En aquest treball fem palesa la utilitat dels contrastos traductològics com a eina fonamental en la interpretació del sentit o significat d’una obra i un lèxic allunyat cronològicament de l’actualitat, com és el cas del "Curial e Güelfa", ja que les perspectives diverses dels traductorsd’una mateixa obra literària, així com els estudis ben fonamentats sobre el text en qüestió, contribueixen de manera eficaç a la consecució de l’objectiu
de tot traductor: trobar les millors solucions lèxiques a fi de poder transmetre de la manera més fidel possible la intencionalitat i el sentit d’una obra del passat
