Ministrers i joglars a la Catalunya nova (segles XIV-XVII)

Un dels períodes més interessants per a conèixer la música en la societat catalana és el que comprèn els segles xiv i xvii. El nostre article se centra en aquest període per parlar de la presència social de la música, dels músics i de les institucions musicals que en aquesta època van actuar en l'àmbit de la Catalunya Nova centrant-nos, sobretot, en les àrees d'influència de Vilafranca del Penedès i de Tortosa, amb aportacions de Lleida i de les Illes Balears per obtenir-ne una visió de conjunt.One of the most interesting periods to get to know the role played by music in Catalan culture is the 16th and 17th century. Our article focuses on this period to talk about the social presence of music, musicians and musical institutions that, in this period, acted within a specific area called “Catalunya Nova” (to the south of Barcelona). We particularly focus our research on the spheres of influence of Vilafranca del Penedès and Tortosa, with some contributions from Lleida and the Balearic Islands in order to achieve an overall view

Rellegint Llorens i Barba: de la consciència i l’art

La figura de Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872) ha estat cabdal per a la històriade la filosofia a la Universitat de Barcelona i en la cultura catalana contemporània. Enaquest article analitzem quatre nous manuscrits que són de les lliçons de filosofia i d’històriade la filosofia que va impartir entre les dècades del 1860 i del 1870. Aquests manuscrits,conservats al Centre de Documentació VINSEUM, donen noves perspectives a laseva obra i permeten rellegir-lo amb interès des del present.The philospher Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872) was one of the most importantthinkers in the history of philosophy both at the University of Barcelona and in contemporaryCatalan culture. In this article, we analyse four new manuscripts that are lessons(on philosophy, logic, and history of philosophy) that he dictated in the years between1860 and 1870. These manuscripts have been preserved by the VINSEUM DocumentationCentre (CDV - Vilafranca del Penedès), and provide new perspectives on his work and theopportunity to reread him with renewed interest

Review

Obra ressenyada: Josep Mª TERRICABRAS (ed.), La Filosofia d'Eduard Nicol. Girona: Documenta Universitaria, 201

Música simfònica i òpera a Vilafranca. Segle XVIII

En aquest article tractem la música des de diferents àmbits. Tot i mostrar la riquesa de la música simfònica i operística que es va produir i que s'interpretà al Penedès (i, per extensió, a Catalunya), també copsem la presència de la música en altres àmbits de la vida. Aquest fet permet un acostament singular al segle xviii i, més concretament, a la cultura musical d'aquest moment. I suposa revaluar la música en la Catalunya del segle xviii .In this paper we deal with music from different fields. Apart from evidencing the wealth of symphonic and operatic music that was produced and interpreted in El Penedès region and in Catalonia at large, it also highlights the presence of music in other aspects of life. This allows a singular approach to the 18th century and, more precisely, to the musical culture of that time, as well as a reassessment of the music and the musicians of 18th-century Catalonia and their position in the European context

Lluís Farré i Magre (1907-1991). La filosofia com a llibertat

Lluís Farré i Magre (1907-199). La filosofia com a lliberta

De l'Ofici de músic popular. Noms i malnoms dels instruments de música tradicional

Hi ha un tema que cal comprendre molt bé, que és el de la consideració social del músic (i de la música i dels instruments) en la societat. Aquesta la podem copsar des de diferents perspectives: estudiant el que es cobra, on viu, en quins actes és present, el repertori, les formes de transmissió... Enllaçat amb aquest tema, n'hi ha dos que també són interessants: el dels noms dels instruments de la música tradicional i el de com la música, i de manera especial els músics, han estat interioritzats en la sensibilitat de les gents al llarg dels anys. Avui, proposem acostar-nos a l'ofici del músic popular, als seus instruments i a la seva consideració social a partir de la manera com la gent n'ha parlat (o, més ben dit, malparlat), perquè aquesta no és mai ni neutra ni innocent. Aquestes són qüestions que moltes vegades han quedat en un segon pla i que permeten un treball interdisciplinari de recerca a través de la tradició oral, de la literatura i d'altres fonts afins que ens donen tota una antropologia de la música i dels músics a través de la parla i d'allò que ha quedat inscrit en l'estàndard cultural de les gents dins una cultura.A topic that needs to be well understood is the social consideration of musicians (and of music and instruments) within society. We can approach it from many different angles by studying what they earn, where they live, what events they take part at, what their repertoires are and the ways in which their knowledge is passed on, for example. There are a further two closely related topics that are interesting as well: the names of instruments used in traditional music, and the ways in which music, and musicians in particular, have become interiorised in peoples consciousness over the years. Today, we aim to take a closer look at the trade of popular musicians, at their instruments and at their social consideration based on the way people spoke (or rather, spoke badly) about them, as it was neither neutral nor ingenuous. These issues, which have often been put on the backburner, enable interdisciplinary research work to be conducted by examining oral tradition, literature and other sources of a similar nature; these provide us with an entire anthropology of music and of musicians through utterances and everything else that has been laid down in the cultural background of people within a culture