The metal abundance of circumnuclear star forming regions in early type spirals. Spectrophotometric observations

We have obtained long-slit observations in the optical and near infrared of 12 circumnuclear HII regions (CNSFR) in the early type spiral galaxies NGC 2903, NGC 3351 and NGC 3504 with the aim of deriving their chemical abundances. Only for one of the regions, the [SIII] $\lambda$ 6312 \AA was detected providing, together with the nebular [SIII] lines at $\lambda\lambda$ 9069, 9532 \AA, a value of the electron temperature of T$_e$([SIII])= 8400$^{+ 4650}_{-1250}$K. A semi-empirical method for the derivation of abundances in the high metallicity regime is presented. We obtain abundances which are comparable to those found in high metallicity disc HII regions from direct measurements of electron temperatures and consistent with solar values within the errors. The region with the highest oxygen abundance is R3+R4 in NGC 3504, 12+log(O/H) = 8.85, about 1.5 solar if the solar oxygen abundance is set at the value derived by Asplund et al. (2005), 12+log(O/H)$_{\odot}$ = 8.66$\pm$0.05. Region R7 in NGC 3351 has the lowest oxygen abundance of the sample, about 0.6 times solar. In all the observed CNSFR the O/H abundance is dominated by the O$^+$/H$^+$ contribution, as is also the case for high metallicity disc HII regions. For our observed regions, however, also the S$^+$/S$^{2+}$ ratio is larger than one, contrary to what is found in high metallicity disc HII regions for which, in general, the sulphur abundances are dominated by S$^{2+}$/H$^+$...Comment: 24 pages, 19 figures, accepted by MNRA

Experiències d'utilització de la informàtica en l'aprenentatge i la traducció en la llengua catalana (1978-1993)

En aquesta ponència exposarem les experiències de treball desenvolupades a partir de 1978 en dos àmbits diferents: entre 1978 i 1983 al Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya; i a partir de 1984 a la Facultat de Traducció i d'Interpretació (fins a 1991, Escola de Traductors i d'Intèrprets -EUTI-) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta, per tant, d'una descripció que no pretén pas d'ésser exhaustiva (ja que hi haurà sens dubte algunes experiències importants d'utilització de la informàtica a la llengua catalana que no haurem pogut recollir) però considerem que les experiències ací aplegades ens poden permetre de fer consideracions i valoracions útils per al desenvolupament de l'ús de la informàtica en l'aprenentatge de la llengua i la traducció al nostre país. l serà en aquest sentit que farem les aportacions principals

Les entrevistes científiques del diari Avui : anàlisi de la terminologia i prova de comprensibilitat

L'entrevista científica constitueix un dels mitjans més idonis per a la difusió de la ciència i la tècnica. L'objectiu d'aquest treball és l'anàlisi del procés de mediació que constitueix l'entrevista científica entre el món de l'especialitat i el públic. Per això, es fa una anàlisi lingüística de cent entrevistes científiques i es presenta una prova pilot sobre el grau de llegibilitat i comprensibilitat d'una de les entrevistes analitzades. A més, es presenten els resultats del buidatge de la terminologia més freqüent utilitzada i de les àrees temàtiques més divulgades.The scientific interview is seen as the most suitable way to diffuse scientific and technical concepts to society. The aim of this article is to analyse the mediation process of the scientific interview between areas of scientific specialisation and the general public. To this end, one hundred scientifics interviews are analysed and the results of a pilot test concerning readibility and comprehensibility of one of the analysed interviews are presented. An analysis of the most frequently used terminology and of the thematic areas most widely dealt with is also presented