Fitting consistent knowledge into the planning process: An integrated database on adaptation and mitigation measures in Europe

Climate action is far from meeting the internationally agreed adaptation and mitigation goals. Even though climate action planning has increased since the Paris Agreement in 2015, the implementation rate of those plans remains low. Climate planning literature claims that accounting for long-term planning and implementation times, accurately estimating costs, identifying synergies and trade-offs between measures, or considering justice and equity issues might increase the quality of climate plans and facilitate the further implementation of climate actions.Also, there is no uniform way of responding to the climate crisis. Existing climate action databases typically focus on a particular type of response, sector, hazard, or type. In parallel, national governments and international initiatives provide tools and guidelines to facilitate the development of climate action plans. However, the primary climate action recording and monitoring initiatives and projects do not share the same framework as those tools, resulting in a lost opportunity to improve climate actions' knowledge transferability.Thus, we reviewed nine existing databases of adaptation and five mitigation databases, comprising a total of 7.130 adaptation actions and 11.409 mitigation actions, and detected a lack of alignment with climate planning practices and claims. Furthermore, we revealed a lack of coherency regarding the level of abstraction of climate actions and their role in the implementation process. Not all climate actions are meant to operate similarly from a planning perspective: while some had a direct outcome on the target indicators, others are thought to facilitate their implementation.Ultimately, we created a new integrated database of adaptation and mitigation measures in Europe, focusing exclusively on climate planning and implementation practices. First, we identified specific and transferable mitigation and adaptation measures and instruments through an originally designed decision tree. Second, we harmonised the collection of climate actions in a unique framework based on one of the biggest climate planning initiatives: the Sustainable and Energy Climate Action Plans by the Covenant of Mayors. Our integrated database of adaptation and mitigation measures (1) classifies and relates the different types of climate actions; (2) provides data that may improve the quality of climate plans and facilitate implementation; (3) allows a better perspective of systematic problems by identifying potential synergies and trade-offs; and (4) defines and characterises measures using a framework that draws on actual practice. The database compiles a total of 191 adaptation measures, 188 mitigation measures, and 97 measures that account for each, and a total of 609 associated instruments. For monitoring their outcomes, 93 Sustainable Development Goals relevant indicators are included

Rehabilitació i estudi energètic d'un habitatge del 1865 situat a Vilanova i la Geltrú

En aquest Treball de Fi de Grau es resumeixen i s'analitzen els treballs que s'haurien de dur a terme per la reforma i millora energètica d'un habitatge unifamiliar entre mitgeres construït l'any 1865. Aquest, situat al carrer de l'Havana núm. 10 de Vilanova i la Geltrú, l'he escollit principalment perquè és el meu lloc de residència actual, i a més a més, perquè va ser construït pels meus avantpassats, inclús totes les ampliacions que aquest ha anat tenint. L'última reforma i ampliació substancial es va fer va ser entre els anys 1930 i 1935, encara que en la documentació del cadastre de l'habitatge s'indiqui que l'última reforma es va realitzar l'any 1965. El motiu pel qual he escollit aquesta modalitat de Treball de Fi de Grau, és perquè volia reflectir i explicar un tema personal a un treball d'aquestes característiques, per a després, en un futur, poder-lo implantar a la vida real. Crec que explicar i poder millorar un habitatge al qual hi estic vivint actualment i té tanta història de la meva família, pot ser una gran motivació per poder-lo tirar endavant i formar part també de la millora d'aquesta casa que s'ha anat construint i modificant pel ben estar i comoditat d'una mateixa família. En aquest treball he aplicat tècniques i coneixements que he estat aprenent durant aquest darrer any i mig, en dos petits despatxos professionals en els quals he estat treballant. Allà duia a terme feines com inspeccions tècniques de l’edifici, reformes integrals de façanes, rehabilitacions, amidaments i pressupostos, etc., i l’aspecte que considero que m’ha pogut servir més a l’hora de desenvolupar aquest treball ha estat haver après a realitzar estudis energètics amb dos programes informàtics diferents. Amb aquests dos programes he adquirit els coneixements suficients per poder analitzar i millorar els defectes que es detectin en un habitatge, i plantejar propostes correctores per reduir el consum energètic i per tant econòmic d’aquest habitatge, i per consegüent, millorar la confortabilitat de les persones que hi viuen. També poso en pràctica els coneixements que he adquirit en les diverses matèries que he cursat durant aquests anys en la carrera universitària, com per exemple en instal·lacions, materials, construccions, projectes, expressió gràfica, etc. Per a tot això, aquest treball és una barreja de conceptes i coneixements que he aplicat per desenvolupar un tema de caràcter personal, ja que em ve de primera mà l’aspecte de millorar la confortabilitat de les persones que hi viuen. Per aconseguir aquesta confortabilitat, la idea principal que tenia era confeccionar l’estudi energètic d’aquest habitatge, i plantejar propostes de millora per tal d’aconseguir una reducció en el consum energètic. Per consegüent, he aprofitat per analitzar totes les patologies constructives existents, per tal de solucionar-les conjuntament amb les propostes de millora energètiques

Els límits de la ciutat: infraestructura històrica rural vs. creixement urbà: el cas pràctic de L'Ortoll, a Vilanova i la Geltrú

El crecimiento poco controlado – o nada – de las ciudades de mediano tamaño en las periferias de las metrópolis, o simplemente en medios rurales o agrícolas ha supuesto en numerosas ocasiones la aparición de espacios (¿basura?) poco ortodoxos que confrontan con el tejido impuesto de éstos asentamientos urbanos. Los límites de las ciudades fuera del área metropolitana quedan en una posición conflictiva al enfrentarse con el territorio previamente existente, pues las ciudades mencionadas no tienen fuerza suficiente para enfrontar semejante terreno, y a su vez, porque el sistema de infraestructura de conexión entre ellas, fragmenta y divide el terreno accidentalmente, haciéndole perder a éste su identidad.La no conexión entre el mundo rural y desurbanizado con las ciudades se convierte en un problema para el crecimiento sostenible del tejido, cuya solución actual debe incluir diferentes conceptos esenciales para el desarrollo territorial contemporáneo, tales como sostenibilidad, tecnología, economía o sociedad. Por tanto, se propone, más que imponer urbanidad en dichas zonas, el incluirlas dentro de los núcleos urbanos, permitiendo así la inclusión de nuevos lienzos que sirvan al desarrollo urbano con espacios verdes, equipamientos, zonas industriales u otros.Se ha tomado como caso práctico el parque de L’Ortoll, al oeste de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), dónde la relación con la ciudad ha quedado negativamente influenciada por el proceso de urbanización, deviniendo una parcela abandonada de grandes dimensiones. Para poder tratar los límites de la zona según lo descrito anteriormente, se ha procedido con un análisis con tres enfoques distintos, utilizando fuentes de los archivos históricos, ortofotografías, tecnología GIS y trabajo de campo, incluyendo la interacción con asociaciones de conservación:- Morfológico y geográfico: evolución de la topografía y del terreno.- Funcional y social: diferentes usos de la zona a lo largo del tiempo.- Histórico, para comprender y asociar los dos anteriores.- Después de realizar dicho análisis, se consigue llegar a diferentes conclusiones, que permiten desarrollar diferentes hipótesis sobre el porqué de la colisión desfavorable:- El terreno de L’Ortoll pertenece a un sistema mucho mayor que el territorio en sí mismo: la infraestructura perteneciente al sector primario en todo el territorio autónomo catalán.- El crecimiento rápido e indiscriminado de la ciudad no gestiona sus límites y no puede afrontar la inclusión de otros sistemas ya creados.- El desarrollo del sistema infraestructural interurbano con Barcelona y Tarragona (principalmente) crea vías rápidas de una velocidad diferente e incompatible con lo rural, que fragmentan el territorio original.- El sector primario queda disuadido por un sistema económico terciario y secundario de mayor fuerza, dejando obsoleta la zona.- La necesidad de conservación del interés histórico y natural de la zona colisiona con los planes de urbanización y la especulación de la zona.- Observamos también dos frentes distintos de actuación versus la zona en cuestión:- El sector inmobiliario, que intenta especular con el territorio.- La acción social, que intenta recuperar el territorio, con una tasa de éxito mayor.Al interpretar lo obtenido, se concluye que para la integración de nuevas zonas con capacidad de dotar la ciudad de espacios verdes, públicos y con posibilidades, de un modo correspondiente a la evolución actual de las ciudades, se necesita trabajar los límites entre tejido urbano como elementos independientes, y posteriormente marcar pautas de desarrollo para la zona, siempre creando un vínculo con las diferentes capas que tiene la ciudad (física, económica, social, digital, etc.) y el nuevo territorio.Además, a partir del análisis realizado se intuyen diferentes pistas en las que se deben basar los proyectos en este tipo de territorios para tener éxito:- La interacción social con el terreno. El propio usuario como generador de ciudad.- El respeto de lo existente; natural, histórico y urbano.- El déficit funcional de una zona en concreto.- La capacidad de crear un sistema con entidad propia, pero permeable a ambos lados.Finalmente, se intentan aplicar las diferentes conclusiones sobre el terreno con un proyecto de urbanización del límite en cuestión, cuya forma en este ámbito en concreto va a ser un pequeño campus de arqueología, que va a complementar e integrar lo que actualmente ya está ocurriendo en la zona y se extenderá en el territorio en cuestión.El creixement poc controlat - o gens - de les ciutats de mida a les perifèries de les metròpolis, o simplement en mitjans rurals o agrícoles ha suposat en nombroses ocasions l'aparició d'espais (¿escombraries?) Poc ortodoxos que confronten amb el teixit impost d'aquests assentaments urbans. Els límits de les ciutats fora de l'àrea metropolitana queden en una posició conflictiva a l'enfrontar-se amb el territori prèviament existent, ja que les ciutats esmentades no tenen força suficient per enfrontar semblant terreny, i al seu torn, perquè el sistema d'infraestructura de connexió entre elles, fragmenta i divideix el terreny accidentalment, fent-li perdre a aquest la seva identitat.La no connexió entre el món rural i desurbanitzat amb les ciutats esdevé un problema per al creixement sostenible de el teixit, la solució actual ha d'incloure diferents conceptes essencials per al desenvolupament territorial contemporani, com ara sostenibilitat, tecnologia, economia o societat. Per tant, es proposa, més que imposar urbanitat en aquestes zones, el incloure-les dins dels nuclis urbans, permetent així la inclusió de nous llenços que serveixin a el desenvolupament urbà amb espais verds, equipaments, zones industrials o d'altres.S'ha pres com a cas pràctic al parc de l'Ortoll, a l'oest de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), on la relació amb la ciutat ha quedat negativament influenciada pel procés d'urbanització, esdevenint una parcel·la abandonada de grans dimensions. Per poder tractar els límits de la zona segons el descrit anteriorment, s'ha procedit amb una anàlisi amb tres enfocaments diferents, utilitzant fonts dels arxius històrics, ortofotografies, tecnologia GIS i treball de camp, incloent la interacció amb associacions de conservació:- Morfològic i geogràfic: evolució de la topografia i de el terreny.- Funcional i social: diferents usos de la zona al llarg de el temps.- Històric, per comprendre i associar els dos anteriors.- Després de realitzar aquesta anàlisi, s'aconsegueix arribar a diferents conclusions, que permeten desenvolupar diferents hipòtesis sobre el perquè de la col·lisió desfavorable:- El terreny de l'Ortoll pertany a un sistema molt més gran que el territori en si mateix: la infraestructura pertanyent a el sector primari a tot el territori autònom català.- El creixement ràpid i indiscriminat de la ciutat no gestiona els seus límits i no pot afrontar la inclusió d'altres sistemes ja creats.- El desenvolupament de sistema infraestructural interurbà amb Barcelona i Tarragona (principalment) crea vies ràpides d'una velocitat diferent i incompatible amb el rural, que fragmenten el territori original.- El sector primari queda dissuadit per un sistema econòmic terciari i secundari de major força, deixant obsoleta la zona.- La necessitat de conservació de l'interès històric i natural de la zona topa amb els plans d'urbanització i l'especulació de la zona.- Observem també dos fronts diferents d'actuació versus la zona en qüestió:- El sector immobiliari, que intenta especular amb el territori.- L'acció social, que intenta recuperar el territori, amb una taxa d'èxit més gran.A l'interpretar l'obtingut, es conclou que per a la integració de noves zones amb capacitat de dotar la ciutat d'espais verds, públics i amb possibilitats, d'una manera corresponent a l'evolució actual de les ciutats, es necessita treballar els límits entre teixit urbà com elements independents, i posteriorment marcar pautes de desenvolupament per a la zona, sempre creant un vincle amb les diferents capes que té la ciutat (física, econòmica, social, digital, etc.) i el nou territori.A més, a partir de l'anàlisi realitzada s'intueixen diferents pistes en què s'han de basar els projectes en aquest tipus de territoris per tenir èxit:- La interacció social amb el terreny. El mateix usuari com a generador de ciutat.- El respecte de l'existent; natural, històric i urbà.- El dèficit funcional d'una zona en concret.- La capacitat de crear un sistema amb entitat pròpia, però permeable a banda i banda.Finalment, s'intenten aplicar les diferents conclusions sobre el terreny amb un projecte d'urbanització de el límit en qüestió, la forma en aquest àmbit en concret va ser un petit campus d'arqueologia, que va complementar i integrar el que actualment ja està passant a la zona i s'estendrà al territori en qüestió.The uncontrolled - or not at all - growth of medium-sized cities on the outskirts of the metropolises, or simply in rural or agricultural environments, has on numerous occasions led to the appearance of unorthodox spaces (garbage?) That confront the imposed fabric of these urban settlements. The limits of the cities outside the metropolitan area are in a conflictive position when facing the previously existing territory, since the mentioned cities do not have sufficient strength to face such terrain, and in turn, because the infrastructure system of connection between them, fragments and it accidentally divides the terrain, making it lose its identity.The non-connection between the rural and urbanized world with cities becomes a problem for the sustainable growth of the fabric, whose current solution must include different essential concepts for contemporary territorial development, such as sustainability, technology, economy or society. Therefore, it is proposed, rather than imposing urbanity in these areas, to include them within urban centers, thus allowing the inclusion of new canvases that serve urban development with green spaces, equipment, industrial areas or others.The L’Ortoll park, west of Vilanova i la Geltrú (Barcelona), has been taken as a practical case, where the relationship with the city has been negatively influenced by the urbanization process, becoming an abandoned large plot. In order to treat the boundaries of the area as described above, an analysis was carried out with three different approaches, using sources from the historical archives, orthophotos, GIS technology and field work, including interaction with conservation associations:- Morphological and geographic: evolution of topography and terrain.- Functional and social: different uses of the area over time.- Historical, to understand and associate the previous two.- After carrying out this analysis, it is possible to reach different conclusions, which allow developing different hypotheses about the reason for the unfavorable collision:- L’Ortoll's land belongs to a much larger system than the territory itself: the infrastructure belonging to the primary sector throughout the Catalan autonomous territory.- The rapid and indiscriminate growth of the city does not manage its limits and cannot cope with the inclusion of other systems already created.- The development of the interurban infrastructure system with Barcelona and Tarragona (mainly) creates expressways of a different speed and incompatible with rural areas, which fragment the original territory.- The primary sector is deterred by a stronger tertiary and secondary economic system, making the area obsolete.- The need for conservation of the area's historical and natural interest collides with urbanization plans and speculation in the area.- We also observe two different fronts of action versus the area in question:- The real estate sector, which tries to speculate with the territory.- Social action, which tries to recover the territory, with a higher success rate.When interpreting the results, it is concluded that for the integration of new areas with the capacity to provide the city with green spaces, public and with possibilities, in a way corresponding to the current evolution of the cities, it is necessary to work on the limits between the urban fabric as independent elements, and later set development guidelines for the area, always creating a link with the different layers of the city (physical, economic, social, digital, etc.) and the new territory.In addition, from the analysis carried out, different clues can be intuited on which projects must be based in this type of territory to be successful:- Social interaction with the terrain. The user himself as a city generator.- Respect for what exists; natural, historical and urban.- The functional deficit of a specific area.- The ability to create a system with its own entity, but permeable on both sides.Finally, an attempt is made to apply the different conclusions on the ground with a project for the urbanization of the boundary in question, whose form in this specific area is going to be a small archeology campus, which will complement and integrate what is currently happening in the area and will extend into the territory in question.Plataforma Defensem L’Ortoll, por su labor. Dep. Proyectos ETSAB, por su tutorización en el inicio de la investigación. Prof. Ángel Martín Ramos, por su incentivación a seguir con el proyecto.Peer Reviewe

De la infraestructura gris a la "via metabòlica" : potencials per a la regeneració territorial a partir de la mobilitat interurbana de l'àmbit del Garraf

Les infraestructures de mobilitat representen un dels majors elements d’impacte sobre el territori. Considerar-les com mers elements d’unió entre diferents centralitats té com a conseqüència la pèrdua de la percepció sobre l’entorn i majors impactes sobre el medi. Si considerem el territori com un mosaic de diferents peces amb funcionalitats complementàries, entrem en la consideració de l’espai com a ciutat mosaic territorial (Llop, C.). Dins d’aquest marc, la infraestructura de mobilitat està en permanent interacció amb les peces territorials i els processos que aquestes suporten. Aquest contacte és una oportunitat per dotar la via tecnocràtica de processos metabòlics, ecosistèmics i als de la informació, complementàriament als tècnics. El treball té com a objectiu la definició d’aquest concepte-dispositiu de via, anomenat via metabòlica. Per arribar a la via metabòlica s’estudien les infraestructures de mobilitat des del punt de vista de desenvolupament sostenible, el metabolisme urbà, els serveis ecosistèmics i els diferents fluxos urbans. De la mateixa manera, també s’analitzen precedents ja construir o plantejats d’infraestructures amb trets d’aquesta visió metabòlica (Green Alleys, Avenues Metrovillageoises, Forever Open Roads y la carretera de Can Ruti) tant per conèixer la visió projectual de les mateixes com els diferents components que les defineixen. Els conceptes i dispositius extrets de l’anàlisi serviran per la valoració del potencial de transformació de la via tecnocràtica a una oportunitat de regeneració territorial. Es proposaran, a part de la definició global, una sèrie de descriptores, paràmetres i indicadors que ajudaran a avaluar la capacitat de regeneració territorial de la via metabòlica, que posteriorment s’aplicarà sobre el cas d’estudi de la C-15, sobre el territori del Garraf-Penedès per la transformació d'aquesta en una via metabòlica.Las infraestructuras de movilidad representan uno de los mayores elementos de impacto sobre el territorio. Considerarlas como meros elementos de unión entre distintas centralidades tiene como consecuencia la pérdida de la percepción sobre el entorno y mayores impactos sobre el medio. Si consideramos el territorio como un mosaico de distintas piezas con funcionalidades complementarias, entramos en la consideración del espacio como ciudad mosaico territorial (Llop, C.). Dentro de este marco, la infraestructura de movilidad está en constante interacción con las piezas territoriales y los procesos que soportan. Este contacto es una oportunidad para dotar la vía tecnocrática de procesos metabólicos, ecosistémicos e informacionales, de forma complementaria a los técnicos. El trabajo tiene como objetivo la definición de este concepto-dispositivo de vía, denominado vía metabólica. Para alcanzar la vía metabólica se estudian las infraestructuras de movilidad des del punto de vista del desarrollo sostenible, el metabolismo urbano, los servicios ecosistémicos y los distintos flujos urbanos. Del mismo modo, también se analizan precedentes ya construidos o planteados de infraestructuras con rasgos de esta visión metabólica (Green Alleys, Avenues Metrovillageoises, Forever Open Roads y la carretera de Can Ruti) tanto para conocer la visión proyectual de las mismas como los distintos componentes que las definen. Los conceptos y dispositivos extraídos del análisis servirán para la valoración del potencial de transformación de una vía tecnocrática a una oportunidad de regeneración territorial. Se propondrán, a parte de la definición global, una serie de descriptores, parámetros e indicadores que ayudarán a evaluar la capacidad de regeneración territorial de la vía metabólica, que posteriormente se aplicará sobre el caso de estudio de la C-15, en el territorio del Garraf Penedés para la transformación de ésta a vía metabólica.Mobility infrastructures are one of the most impactful elements on the territory. Considering them just as union elements between different centralities produces the loss of perception on the environment, and major impacts on it. If we consider the territory as a mosaic of different pieces with complementary functions, then we consider the space as a territorial mosaic city (Llop, C.). In this framework, mobility infrastructures are always interacting with those territorial pieces and the processes that take place in them. This contact is an opportunity to give metabolic, ecosystem and informational processes – always being complementary to the technical processes - to the technocratic ways. This work’s objective is to define this conceptual dispositive, with the given name of metabolic way. To reach the metabolic way, studies from the point of view of sustainable development, urban metabolism, ecosystem services and the distinct urban fluxes on the mobility infrastructures has been analyzed. As well as this studies, other previous cases of infrastructures with this viewpoint that have been already built or planned (Green Alleys, Avenues Metrovillageoises, Forever Open Roads y la carretera de Can Ruti), have been analyzed too to comprehend their design vision as well as other components that may define them. Concepts and dispositive extracted from this analysis will be useful to evaluate the potential transformation from a technocratic way to an opportunity of territorial regeneration. Apart from the global definition, a series of descriptors, parameters and indicators will be proposed and will help to evaluate the territorial regeneration capacity of the metabolic way. Later, this will be applied on the case of study of the C-15 road, placed on the Garraf-Penedes territory. The C-15 will be turned into a metabolic way

Interaction of cycloSal-pronucleotides with cholinesterases from different origins. A structure-activity relationship.

A large number of cycloSal-nucleotide triesters 1-49 have been studied concerning their ability to inhibit cholinesterases of different origins as well as to inhibit HIV replication in cell culture. It was shown that none of the triesters showed inhibitory effects against human acetylcholinesterase (AChE; isolated enzyme) as well as against AChE from beef erythrocytes and calf serum. In contrast, inhibition of butyrylcholinesterase (BChE) has been observed for some triesters in human and mouse serum. cycloSal pronucleotides showed strong competitive inhibition with respect to the substrate acetylcholine chloride (K(i)/K(m): approximately 2 x 10(-5)) and acted by time-dependent irreversible inhibition of the human serum BChE. Detailed studies demonstrated that the inhibitory effect against BChE is dependent on the nucleoside analogue, the substitution pattern of the cycloSal-moiety, and particularly on the stereochemistry at the phosphorus atom. Structural requirements to avoid the inhibition of BChE by cycloSal-nucleotide triesters have been elucidated in the reported study