Participació de voluntaris en l'estudi de la biodiversitat: un balanç amb resultats positius

La tradicional contribució del voluntariat en estudis sobre la natura ha pres recentment un nou impuls gràcies al suport de les tecnologies de gestió de dades i a l'extensió en l'ús de dispositius mòbils. El concepte de ciències ciutadanes aplicat a l'estudi de la biodiversitat ha traspassat les fronteres de la comunitat naturalista i ha esdevingut un veritable fenomen social. La implicació ciutadana en la recerca pot ser variable i gradual, concentrada sovint en projectes que requereixen un elevat nombre d'observacions de camp. La validesa i l'eficiència de les dades proporcionades per persones voluntàries és més alta quan la metodologia dels projectes s'ajusta a la formació prèvia dels participants. Els projectes de ciència ciutadana en estudis de biodiversitat no són experiències només formatives o de conscienciació sinó autèntics exercicis científics en els quals els resultats de la investigació són el valor més rellevant a considerar. A Catalunya hi ha un sòlid suport a la combinació de professionals i voluntaris en estudis de biodiversitat. Un substrat tan favorable convida a iniciar un futur estudi sobre tendències dominants de la inversió de lleure en ciència activa a Catalunya.Due to the proliferation of mobile devices and new technologies in data management, the traditional role of volunteers in studies of nature has recently been showing a new peak in participation. The concept of citizen as applied to studying biodiversity has expanded within the naturalistic community to become a genuine social phenomenon. The role of volunteers in research can be variable and gradual, the aim of involving them is focused on the high need for field observations, and the usefulness and efficiency of volunteers are greater in projects that are well suited to the volunteers’ training and capabilities. Citizen science projects related to biodiversity are not mere training or awareness-raising experiences, but real scientific exercises in which results should be the most important value. In Catalonia there is strong support to mixing professionals and volunteers in biodiversity research. In order to increase this support we expect to gain insight into trends that could explain how people invest their leisure time in science

BioBlitz Serra Llarga-Secans de la Noguera 2021: desenvolupament i espècies presents

En aquest article es fa la descripció de la tasca duta a terme durant el BioBlitz Serra Llarga-Secans de la Noguera dels dies 21 i 22 de maig de 2021 i es presenta el llistat despècies observades amb lobjectiu de facilitar que aquestes observacions es puguin integrar en les bases de dades públiques de biodiversitat.This paper lists the work carried out during the BioBlitz Serra Llarga-Secans de la Noguera on 21-22 May 2021. We present the list of observed species with the aim of facilitating that these observation could be integrated into public biodiversity databases

Contextualització històrica i conceptualització general de l'Agenda 21

En aquest article es comenten els antecedents i els contexts de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil) el juny de 1992. Comença repassant els pioners anys 70 i conclou amb la Conferència esmentada. Es tracten, també, les característiques del document de l'Agenda 21, el qual segueix una estructura típica de Pla estratègic on la missió no explícita però sí implícita és el Desenvolupament Sostenible. A diferència dels plans estratègics clàssics que tan de moda es varen posar a les empreses, institucions, regions o municipis als anys 80 i 90, en els quals l'objectiu bàsic era la competitivitat, l'Agenda 21 esdevé un pla estratègic en el qual la missió és la sostenibilitat.En este artículo se comentan los antecedentes y los contextos de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo que tuvo lugar en Río de Janeiro (Brasil) en junio de 1992. Comienza repasando los pioneros años 70 y concluye con la citada conferencia. Se tratan, también, las características del documento de la Agenda 21, el cual sigue una estructura típica de Plan estratégico donde la misión no explícita pero sí implícita es el Desarrollo Sostenible. A diferencia de los planes estratégicos clásicos que tan de moda estuvieron entre empresas, instituciones, regiones o municipios durante los años 80 y 90, y cuyo objetivo básico era la competitividad, la Agenda 21 se convierte en un plan estratégico en el cual la misión es la sostenibilidad.This article discusses the background and context of the United Nations Conference on Environment and Development, held in Rio de Janeiro, Brazil, in June 1992. It begins by taking a look at the pioneering 1970s and concludes with the Conference itself. The article also discusses the characteristics of the Agenda 21 document, which follows the typical structure of a strategic plan, with the implicit, albeit not explicit, aim of implementing sustainable development. Unlike the classical strategic plans that became so fashionable in the 1980s and 90s in business, institutional, regional and municipal organisations, the main aim of which was competitiveness, Agenda 21 is a strategic plan aimed at sutainability

Contextualització històrica i conceptualització general de l'Agenda 21

En aquest article es comenten els antecedents i els contexts de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil) el juny de 1992. Comença repassant els pioners anys 70 i conclou amb la Conferència esmentada. Es tracten, també, les característiques del document de l'Agenda 21, el qual segueix una estructura típica de Pla estratègic on la missió no explícita però sí implícita és el Desenvolupament Sostenible. A diferència dels plans estratègics clàssics que tan de moda es varen posar a les empreses, institucions, regions o municipis als anys 80 i 90, en els quals l'objectiu bàsic era la competitivitat, l'Agenda 21 esdevé un pla estratègic en el qual la missió és la sostenibilitat.En este artículo se comentan los antecedentes y los contextos de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo que tuvo lugar en Río de Janeiro (Brasil) en junio de 1992. Comienza repasando los pioneros años 70 y concluye con la citada conferencia. Se tratan, también, las características del documento de la Agenda 21, el cual sigue una estructura típica de Plan estratégico donde la misión no explícita pero sí implícita es el Desarrollo Sostenible. A diferencia de los planes estratégicos clásicos que tan de moda estuvieron entre empresas, instituciones, regiones o municipios durante los años 80 y 90, y cuyo objetivo básico era la competitividad, la Agenda 21 se convierte en un plan estratégico en el cual la misión es la sostenibilidad.This article discusses the background and context of the United Nations Conference on Environment and Development, held in Rio de Janeiro, Brazil, in June 1992. It begins by taking a look at the pioneering 1970s and concludes with the Conference itself. The article also discusses the characteristics of the Agenda 21 document, which follows the typical structure of a strategic plan, with the implicit, albeit not explicit, aim of implementing sustainable development. Unlike the classical strategic plans that became so fashionable in the 1980s and 90s in business, institutional, regional and municipal organisations, the main aim of which was competitiveness, Agenda 21 is a strategic plan aimed at sutainability