Cultiu de microalgues a l'aire lliure: possibilitats, problemes i perspectives

Peer Reviewe

Cultiu de microalgues a l'aire lliure: possibilitats, problemes i perspectives

Peer Reviewe

Factors elementals i ecologia

Interpretar el funcionament de les comunitats naturals del planeta, en funció de unes lleis generals basades en la composició química del medi i dels propis organismes, és un objectiu cada cop més viu en ecologia. Per això, els investigadors es fixen en la proporció entre els principals elements (carboni, nitrogen i fòsfor) que formen les biomolècules en cada organisme per explicar molts fenòmens ecològics, com ara la distribució d'espècies i les estructures més bàsiques dels ecosistemes com son les xarxes alimentàries. Treballs recents estan aportant proves que representen un avanç considerable en aquesta línia.Interpretar el funcionamiento de las comunidades naturales del planeta en función de unas leyes generales basadas en la composición química del medio y de los propios organismos es un objetivo cada vez más vivo en ecología. Por eso los investigadores se están fijando en la proporción entre los principales elementos (carbono, nitrógeno y fósforo) que forman las biomoléculas en cada organismo para explicar muchos fenómenos ecológicos, como la distribución de especies y las estructuras más básicas de los ecosistemas, como son las redes alimentarias. Trabajos recientes están aportando pruebas que representan un avance considerable en esta línea.The identification of general connections between the chemical composition of organisms and the laws of ecosystem function and structure is an increasingly present objective in the current agenda of ecology. For this reason we consider the ratio among the main elements (carbon, nitrogen and phosphorus) that form organisms' biomolecules to explain basic ecological aspects such as body size, ecosystem species composition and trophic web structures

Climate and taxonomy underlie different elemental concentrations and stoichiometries of forest species: the optimum "biogeochemical niche"

We previously hypothesised the existence of a "biogeochemical niche" occupied by each plant species. Different species should have a specific elemental composition, stoichiometry and allocation as a consequence of their particular metabolism, physiology and structure (morphology) linked to their optimal functioning under the environmental (abiotic and biotic) conditions where they have evolved. We tested this hypothesis using data from the Catalan Forestry Inventory that covers different forest groups growing under a large climatic gradient. Mediterranean species that occupy hotter-drier environments have lower leaf N, P and K concentrations than non-Mediterranean forest species. Within a determined climatic biome, different species competing in the same space have different elemental compositions and allocations linked to their taxonomical differences and their phenotypic plasticity. Gymnosperms have a proportionally higher elemental allocation to leaves than to wood, higher C concentrations, and lower N, P and K concentrations mainly in the stem and branches than angiosperms. The differences among species are linked to asymmetrical use of different elements, suggesting that the biogeochemical niche is a final expression and consequence of long-term species adaptation to particular abiotic factors, ecological role (stress tolerant, ruderal, competitor), different soil occupations and use of resources to avoid interspecific competition, and finally of a certain degree of flexibility to adapt to current environmental shifts

La necessitat de descarbonitzar la societat

Aquest article estudia la dependència dels recursos fòssils en la nostra societat com a motor del seu creixement, i considera la necessitat de desempallegar-se d'aquest vell model de creixement tecnològic i social. Ja sigui per interessos ecològics, econòmics o laborals, les possibilitats que ofereix un canvi de règim energètic són desitjables i beneficioses, sempre i quan estiguem disposats a adaptar sectors com el del transport o l'energètic.Este artículo estudia la dependencia de los recursos fósiles en nuestra sociedad como motor de su crecimiento, y considera la necesidad de deshacerse de este viejo modelo de crecimiento tecnológico y social. Ya sea por intereses ecológicos, económicos o laborales, las posibilidades que ofrece un cambio de régimen energético son deseables y beneficiosas, siempre y cuando estemos dispuestos a adaptar sectores como el del transporte o el energético