Sintaxis de los clíticos pronominales en asturleonés

Aquest estudi s'enmarca dins la gramàtica comparada de les llengües romàniques i té com a objectiu descriure la col·locació dels clítics pronominals en asturlleonès en contrast amb el gallec estàndard i el portuguès europeu. La descripció del funcionament de la col·locació dels clítics en aquestes llengües té implicacions per a la gramàtica teòrica, car aporta proves sobre la validesa de la teoria de la perifèria esquerra desenvolupada per Rizzi (1997), la qual cosa permet considerar els subjectes preverbals (no quantificats i no focalitzats) com a dislocacions a l'esquerra (Barbosa 2000). Mots clau: Perifèria esquerra oracional, paràmetre del subjecte nul, clítics pronominals, Sintagma Focus, Sintagma Tòpic, asturià, mirandès, gallec, portuguès europeu.This paper is placed in the framework of the comparative grammar of Romance languages, being its aim to describe the placing of pronominal clitics in Asturian-Leonese in contrast to standard Galician and European Portuguese. The description of the performance of clitics in these languages has important consequences for theoretical grammar, since it proves the validity of the theory of left periphery developed by Rizzi (1997), which allows us to consider preverbal subjects (non-quantified and non-focalised) as left dislocations (Barbosa 2000). Keywords: Left periphery, null-subject parameter, pronominal clitics, Focus Phrase, Topic Phrase, Asturian, Mirandese, Galician, European Portuguese.Este estudio se enmarca dentro de la gramática comparada de las lenguas románicas y tiene como objetivo describir la colocación de los clíticos pronominales en asturleonés en contraste con el gallego estándar y el portugués europeo. La descripción del funcionamiento de la colocación de los clíticos en estas lenguas tiene implicaciones para la gramática teórica, puesto que aporta pruebas sobre la validez de la teoría de la periferia izquierda desarrollada por Rizzi (1997), lo que permite considerar los sujetos preverbales (no cuantificados y no focalizados) como dislocaciones a la izquierda (Barbosa 2000). Palabras clave: Periferia izquierda oracional, parámetro del sujeto nulo, clíticos pronominales, Sintagma Foco, Sintagma Tópico, asturiano, mirandés, gallego, portugués europeo

L'efecte de la planificació en la redacció de textos escrits

En aquest treball hem estudiat l'efecte de la planificació en textos (200 paraules aproximadament) en llengua catalana en alumnes bilingües de 2n de Batxillerat. Es pretenia determinar les diferències entre la planificació prèvia a la redacció del text (pretask planning) i la planificació durant la redacció del text (on-line planning). L'efecte de les dues estratègies de planificació s'ha mesurat en termes de fluïdesa, correcció, coherència i cohesió textuals. Mots clau: Planificació del text, català, castellà bilingüisme, lingüística aplicada, lingüística textual

Aspeutos de la sintaxis de la documentación lleonesa medieval

This study is based on the analysis of Leonese legal documents from the second half of the 13th century; and it focuses on syntax related to the placing of pronominal clitics as regards to the verb. The studied phenomena will be analysed from the cartographical approach proposed by Generative Grammar trying to establish the syntactic changes that the Asturleonese language has undergone from the Middle Ages up to the present time as regards word order and Information StructureL’estudiu básase nel análisis de la documentación notarial lleonesa de la segunda metá del sieglu XIII, y céntrase na sintaxis del allugamientu de los clíticos pronominales respeuto al verbu. Los fenómenos esaminaos van analizase dende l’enfoque cartográficu de la Gramática Xenerativa pa tratar d’establecer qué cambeos sintácticos esperimentó la llingua asturiano-lleonesa dende la dómina medieval hasta l’actualidá no referente al orde de les pallabres y a la Estructura Informativ

Cartografia de les posicions de subjecte en gascó

L'objectiu d'aquest estudi és contribuir a la caracterització del mapa de les posicions de subjecte en les llengües romàniques de subjecte nul a partir d'adequar la proposta de Frascarelli (2007) als subjectes preverbals de l'occità gascó. Partim de la hipòtesi que la distribució de les partícules enunciatives que i e en el context d'una oració subordinada està correlacionada amb la posició que ocupen els subjectes dins el mapa de la perifèria esquerra oracional. Per completar les evidències que donen suport a la nostra hipòtesi, també analitzem la col·locació dels pronoms clítics de l'asturià (enclisi vs. proclisi) en els mateixos contexts, car s'ha observat que la distribució dels enunciatius en gascó i la col·locació dels clítics en asturià presenten paral·lelismes tot i no tractar-se del mateix fenomen sintàctic. L'estructura de l'article és la següent : En l'apartat 2, descrivim el marc teòric que utilitzem en la nostra anàlisi, i.e. la proposta cartogràfica de la perifèria esquerra de Frascarelli (2007), la descripció dels Tòpics a partir dels tests i les observacions d'Erteschik-Shir (2007) i la descripció de les estratègies d'embalatge informatiu en gascó. En l'apartat 3, presentem les dades analitzades i les hipòtesis de les quals partim. En el subapartat 4.1, fem una anàlisi explicativa de la distribució dels subjectespreverbals en gascó en relació amb l'ús de les partícules enunciatives que i e en oracions subordinades ; mentre que en el subapartat 4.2 analitzem les dades de l'asturià (col·locació dels clítics pronominals) ; en el subapartat 4.3 fem una anàlisi unitària dels fenomens estudiats. En l'apartat 5 ressenyem algunes propostes sobre el que "introsiu" i la recomplementació en altres llengües romàniques. Finalment, en l'última secció (§6), formulem les conclusions principals. Per acabar, només remarcar que aquest article és fruit d'un treball que encara està en una fase inicial, amb el qual pretenem aportar proves que donen suport empíric a les hipòtesis de partida, però que en cap cas no és definiti

Cartografia de les posicions de subjecte en les llengües romàniques pro-drop

The aim of this study is to contribute to the characterisation of the Subject positions mapping in the null-Subject Romance languages from the adaptation of several previous proposals prior to our own analysis of the data: Italian weak pronouns and the effect of preverbal Subjects in the placing of Asturian clitics. It is been checked that the proposals about a projection codifying the feature [Predication Subject] within the domain of Inflection are not suitable, instead Frascarelli’s proposal (2007) is adapted to the derivation principle proposed by Rosselló (2000)La majoria d'autors que treballen dins el marc teòric de la gramàtica generativa consideren que els subjectes postverbals de les llengües pro-drop s'obtenen d'ajuntar (Merge) un pro expletiu en la posició d'especificador de ST per satisfer el PPA (Chomsky 1995) ---considerat un universal lingüístic---, la qual cosa evita que el subjecte lèxic es mogui des del domini-θ fins a aquesta posició. En canvi, segons aquesta proposta, els subjectes preverbals fixen la seva posició a especificador de ST gràcies a un moviment-A, com passa en les llengües de subjecte explícit com ara l'anglès. La hipòtesi anterior, juntament amb d'altres no tant difoses, Rosselló (2000) ha demostrat que és falsa i ha proposat una explicació dins el marc minimista que explica de manera satisfactòria l'observació feta per Solà (1992) que els subjectes preverbals no focalitzats estan situats en una posició no argumental, la qual cosa posa en dubte que el PPA de ST sigui universal. A partir de la proposta de Rosselló (2000) sobre la derivació de les posicions dels subjectes en les llengües de subjecte nul i de les observacions de Barbosa (2000) sobre la naturalesa dislocada dels subjectes preverbals, en aquesta comunicació intentarem definir el mapa de les diferents posicions de subjecte en les llengües romàniques, tot simplificant altres propostes cartogràfiques que no s'adeqüen a la derivació assumida ací (cf. Cardinaletti 2004

La nutrición del ganado porcino a las puertas del nuevo siglo

Article sobre els purins i la influència de l'alimentació dels porcs en la composició dels purins, les mesures nutricionals que caldria adoptar per reduir la contaminació nitrogenada i reduir el fòsfo

L'Avaluació de la cooperació i la responsabilitat individual en els treballs autogestionats a través de rúbriques

En el present treball, membres de la Xarxa d'Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu de la UdG analitzen els requisits de les rúbriques que garanteixen la seva eficàcia a l'hora d'avaluar el treball cooperatiu, i com aquesta eina pot ser usades per a fomentar la responsabilitat individual en els treballs autogestionats per estudiants. També es fa una proposta de rúbrica i es debaten les opcions que planteja la possibilitat que no sigui el professorat qui decideixi els elements que ha de contenir una rúbrica, sinó que aquesta sigui pactada amb l'alumnat en funció dels objectius del trebal

Xarxa d'Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu. Bones pràctiques sobre aprenentatge cooperatiu 2011.

Es presenten les línies mestres del treball de la Xarxa d’Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu (XIDAC) de la UdG durant el curs 2010-2011

Radiografia de l'aprenentatge cooperatiu a la Universitat de Girona

Presentació del procés de creació i els resultats d’una enquesta sobre l’aprenentatge cooperatiu duta a terme entre el professorat de la Universitat de Girona amb l’objectiu de detectar les seves necessitats de formació i orientar així la realització d’una guia que doni a conèixer i promogui l’aprenentatge cooperatiu a la UdG. L'estudi ha estat realitzat per la Xarxa d'innovació docent sobre aprenentatge cooperati