13 research outputs found

    Expanding the clinical spectrum of hereditary fibrosing poikiloderma with tendon contractures, myopathy and pulmonary fibrosis due to <i>FAM111B </i>mutations

    Get PDF
    BACKGROUND: Hereditary Fibrosing Poikiloderma (HFP) with tendon contractures, myopathy and pulmonary fibrosis (POIKTMP [MIM 615704]) is a very recently described entity of syndromic inherited poikiloderma. Previously by using whole exome sequencing in five families, we identified the causative gene, FAM111B (NM_198947.3), the function of which is still unknown. Our objective in this study was to better define the specific features of POIKTMP through a larger series of patients. METHODS: Clinical and molecular data of two families and eight independent sporadic cases, including six new cases, were collected. RESULTS: Key features consist of: (i) early-onset poikiloderma, hypotrichosis and hypohidrosis; (ii) multiple contractures, in particular triceps surae muscle contractures; (iii) diffuse progressive muscular weakness; (iv) pulmonary fibrosis in adulthood and (v) other features including exocrine pancreatic insufficiency, liver impairment and growth retardation. Muscle magnetic resonance imaging was informative and showed muscle atrophy and fatty infiltration. Histological examination of skeletal muscle revealed extensive fibroadipose tissue infiltration. Microscopy of the skin showed a scleroderma-like aspect with fibrosis and alterations of the elastic network. FAM111B gene analysis identified five different missense variants (two recurrent mutations were found respectively in three and four independent families). All the mutations were predicted to localize in the trypsin-like cysteine/serine peptidase domain of the protein. We suggest gain-of-function or dominant-negative mutations resulting in FAM111B enzymatic activity changes. CONCLUSIONS: HFP with tendon contractures, myopathy and pulmonary fibrosis, is a multisystemic disorder due to autosomal dominant FAM111B mutations. Future functional studies will help in understanding the specific pathological process of this fibrosing disorder

    FamĂ­lies botĂ niques de plantes medicinals

    Get PDF
    Facultat de FarmĂ cia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de FarmĂ cia, Assignatura: BotĂ nica FarmacĂšutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Joan Simon, CĂšsar BlanchĂ© i Maria Bosch.Els materials que aquĂ­ es presenten sĂłn els recull de 175 treballs d’una famĂ­lia botĂ nica d’interĂšs medicinal realitzats de manera individual. Els treballs han estat realitzat per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de l’assignatura BotĂ nica FarmacĂšutica durant els mesos d’abril i maig del curs 2013-14. Tots els treballs s’han dut a terme a travĂ©s de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pel professor de l’assignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els propis estudiants. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autĂČnom i col·laboratiu en BotĂ nica farmacĂšutica

    L'Època del Barroc i els BonifĂ s : actes de les Jornades d'histĂČria de l'art a Catalunya, Valls, 1,2 i 3 de juny de 2006

    No full text
    EdiciĂł: Bonaventura Bassegoda, Joaquim Garriga i Jordi ParĂ­sEl volum que teniu a les mans aplega les ponĂšncies i les comunicacions presentades i discutides en el marc de les «Jornades d’histĂČria de l’art a Catalunya». L’ediciĂł dedicada a L’ùpoca del Barroc i els BonifĂ s se celebrĂ  a Valls els dies 1, 2 i 3 de juny de 2006 i fou un marc de trobada obert entre els investigadors universitaris i els estudiosos del patrimoni barroc que treballen en l’àmbit dels museus, en els centres d’estudis comarcals i locals, i en el camp de la restauraciĂł-conservaciĂł. La proposta acadĂšmica del Museu de Valls va ser acollida positivament atesa l’excel·lĂšncia de la tradiciĂł artĂ­stica barroca de la ciutat, amb la figura insigne de LluĂ­s BonifĂ s i MassĂł (1730-1786), de qui aleshores es commemoraven els 275 anys del naixement, i la del seu germĂ  Francesc BonifĂ s (1735-1806), de qui es complien 200 anys de la mort. D’altra banda, l’origen vallenc de l’arquitecte i historiador CĂšsar Martinell i Brunet (1888-1973), il·lustre precursor en la reivindicaciĂł i en l’estudi de l’escultura i l’arquitectura barroques, feia encara mĂ©s adient la seu de Valls per a aquestes jornades
    corecore