El rol de la supervisión educativa en la gestión de las políticas públicas

Actualmente estamos asistiendo a un proceso un tanto paradójico. Por un lado, son evidentes los avances meritorios en las políticas educativas de muchos países que tienen como objetivo desregular, descentralizar y aumentar la autonomía de las unidades educativas locales, Y, por otro, inversamente, la función de control del Estado se está reforzando. En ese escenario se plantean diversas alternativas en el campo de la organización de la supervisión. Se observan nuevas tendencias que tratan de explicar y de resolver tres grandes cuestiones: la politización frente a la profesionalización del cuerpo de inspección; la brecha entre lo administrativo y lo pedagógico y la aparente contradicción entre las tareas de control y las de asesoramiento. El artículo aborda el estudio de dichas tendencias, destacando las que están orientadas a reforzar el carácter institucional de este servicio. Señala también el reto que representan los cambios en las políticas públicas y en el papel de la supervisión para pasar de la simple administración de los sistemas educativos a la de conducir los procesos de la mejora de la calidad en todas las unidades escolares.Actualment estem assistint a un procés una mica paradoxal. D'una banda, són evidents els avenços meritoris en les polítiques educatives de molts països que tenen com a objectiu desregularitzar, descentralitzar i augmentar l'autonomia de les unitats educatives locals. I, de l'altra, inversament, la funció de control de l'Estat s'està reforçant. En aquest escenari es plantegen diverses alternatives en el camp de l'organització de la supervisió. S'observen noves tendències que tracten d'explicar i resoldre tres grans qüestions: la politització davant la professionalització del col·lectiu d'inspecció; la bretxa entre l'administratiu i el pedagògic i l'aparent contradicció entre les tasques de control i les d'assessorament. L'article estudia aquestes tendències, destacant les que estan orientades a reforçar el caràcter institucional d'aquest servei. Així mateix, assenyala el repte que representen els canvis en les polítiques públiques i en el paper de la inspecció per passar de la simple administració dels sistemes educatius a la de conduir els processos de la millora de la qualitat en totes les unitats escolars.At the time being, we are living a paradoxical process. On the one hand, we can clearly see the remarkable progress on educational policies of many countries with the aim of deregulating, increasing and decentralizing autonomy of local educational units. And, on the other hand, the function of control of the State is being reinforced. In this scenario, several alternatives in the field of Supervision organization are suggested. We can identify new tendencies that try to explain and give answer to three key questions: politicization versus professionalization of the group; the gap between administrative and pedagogical issues; and the seeming contradiction between control and consulting services. This paper discusses the study of such tendencies highlighting the ones oriented to reinforce the institutional nature of this service. It also points out the challenge that changes in public policies represent and the role of Supervision to move from simple administration of educational systems to the conduction process for improving quality in all school units

El rol de la supervisión educativa en la gestión de las políticas públicas

Actualmente estamos asistiendo a un proceso un tanto paradójico. Por un lado, son evidentes los avances meritorios en las políticas educativas de muchos países que tienen como objetivo desregular, descentralizar y aumentar la autonomía de las unidades educativas locales, Y, por otro, inversamente, la función de control del Estado se está reforzando. En ese escenario se plantean diversas alternativas en el campo de la organización de la supervisión. Se observan nuevas tendencias que tratan de explicar y de resolver tres grandes cuestiones: la politización frente a la profesionalización del cuerpo de inspección; la brecha entre lo administrativo y lo pedagógico y la aparente contradicción entre las tareas de control y las de asesoramiento. El artículo aborda el estudio de dichas tendencias, destacando las que están orientadas a reforzar el carácter institucional de este servicio. Señala también el reto que representan los cambios en las políticas públicas y en el papel de la supervisión para pasar de la simple administración de los sistemas educativos a la de conducir los procesos de la mejora de la calidad en todas las unidades escolares.Actualment estem assistint a un procés una mica paradoxal. D'una banda, són evidents els avenços meritoris en les polítiques educatives de molts països que tenen com a objectiu desregularitzar, descentralitzar i augmentar l'autonomia de les unitats educatives locals. I, de l'altra, inversament, la funció de control de l'Estat s'està reforçant. En aquest escenari es plantegen diverses alternatives en el camp de l'organització de la supervisió. S'observen noves tendències que tracten d'explicar i resoldre tres grans qüestions: la politització davant la professionalització del col·lectiu d'inspecció; la bretxa entre l'administratiu i el pedagògic i l'aparent contradicció entre les tasques de control i les d'assessorament. L'article estudia aquestes tendències, destacant les que estan orientades a reforçar el caràcter institucional d'aquest servei. Així mateix, assenyala el repte que representen els canvis en les polítiques públiques i en el paper de la inspecció per passar de la simple administració dels sistemes educatius a la de conduir els processos de la millora de la qualitat en totes les unitats escolars.At the time being, we are living a paradoxical process. On the one hand, we can clearly see the remarkable progress on educational policies of many countries with the aim of deregulating, increasing and decentralizing autonomy of local educational units. And, on the other hand, the function of control of the State is being reinforced. In this scenario, several alternatives in the field of Supervision organization are suggested. We can identify new tendencies that try to explain and give answer to three key questions: politicization versus professionalization of the group; the gap between administrative and pedagogical issues; and the seeming contradiction between control and consulting services. This paper discusses the study of such tendencies highlighting the ones oriented to reinforce the institutional nature of this service. It also points out the challenge that changes in public policies represent and the role of Supervision to move from simple administration of educational systems to the conduction process for improving quality in all school units