Temporada de quaresma del 1936

De cada obra s'ha digitalitzat un programa sencer. De la resta s'han digitalitzat les parts que són diferents.Direcció artística Empresa Joan Mestres CalvetOrquestra del Gran Teatre del Liceu. Direcció: Hans Knappertsbusch; Igor Stravisnky, Joan Lamote de GrignonPrograma general de la temporada de quaresma de 1936 per l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Repertori: primera simfonia de Beethoven; novena simfonia de Beethoven; preludi i mort de Tristany i Isolda de Wagner; preludi d'Els mestres cantaires de Richard Wagner; preludi i escenda del Divendres Sant de Parsifal Richard Wagner; Don Joan de Richard Strauss; Simfonia en si bemoll major de Johann Christian Bach; Oberon de Weber; Divertimento per a orquestra d' Igor Stravinsky; Capriccio per a orquestra i piano d'Igor Stravinsky; concerto a dos pianos d'Igor Stravinsky; Simfonia dels Salsm d'Igor Stravinsky; Apollon d'Igor Stravinsky; l'Ocell de foc d'Igor Stravinsky i Le sacre du Printemps d'Igor Stravinsky; Obertura de Francesc Pujol; Simfonieta d'Alexandre Zelimsky; Tres preludis de Ricard Lamote de Grignon; Le tombeau de Couperin de Maurice Ravel; Tres danses mallorquines de Baltasar Samper; Allegro simfònic d'Antoni Marquès i La nit de Nada de Joan Lamote de Grignon.Amb la col·laboració de l'Orfeó Gracienc que dirigeix Joan Ballcells i l'Orfeó L'Eco de Catalunya sota la direcció de Josep M. Comell

Beauty in Disability: An Aesthetics for Dance and for Life

To what extent does dance contribute to an ideal of beauty that can enrich human quality of life? To what extent are standards of beauty predicated on an ideal human body that has no disability? In this chapter, we show how conceptions of proportionality, perfection, and ethereality from the Ancient Greeks through the 19th century can still be seen today in some kinds of dance, particularly in ballet. Disability studies and disability-inclusive dance companies, however, have started to change this. The disabled person can be beautiful, we will show, in dance and in life, under a disability aesthetics that follows Edmund Burke (1730-1797) and that suggests an alternative standard of beauty, which we call “beauty-in-experience,” where beauty is perceived in the qualitative experience of abled and disabled dancers moving together in dance.https://ecommons.udayton.edu/books/1023/thumbnail.jp

Sadler's Wells Theatre Ballet actualmente Royal Ballet

Empresa: José F. ArquerOrquestra Simfònica del Gran Teatre del LiceuPresentació de la temporada de ballet de la primavera del 1957, a càrrec de la companyia Sadler's Wells Theatre Ballet (Royal Ballet), amb el següent repertori: La féte etrange de G. Fauré ; Giselle d'A. Adam ; The Rake's Progress de G. Gordon ; El lago de los cisnes de P.I. Txaikovski ; Pineapple Poll d'A. Sullivan ; Blood Wedding ; The Haunted Ballroom de G. Toye ; House of Birds de F. Mompou ; Apparitions de F. Listz ; Beauty and the Beast ; Danses Concertantes d'I. Stravinsky ; El pájaro azul de P.I. Txaikovski ; Solitaire de M. Arnold ; Las Sílfides; Les patineurs; El cisne negro; Façade de W. Walton ; Coppelia de L. Delibes ; Les rendez-vous de D. AuberDe cada obra s'ha digitalitzat un programa sencer. De la resta s'han digitalitzat les parts que són diferents

Festival Internacional de Ballet

Programa del Festival Internacional de Ballet que va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu entre el 17 de setembre i el 27 d'octubre de 1974. Hi van participar cinc companyies. La primera, el London Festival Ballet, dirigit per B. Grey, va interpretar "Les Sylphides", amb música de F. Chopin, "Tres Preludis" amb música d'A. Scriabin, "Webern opus 5" amb música d'A. Webern, "Le Corsaire" amb música de L. Minkus i "El petó de la fada" amb música d'Stravinski. La segona va ser la Nicolais Dance Theatre, que va interpretar "Divertissement - A", "Scenario" i "Foreplay,", i "Divertissement - B", "Cross-Fade" i "Suite de Sanctum. La tercera companyia va ser el Cos de Dansa del Gran Teatre del Liceu, dirigida per J. Magrinyà. Van interpretar la "Dansa de les hores" de "La Gioconda" amb música d'A. Ponchielli, "Festival de las flores en Genzano" d'E. Helsted, "4 bailes espanyoles del siglo XVIII" amb música d'A. Vives, J. Alfonso i M. de Falla entre altres, fragments de "Bohemios" d'A. Vives i "El sombrero de tres picos" de M. de Falla. També van ballar "A tiempo romantico", amb música d'E. Granados i Ferrer, "Clar de lluna" amb música de Debussy, "Ensayo" i "Rossio" amb música de Monjo Jr. I "La moza y el estudiante" amb música de T. BretónLa quarta companyia, el Ballet del Gran Teatre de Ginebra, va interpretar "Simfonia en do" amb música de G. Bizet, "Les quatre temperaments" amb música de P. Hindemith, "Raymonda" amb música d'A. Glazunov i "Le fils prodigue" amb música d'I. STravinski. El segon programa va estar format per "Agon", amb música d'I. Stravinski i G. Balanchine, "Daphnis et Chloe" amb música de M. Ravel adaptada per G. Skibine, "Concierto de Brandenburg nº3" amb música de J. S. Bach i Czarn, "Don Quijote" amb música de L. Mintkus i Obourmov i "La Valse amb música de M. Ravel i adaptació de G. Balanchine. Totes aquestes peces van ser coreografiades per G. Balanchine. Finalment, el Ballet de Wallonie, dirigit per H. Voos, va interpretar "El llac dels cignes" amb música de P. I. Txaikovski i "Ecce omo", amb música de G. Berghmans i coreografia de J. Lazzini, "Nomos alpha" amb música de I. Xenakis i coreografia de M. Béjart i "Petrouschka" amb música d'I. Stravinski i coreografia de M. Fokine. En tots els casos els va acompanyar l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida per A. Presser, T. Kern, G. Bond i G. Pérez BusquierOrquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida per A. Presser, T. Kern, G. Bond i G. Pérez BusquierDe cada obra s'ha digitalitzat un programa sencer. De la resta s'han digitalitzat les parts que són diferents

Music for a Brighter World: Brightness Judgment Bias by Musical Emotion

A prevalent conceptual metaphor is the association of the concepts of good and evil with brightness and darkness, respectively. Music cognition, like metaphor, is possibly embodied, yet no study has addressed the question whether musical emotion can modulate brightness judgment in a metaphor consistent fashion. In three separate experiments, participants judged the brightness of a grey square that was presented after a short excerpt of emotional music. The results of Experiment 1 showed that short musical excerpts are effective emotional primes that cross-modally influence brightness judgment of visual stimuli. Grey squares were consistently judged as brighter after listening to music with a positive valence, as compared to music with a negative valence. The results of Experiment 2 revealed that the bias in brightness judgment does not require an active evaluation of the emotional content of the music. By applying a different experimental procedure in Experiment 3, we showed that this brightness judgment bias is indeed a robust effect. Altogether, our findings demonstrate a powerful role of musical emotion in biasing brightness judgment and that this bias is aligned with the metaphor viewpoint