Problemes d'intel·lecció en el "Curial e Güelfa". La traducció com a eina per a la millora del coneixement dels clàssics medievals

En aquest treball fem palesa la utilitat dels contrastos traductològics com a eina fonamental en la interpretació del sentit o significat d’una obra i un lèxic allunyat cronològicament de l’actualitat, com és el cas del "Curial e Güelfa", ja que les perspectives diverses dels traductorsd’una mateixa obra literària, així com els estudis ben fonamentats sobre el text en qüestió, contribueixen de manera eficaç a la consecució de l’objectiu de tot traductor: trobar les millors solucions lèxiques a fi de poder transmetre de la manera més fidel possible la intencionalitat i el sentit d’una obra del passat

Estudi de les unitats fraseològiques de la tercera esfera des d'una perspectiva diacrònica

Fins ara, les unitats fraseològiques havien estat tradicionalment estudiades en sincronia o, a tot estirar, tenint en consideració un punt concret en el passat. Amb aquest estudi, pretenem fer una anàlisi diacrònica —de l’evolució— d’algunes UFs que considerem especialment representatives, com ho són les de la tercera esfera, que, segons Corpas, són els enunciats fraseològics. Iniciarem l’article amb una breu descripció del concepte d’unitat fraseològica i, posteriorment, ens centrarem en les unitats que conformen la tercera esfera. Tractarem amb més profunditat la definició, l’origen i el tipus d’unitats que s’apleguen sota aquest terme. A continuació, analitzarem amb més aprofundiment un parell d’exemples representatius, com són una oronella no fa estiu i fer orelles sordes. Aquests exemples ens permetran observar les característiques generals del processos de fraseologització i canvi fraseològic