones con hiperprolactinemia crónica.Hyperprolactinaemia is a common condition in subjects with a psychotic disorder and the most studied consequences have been the ones related to the secondary hypogonadism. However, prolactin plays important roles in other tissues and some of them are poorly understood. The negative relationship between increased prolactin levels and some cognitive processes has been demonstrated in animal studies and non-psychiatric populations. This project aims to explore the relationship between prolactin levels and cognitive habilities in patients with an early psychosis. We also analize whether prolactin reduction is associated with cognitive improvement in patients with prolactinomas. The results of this work suggest that high prolactin levels could have a negative effect in some cognitive processes in patients with an early psychosis, mostly in men. The reduction in prolactin levels in patients with prolactinoma is followed by an improvement in cognitive abilities in several domains. This findings suggest that dopaminergic agonist drugs could have a procognitive effect in people with cronic hyperprolactinaemia

COVID-19 Pandemic Has Changed the Psychiatric Profile of Adolescents Attempting Suicide: A Cross-Sectional Comparison

The COVID-19 pandemic is having a major impact on the mental health of adolescents, leading to suicidal behaviors. However, it remains to be clarified whether the COVID-19 pandemic has changed the psychiatric profile of adolescent suicide attempters. Methods: a retrospective observational analytical study was conducted to assess age, gender and clinical characteristics of adolescents attempting suicide during the year before and the year after the global lockdown. Results: ninety adolescents (12–17 y.o.) were recruited consecutively from February 2019 to March 2021 at the emergency ward for having attempted suicide. Fifty-two (57.8%) attended before the lockdown (pre-pandemic group) and thirty-eight (42.2%) the year after (pandemic group). There were significant differences in diagnostic categories between the periods (p = 0.003). Adjustment and conduct disorders were more frequent in the pre-pandemic group, while anxiety and depressive disorders were more prevalent during the pandemic. Although the severity of suicide attempts did not show significant differences between the two study periods (0.7), the generalized linear model showed that the suicide attempt severity was significantly associated with current diagnosis (p = 0.01). Conclusions: the psychiatric profile of adolescents attempting suicide was different before and during the COVID-19 pandemic. During the pandemic, the proportion of adolescents with a prior psychiatric history was lower, and most of them were diagnosed with depressive and anxiety disorders. These diagnoses were also associated with a greater severity in the intentionality of suicide attempt, regardless of the study period

Stress-related biomarkers and cognitive functioning in adolescents with ADHD : Effect of childhood maltreatment

Our study aimed to explore whether stress-related hormones (hypothalamic-pituitary-adrenal [HPA] axis hormones and prolactin) are associated with poorer cognitive functioning in adolescents with attention deficit and hyperactivity disorder (ADHD) and to test the potential moderating effect of childhood maltreatment. Seventy-six adolescents with ADHD were studied. The ADHD rating scale (ADHD-RS) and Childhood Trauma Questionnaire (CTQ) were administered. Seven cognitive tasks from the Cambridge Neuropsychological Test Automated Battery (CANTAB) were administered, and two cognitive factors (attention and memory as well as executive functioning) were identified by confirmatory factor analysis. Stress-related hormone levels were assessed at the clinic (plasma prolactin and cortisol levels and salivary cortisol levels) before cognitive testing and at home for two consecutive days (cortisol awakening response [CAR] and diurnal cortisol slope). Multiple linear regression analyses were used to explore the association between hormone levels and ADHD severity or cognitive functioning while adjusting for sex and childhood maltreatment. Regarding hormonal measurements obtained at the clinic, female sex moderated the relationship between salivary cortisol levels and executive functioning, whereas childhood maltreatment moderated the relationship between salivary cortisol levels and inattention symptoms of patients with ADHD. Prolactin levels were not associated with cognitive functioning or the severity of ADHD. Regarding HPA axis measurements performed at home, lower cortisol levels at awakening were associated with poorer executive functioning. Neither CAR nor the cortisol diurnal slope were associated with cognitive functioning or ADHD severity. Our study suggests that HPA axis hormone levels are associated with the severity of cognitive and inattention symptoms of patients with ADHD and that childhood maltreatment and sex exert distinct moderating effects depending on the symptom type