Ictiofauna de fons rocosos litorals

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2368

Long-term recovery patterns and limited spillover of large predatory fish in a Mediterranean MPA

Based on 19 y of visual census data from the Medes Islands MPA (NW Mediterranean), this study analyzes the carrying capacity (K) and population recovery time of six species of fish strongly affected by harvesting pressure along the Mediterranean coast. Three of these species (Epinephelus marginatus, Diplodus cervinus and Dicentrachus labrax) have practically reached carrying capacity in the Medes Islands MPA, while others are still approaching population stabilization (Sciaena umbra) or are still increasing in biomass (Dentex dentex). The one exception to these trends is S. aurata, which tended to decrease inside the MPA, probably due to fishing just outside its borders. These results confirm that fish populations may require decadal time scales to recover from exploitation, both in terms of total abundance (21 to 29 y to exceed 95% K) as well as total biomass (25 to 35 y), and that rates of recovery differ between species (13 to 31 y). The recovery and saturation observed within the no-take zone contrasts with results obtained in the partially protected buffer area and the peripheral area open for fishing, which show much lower biomass values. In general, the spillover from the MPA is very moderate, and its effects extend only to the partially protected area

CONTRIBUCIÓN AL CONOCIMIENTO DE LA FAUNA DE HIDROPÓLIPOS DE LA ISLA DE MALLORCA

Este trabajo representa un primer esfuerzo dirigido al conocimiento de los hidropólipos de las islas Baleares. Se presenta y comenta una colección de 37 especies o subespecies (entendidas como formas de adaptación ecológica). La recolección de los ejemplares se hizo mediante la recogida, en inmersión mediante escafandra autónoma, de muestras puntuales procedentes de diversas comunidades bentónicas. Las siete estaciones visitadas se sitúan entre los 0 y los 25 m de profundidad, y en el trabajo se describen asimismo los fondos y las comunidades bentónicas de la zona. Se describen las especies, se discute su distribución geográfica y ecológica, así como sus estrategias de colonización del sustrato. Se aportan también algunas observaciones sobre la sistemática de especies de posición conflictiva

Sport-fishing prohibition effects on the populations structure of Epinephelu (Marginatus Lowe, 1834; Pisces: Serranidae) in the Cabrera Archipelago National Park (Mallorca, West Mediterranean)

Abstract not availabl

Pseudovivipary, a new form of asexual reproduction in the seagrass Posidonia oceanica

Short communicationThe seagrass Posidonia oceanica is able to reproduce by asexual formation of plantlets directly in the inflorescence. Pseudoviviparous plantlets were observed during May 2004 in 26% of the inflorescences in a P. oceanica meadow off the island of Formentera (Balearic Islands, Western Mediterranean Sea). We do not know how frequently pseudovivipary occurs in Posidonia oceanica, nor the mechanisms triggering it, but this strategy can contribute significantly to short-distance dispersal and meadow maintenance, which is especially relevant in a species whose meadows can persist for thousands of years and whose colonization of new space occurs very slowly.This work was supported by the Fisheries Department (Direcció General de Pesca) of the Balearic Government.Peer reviewe

Multiple Processes Regulate Long-Term Population Dynamics of Sea Urchins on Mediterranean Rocky Reefs

12 pages, 4 figures, 7 tables, supporting information in https://doi.org/10.1371/journal.pone.0036901We annually monitored the abundance and size structure of herbivorous sea urchin populations (Paracentrotus lividus and Arbacia lixula) inside and outside a marine reserve in the Northwestern Mediterranean on two distinct habitats (boulders and vertical walls) over a period of 20 years, with the aim of analyzing changes at different temporal scales in relation to biotic and abiotic drivers. P. lividus exhibited significant variability in density over time on boulder bottoms but not on vertical walls, and temporal trends were not significantly different between the protection levels. Differences in densities were caused primarily by variance in recruitment, which was less pronounced inside the MPA and was correlated with adult density, indicating density-dependent recruitment under high predation pressure, as well as some positive feedback mechanisms that may facilitate higher urchin abundances despite higher predator abundance. Populations within the reserve were less variable in abundance and did not exhibit the hyper-abundances observed outside the reserve, suggesting that predation effects maybe more subtle than simply lowering the numbers of urchins in reserves. A. lixula densities were an order of magnitude lower than P. lividus densities and varied within sites and over time on boulder bottoms but did not differ between protection levels. In December 2008, an exceptionally violent storm reduced sea urchin densities drastically (by 50% to 80%) on boulder substrates, resulting in the lowest values observed over the entire study period, which remained at that level for at least two years (up to the present). Our results also showed great variability in the biological and physical processes acting at different temporal scales. This study highlights the need for appropriate temporal scales for studies to fully understand ecosystem functioning, the concepts of which are fundamental to successful conservation and management. © 2012 Hereu et al. This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License, which permits unrestricted use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original author and source are creditedThis study was partially funded by the ‘‘Direcció General de Pesca Marítima’’, the ‘‘Departament de Medi Natural’’ of the ‘‘Generalitat de Catalunya> and the CSIC project (PIEC 200430E599)Peer Reviewe

Reproducció del Mero Epinephelus marginatus a les Illes Medes durant l'estiu 1997

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366

Seguiment de la biodiversitat marina al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Informe 2014

Informe 2014. Contracte nº AG-2014-654 amb la Generalitat de Catalunya. Departament d‘Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Servei d'Espais Naturals Protegits.Aquesta memòria presenta els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la UB respecte el seguiment de l’any 2014, tal i com consta al plec prescripcions expedient AG-2014-654, en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica Seguiment del medi marí als Parcs Naturals marins de Catalunya. Aquests resultats tenen l’objectiu d’avaluar les poblacions i hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que hi tenen lloc com amb els factors ambientals; analitzar l’estat de les espècies i les comunitats, la seva evolució temporal i l’efecte que hi produeix la protecció, així com detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser les espècies introduïdes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

Seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2016

Aquesta memòria recull els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona relatiu al seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter de l’any 2016, tal i com consta al plec de prescripcions amb expedient PTOP-2016-451 en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica homònima Els resultats dels treballs de camp tenen com a objectiu central l’avaluació de l’estat de les poblacions i dels hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que es duen a terme als espais naturals estudiats com amb els factors ambientals. Així mateix s’analitza la seva evolució en el temps dels descriptors i s’intenta avaluar l’efecte de la protecció. El darrer objectiu és de detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser l’arribada d’espècies alienes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic