Immigració, immersió en català i rendiment escolar: dos estudis revisats

Després de repassar, aportant-hi dades empíriques, que la llengua del país és la porta d'entrada dels immigrants a la societat receptora, són revistats dos estudis sobre el reeiximent acadèmic i la immersió en català. El primer estudi examina els expedients acadèmics d'una escola vallesana d'educació general bàsica (EGB) des de set anys abans de la Llei del català del 1983 fins al curs 1983-1984. El segon és una enquesta sobre adaptació al país a estudiants de diversos instituts de les Balears, ja sota el règim de la Llei de normalització del català a les Balears del 1986. En ambdós casos hom relaciona els resultats acadèmics en funció de la llengua familiar (català o castellà) o dels indicadors d'integració. Com a conclusions: 1) L'adquisició de la llengua catalana no compleix una simple funció comunicativa sinó que principalment facilita l'adquisició de la cultura subjectiva del país. 2) La immersió escolar en català millora, com més va, més, els rendiments dels infants d'immigrants de la resta d'Espanya. 3) El progrés acadèmic, en instituts balears de secundària, està relacionat positivament i significativa amb l'ús de la llengua catalana i amb la integració dels alumnes a la cultura subjectiva del país.After considering, with the provision of empirical facts, the assertion that a country's language is the gateway to the host society for immigrants, two research studies on academic success and Catalan language are reviewed. The first study deals with the academic records in a primary school in the Vallès region in the period extending from seven years before the enactment of the Catalan Language Law of 1983 up to the school year 1983-1984. The second study is a survey among students from different Balearic secondary schools on their adaptation to the country during the period under the Catalan Normalisation Law of the Balearic Islands enacted in 1986. In both cases the academic results are presented on the basis of the mother tongue (Catalan or Spanish) or of integration indicators. The following conclusions are reached: 1) The acquisition of the Catalan language has not a mere communicative function but above all it facilitates the acquisition of the subjective culture of the country. 2) Increased Catalan language immersion at school improves proportionally the academic results of the children of Spanish immigrants. 3) School progress, in Balearic high schools, is positively and significantly correlated to the use of the Catalan language and to students' integration into the subjective culture of the country

Irreducible forms of Matrix Product States: Theory and Applications

The canonical form of Matrix Product States (MPS) and the associated fundamental theorem, which relates different MPS representations of a state, are the theoretical framework underlying many of the analytical results derived through MPS, such as the classification of symmetry-protected phases in one dimension. Yet, the canonical form is only defined for MPS without non-trivial periods, and thus cannot fully capture paradigmatic states such as the antiferromagnet. Here, we introduce a new standard form for MPS, the irreducible form, which is defined for arbitrary MPS, including periodic states, and show that any tensor can be transformed into a tensor in irreducible form describing the same MPS. We then prove a fundamental theorem for MPS in irreducible form: If two tensors in irreducible form give rise to the same MPS, then they must be related by a similarity transform, together with a matrix of phases. We provide two applications of this result: an equivalence between the refinement properties of a state and the divisibility properties of its transfer matrix, and a more general characterisation of tensors that give rise to matrix product states with symmetries.Comment: 12 page

Continuum limits of Matrix Product States

We determine which translationally invariant matrix product states have a continuum limit, that is, which can be considered as discretized versions of states defined in the continuum. To do this, we analyse a fine-graining renormalization procedure in real space, characterise the set of limiting states of its flow, and find that it strictly contains the set of continuous matrix product states. We also analyse which states have a continuum limit after a finite number of a coarse-graining renormalization steps. We give several examples of states with and without the different kinds of continuum limits.Comment: 7 pages, 2 figures. New version: somewhat expanded, some explanations added. Close to published versio

The role of music in the development of children with Down syndrome: a systematic review

Music is commonly used in special education to achieve developmental and therapeutic aims, often in people with special needs. The present article conducts a systematic review of results from previous studies that explore the role of music in the development of children with Down syndrome (DS). It analyses a sample of 19 articles, in English and Spanish, from several databases (ERIC, Scopus, SciELO, Dialnet, Web of Science, CSIC and Pubmed). The results show that music has positive effects in the treatment and progress of the four main areas of development (social-emotional, motor, cognitive and communication) in children with DS. Nevertheless, the review reveals a lack of detail in the methodologies used and in the specific development areas, which call for further clarification in future research. These aspects are discussed in order to gain more conclusive results from future studies

Edifici funerari de Sant Miquel

L'actual edifici de Sant Miquel conserva la seva originalitat constructiva en planta i alçat. amb una datació al voltant de principis del segle VI. Malgrat tot, la seva funcionalitat ha estat discutida des que l'arqueòleg i historiador Josep Puig i Cadafalch el va restaurar com a baptisteri de la catedral d'Ègara el primer quart del segle XX. Durant el primer simposi sobre les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, celebrat l'any 1991, aquesta tesi va ser rebutjada i es va plantejar  una funcionalitat funerària , fet que es va corroborar amb les darreres intervencions arqueològiques (2001-2005

Controvèrsia en l'aplicació de la llei del medicament. Fàrmacs d'humana vs fàrmacs veterinaris

Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223

Nuevo régimen tributario de la vivienda habitual: cambio de tendencia en la política fiscal de la vivienda en el IRPF

La vivienda ha sido una materia imponible tradicional en el ordenamiento tributario español, si bien ha de destacarse el tratamiento fiscal más favorable que ha recibido en el ámbito del IRPF con el propósito de materializar el derecho constitucional a una vivienda digna. No obstante, la reforma del impuesto operada por la Ley 26/2014, recientemente aprobada, minora el régimen de estímulos tributarios que estaban previstos con respecto a la tenencia de la vivienda habitual, en concreto, las modificaciones principales afectan a la deducción por alquiler de la vivienda habitual, a la reducción de los rendimientos inmobiliarios que se aplican los propietarios por la vivienda en alquiler y el régimen de exención de las ganancias patrimoniales por la venta de la vivienda habitual. En este estudio se analiza de forma didáctica el conjunto de novedades normativas que afectan a la vivienda habitual, lo que obliga a enmarcar el asunto en las modificaciones recientes que con carácter previo han afectado al texto de la Ley del IRPF en el marco de la reforma fiscal originada por la crisis económica. Así pues, el análisis permite concluir que estamos ante la consolidación de un cambio de tendencia en la política fiscal que lleva a la neutralidad del impuesto con respecto a las decisiones de consumo de la vivienda habitual en la línea recomendada por el Comité de expertos para la reforma fiscal

Medidas fiscales en la Ley de segunda oportunidad

La Ley de segunda oportunidad, aprobada mediante el Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, incluye medidas de distinta naturaleza con el objetivo de estimular a aquellas personas físicas cuyo negocio ha fracasado a retomar su actividad empresarial. Además, el legislador incorpora tres medidas fiscales que tienen un marcado carácter social, si bien sólo la primera de ellas se relaciona con la reducción de carga financiera debidas a deudas generadas por la situación de crisis económica. Este trabajo comenta el significado y alcance de dichas medidas fiscales que consisten en: 1) la exención en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas de las rentas puestas de manifiesto por quitas y daciones en pago de deudas; 2) la ampliación del ámbito de aplicación de las deducciones por familia numerosa o personas con discapacidad a cargo del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y 3) la exención de las tasas judiciales para personas físicas