Interrogantes y retos actuales de la edición genética

La tecnología de la edición génica por CRISPR ha revolucionado tanto la investigación en biotecnología como en biomedicina. Esta técnica tan poderosa y versátil permite editar los genes de cualquier especie a la carta. A pesar de su potencia y efectividad, quedan muchas cuestiones para resolver y controlar su resultado final, particularmente en las aplicaciones sobre el genoma de los seres humanos. En este artículo se plantean tanto los puntos fuertes y puntos débiles de la técnica, como otras cuestiones abiertas sobre la edición génica, sobre si debe dirigirse a la terapia o a la mejora, si la modificación debe constreñirse a células somáticas o también a editar a embriones, modificando el genoma de los seres humanos del futuro

Mitochondrial gymnastics in retinal cells: a resilience mechanism against oxidative stress and neurodegeneration

Inherited retinal dystrophies (IRDs) are a broad group of neurodegenerative disorders associated with reduced or deteriorating visual system. In the retina, cells are under constant oxidative stress, leading to elevated reactive oxygen species (ROS) generation that induces mitochondrial dysfunction and alteration of the mitochondrial network. This mitochondrial dysfunction combined with mutations in mitochondrial DNA and nuclear genes makes photoreceptors and retinal ganglion cells more susceptible to cell death. In this minireview, we focus on mitochondrial dynamics and their contribution to neuronal degeneration underlying IRDs, with particular attention to Leber hereditary optic neuropathy (LHON) and autosomal dominant optic atrophy (DOA), and propose targeting cell resilience and mitochondrial dynamics modulators as potential therapeutic approaches for retinal disorders

By the Tips of Your Cilia: Ciliogenesis in the Retina and the Ubiquitin-Proteasome System.

Primary cilia are microtubule-based sensory organelles that are involved in the organization of numerous key signals during development and in differentiated tissue homeostasis. In fact, the formation and resorption of cilia highly depends on the cell cycle phase in replicative cells, and the ubiquitin proteasome pathway (UPS) proteins, such as E3 ligases and deubiquitinating enzymes, promote microtubule assembly and disassembly by regulating the degradation/availability of ciliary regulatory proteins. Also, many differentiated tissues display cilia, and mutations in genes encoding ciliary proteins are associated with several human pathologies, named ciliopathies, which are multi-organ rare diseases. The retina is one of the organs most affected by ciliary gene mutations because photoreceptors are ciliated cells. Photoreception and phototransduction occur in the outer segment, a highly specialized neurosensory cilium. In this review, we focus on the function of UPS proteins in ciliogenesis and cilia length control in replicative cells and compare it with the scanty data on the identified UPS genes that cause syndromic and non-syndromic inherited retinal disorders. Clearly, further work using animal models and gene-edited mutants of ciliary genes in cells and organoids will widen the landscape of UPS involvement in ciliogenesis and cilia homeostasis

The Relevance of Oxidative Stress in the Pathogenesis and Therapy of Retinal Dystrophies

Retinal cell survival requires an equilibrium between oxygen, reactive oxygen species, and antioxidant molecules that counteract oxidative stress damage. Oxidative stress alters cell homeostasis and elicits a protective cell response, which is most relevant in photoreceptors and retinal ganglion cells, neurons with a high metabolic rate that are continuously subject to light/oxidative stress insults. We analyze how the alteration of cellular endogenous pathways for protection against oxidative stress leads to retinal dysfunction in prevalent (age-related macular degeneration, glaucoma) as well as in rare genetic visual disorders (Retinitis pigmentosa, Leber hereditary optic neuropathy). We also highlight some of the key molecular actors and discuss potential therapies using antioxidants agents, modulators of gene expression and inducers of cytoprotective signaling pathways to treat damaging oxidative stress effects and ameliorate severe phenotypic symptoms in multifactorial and rare retinal dystrophies

Som un trencadís

Viure en una ciutat com Barcelona on hi ha tantes obres de Gaudí fa que no sempre t'adonis del valor únic que té una de les seves tècniques preferides, el trencadís. L'art de Gaudí, personal i imaginatiu, s'inspirava en elements vegetals i animals. La innovadora tècnica del trencadís, un dels seus segells més personals, li permetia decorar cromàticament aquestes formes corbades que imiten la natura. És clar que el mosaic fet de petites peces o tessel·les ja havia sigut usat en l'antiguitat per decorar terres i parets, sempre superfícies planes, però en aquells mosaics totes les peces eren uniformes i intentaven difuminar l'aportació de cada peça per tal de crear la il·lusió òptica d'uniformitat i continuïtat del conjunt

No és ciència-ficció!

L'aspecte més apassionant de la meva feina és que contínuament estic aprenent. La genètica és una ciència jove que està en plena fase d'expansió. Recordo que fa vint anys, davant de cada nou avenç en genètica, se'm preguntava què es podria arribar a fer i saber. Sovint em plantejaven escenes d'un món quasi apocalíptic i distòpic, basades en l'imaginari col·lectiu creat pels llibres i pel·lícules de ciència-ficció. Com a científica i, basant-me en el que sabíem llavors, responia que allò que em plantejaven era impossible i molt allunyat de la realitat, però el cert és que avui dia respondria de forma molt diferent. Si llavors m'haguessin enviat en una càpsula del temps i hagués «aterrat» en aquesta època, no donaria crèdit als meus ulls. El que llavors era impossible, o semblava molt llunyà en el futur, forma ja part del nostre dia a dia. La realitat sobrepassa la ficció

Humans 2.0: escrivint el futur de l'evolució humana

Podrem els humans dirigir l'evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present. Per respondre la pregunta inicial, presentaré breument què sabem sobre el nostre genoma i si tenim prou dades per inferir com som (el que s'anomena correlació genotip-fenotip), per passar a presentar els avenços tecnològics actuals i el seu impacte potencial en la nostra evolució

Qui vol el teu ADN?

Ser profesora de una universidad pública, después de estudiar en una universidad pública y hacer el doctorado gracias a una beca pública, hace que me sienta en deuda con toda nuestra sociedad. Sociedad que, con sus impuestos, ha contribuido a hacer que yo pueda obtener un título que me permite dedicarme a trabajos que me apasionan: la docencia y la investigación. ¿Cómo puedo pagar parte de esta deuda? Con honestidad, intentando hacer las tareas encomendadas dignamente. Pero también creo que mi agradecimiento tiene que ir más allá de dar clases a mis estudiantes e intentar aportar una brizna de conocimiento al gran edificio de la ciencia