Anàlisi de les tendències a les tesis doctorals d'educació física Cursos 1980-1981 a 1995-1996

Aquest article, després de fer constar la ja tradicional preocupació i dubte en què alguns professionals de l'Educació Física es mouen respecte la cientificitat d'aquesta, recull una anàlisi de les tesis doctorals realitzades a Espanya sobre Educació Física. Dins d'aquest, apa reïxen reflectits els diferents aspectes que ens poden permetre aproximar-nos a les dades de major rellevància per a l'esmentada anàlisi, com ara les tesis llegides per curs acadèmic, universitats i facultats en les quals s'han definit les esmentades tesis i els principals descriptors de totes elles. Ens interessa fer especial menció a l'apartat relacionat amb els descriptors, atès que aquest és el que de veritat permet analitzar les tendències de les tesis doctorals en Educació Física. A partir d'aquestes categories, establim dues grans línies temàtiques en les quals s'encamina la investigació: Ciències de la vida i Ciències de l'Educació. Sembla clar que a l'hora de plantejar-nos seriosament si l'Educació Física pot separar-se de les altres ciències i erigir-se com a ciència pròpia, és necessari comprendre i investigar si aquesta serà capaç de mantenir una personalitat, una identitat pròpia que la faci caminar de forma independent, basat tot el seu treball en els seus propis continguts, en la seva pròpia metodologia, en els seus propis coneixements; això, és possible? Com es pot imaginar altres, abans que nosaltres, s'han plantejat el mateix i, de nou, com és natural, les conclusions pel que fa a això, no són plenament coincidents. Cagigal (1968) opina que la formació de l'Educació Física no ha estat harmònica, sinó totalment anàrquica, potser degut a l'"adolescència" d'aquesta possible ciència i en això, ell justifica l'encara debilitat sistema conceptual en el qual l'Educació Física actua. Així mateix, opina que en el sistema i metodologies utilitzats avui en el camp científic de l'Educació Física i l'Esport, apareixen línies cada cop més definides: una, part del camp general de les ciències biològiques, una altre camina inspirada pels mètodes pedagògics. Tot això, unit a les cada cop més nombroses pretensions i investigacions científiques pròpies de l'Educació Física a totes les publicacions que s'han anat donant amb respecte al tema, ens fa preguntar si ja és hora o no de donar vida a la ciència de l'Educació Física. Per donar resposta a aquesta pregunta i recolzar l'asseveració que podria servir com a resposta, tenim el que s'ha considerat l'objecte d'estudi de l'Educació Física i que tantes opinions i debats ha generat. Aquest objecte el podríem explicitar dient que és la persona que es mou i tota la repercussió física, afectiva i social que pot extreure's d'aquesta possibilitat de moviment, però, és obvi, que l'objecte de la ciència de l'Educació Física, l'home en moviment, no és de la seva exclusivitat, ja que alguns dels seus aspectes són estudiats per altres ciències (kinèsica, biomecànica, fisiologia, psicologia, sociologia, etc.); malgrat tot, són diferents els nivells d'assolir l'objectiu i, per això, diferents els objectius. Quins serien aleshores aquests objectes de l'Educació Física? La ciència de l'Educació Física té per objecte el tractament rigorós dels problemes i interrogants que planteja l'activitat motriu lúdica, la reflexió sistemàtica sobre la naturalesa del moviment (des de l'examen analític de la fibra muscular en moviment fins a les relacions psicosocials i polítiques de l'home esportiu) i les causes i els efectes de l'adquisició personal d'aptitud física, d'aptituds cap al moviment, d'habilitats motrius i de noves formes de comportament a través del moviment. Per concloure, ens referirem a Cagigal (1979) quan diu que des de fa anys s'ha conformat una gran ciència del moviment que no procedeix de la suma de les ciències de l'home en l'especial conjuntura del moviment, sinó tot un ampli sistema d'estudis amb objecte científic propi i específic, aquest és "l'home que es mou o és capaç de moure's". Per tot això, sembla ser que l'Educació Física s'acosta a una ciència educativa, en la qual podria tenir la seva màxima expressió científica, però opinions com la de Cechini (1993) manifesten que en l'actualitat es distingeixen dues grans postures diferenciades: una que tendeix a conformar una gran ciència del moviment humà i una altra que proposa integrar l'Educació Física en el context de les Ciències de l'Educació. Som conscients que en els últims anys, diferents facultats i escoles universitàries han acollit en els seus programes de doctorat llicenciats per poder realitzar les seves tesis doctorals en Educació Física. Ara bé, encara que veiem un ampli panorama que es dedica a realitzar investigacionsen aquest terreny, també és veritat que a Espanya el nivell d'investigació en Educació Física és encara molt poc elevat. La consolidació d'un cos de coneixement com a ciència, no només depèn del seu objecte d'estudi, sinó també del mètode pel qual s'accedeix a aquest coneixement. Jean Le Boulch, al 1982, ja acceptava la cooperació i la metodologia de diferents disciplines per aprofundir i aclarir certes dimensions de la conducta motriu. En aquesta línia de pensament, el present estudi pretén comprovar si les diferents investigacions en Educació Física giren al voltant de diferents disciplines. Si atenem els objectius del nostre treball, pretenem, d'una banda, conèixer les línies d'investigació seguides a les tesis realitzades a Espanya i que, d'una forma o una altra estan relacionades amb l'àmbit de l'Educació Física i, d'altra banda, en funció de diferents variables

Factors associated with active commuting to school in adolescents

Active commuting contribute to the realization ofphysical activity by adolescents, being able to exertbeneficial effects on health. The aim of the study wasto analyze active trips to the school, evaluating theirrelationship with various lifestyle habits and indicators ofphysical and psychosocial health, as well as the influenceof different sociodemographic variables. The study wasconducted on a sample of 761 students (14.51 ± 1.63years) from 25 educational centers in northern Spain. activecommuting to school, hours of nightly sleep, adherenceto the Mediterranean diet, physical activity engagement,maximum oxygen uptake, body mass index, health-relatedquality of life, self-esteem and various sociodemographicfactors were analysed for all participants. Being older,studying in urban or publicly owned centers, residing infavorable environments for physical activity, having a low /medium socioeconomic level and having higher levels ofphysical activity, were found to be predictive factors ofactive trips to the school. Likewise,active transportreportedpositive associations with MD. Interventions aimed atpromoting active displacement should take these predictivefactors into account, trying to apply them especially to themost vulnerable groups.Los desplazamientos activos contribuyen a la realizaciónde actividad física por parte de los adolescentes, pudiendoejercer efectos beneficiosos para la salud. El objetivo delestudio fue analizar la realización de desplazamientosactivos al centro escolar, evaluando su relación condiversos hábitos de vida e indicadores de salud física ypsicosocial, así como la influencia de diferentes variablessociodemográficas. El estudio se llevó a cabo sobre unamuestra de 761estudiantes (14,51±1,63años) de 25 centroseducativos del norte de España. Se valoró la realizacióndel desplazamiento activo al centro escolar, horas desueño nocturno, adherencia a la dieta mediterránea, nivelde actividad física, consumo máximo de oxígeno, índicede masa corporal, calidad de vida relacionada con lasalud, autoestima y diversos factores sociodemográficos.Tener mayor edad, estudiar en centros urbanos o detitularidad pública, residir en entornos favorables pararealizar actividad física, poseer un nivel socioeconómicobajo/medio y tener niveles de actividad física más altos,resultaron ser factores predictores de los desplazamientosactivos al centro escolar. Asimismo, el trasporte activoreportó asociaciones positivas con la dieta mediterránea.Las intervenciones dirigidas a la promoción de losdesplazamientos activos deberían tener en cuenta estosfactores predictores, tratando de aplicarlas especialmenteen los grupos más vulnerables

Educación Física en los planes de salud escolar de Brasil y España

This article aims to analyze the role of Physical Education within the scope of School Health Plans in Brazil and Spain, based on the principles of the Schools for Health Network in Europe and Latin America. It is a study with a qualitative approach, descriptive-analytical nature and critical perspective. The principles established in the theoretical framework of both plans are relevant, but point out some contradictions in the physical education approach. In addition, the failures in its implementation process did not allow the structural changes necessary to strengthen Health Education in schools.Este artículo tiene como objetivo analizar el papel de la Educación Física dentro del alcance de los Planes de Salud Escolar en Brasil y España, basado en los principios de las Redes de Escuelas Promotoras de Salud en Europa y América Latina. Es un estudio con enfoque cualitativo, de naturaleza descriptiva-analítica y perspectiva crítica. Los principios establecidos en el marco teórico de ambos planes son relevantes, pero señalan algunas contradicciones en la forma de abordar la educación física. Además, las fallas en su proceso de implementación no permitieron los cambios estructurales necesarios para fortalecer la Educación para Salud en las escuelas

Predictores de la actividad física en estudiantes de secundaria obligatoria de La Rioja: perspectiva de género

El convencimiento de la importancia de crear hábitos de práctica físico-deportiva desde edades tempranas y de mantenerlos llegada la adolescencia, hace necesario conocer aquellos factores que facilitan la participación físico-deportiva en los jóvenes y la adherencia a la práctica, estableciendo, además las diferencias entre chicos y chicas en los predictores de la práctica físico-deportiva. Los objetivos de la presente investigación se centran en detectar las diferencias en los comportamientos de práctica físico-deportiva entre chicos y chicas durante la adolescencia y establecer los predictores de la actividad físico-deportiva en función del género. Para ello se examinan los factores que, relacionados con atributos individuales, condiciones situacionales, o características sociales de hombres y mujeres, pueden incrementar la probabilidad de participar en actividades físico deportivas más allá de la adolescencia. Se parte del estudio de los hábitos de práctica físico-deportiva de los escolares de Educación Secundaria Obligatoria de La Rioja realizado por Ramos, Ponce de León, y Sanz (2010), a partir de este se indaga para hallar las diferencias significativas entre hombres y mujeres y estudiar los factores que se asocian a la participación físico-deportiva de chicos y chicas. Finalmente, se establecen desde una perspectiva de género, los determinantes que predicen con mayor probabilidad la participación de los jóvenes en actividades físico-deportivas. Los principales resultados muestran que las actividades más deseadas por los adolescentes para la ocupación de su tiempo libre son salir con los amigos y practicar actividad física, sin embargo las chicas tienen un menor deseo de PFD que los chicos (59,90% y 71%) y, efectivamente, se constata que los chicos practican más actividad física que las chicas en su tiempo libre (85,7% y 65,6%, respectivamente). En esta misma línea, se observa que los varones presentan más adherencia a la práctica que las chicas (85,3% frente a 62,5%) y, consecuentemente, se detecta un mayor abandono de las chicas, 3 de cada 10 mujeres que comienzan la práctica abandonan y menos de 1 de cada 10 varones. Las chicas argumentan el abandono por falta de tiempo (43,1%) o por el escaso interés hacia la práctica físico-deportiva (45,9%). Así mismo, se destaca que más de la mitad de los chicos conceden mucha importancia a la PFD (56%) frente a un tercio de las mujeres (35,4%), sin embargo este factor no aumenta la probabilidad de práctica en las chicas ni se detecta como predictor en los chicos. Finalmente, se subraya que el deseo de práctica es un predictor de la participación físico-deportiva, aumentando la probabilidad de adherencia tanto en los chicos como en las chicas

Presentación

Presentació