Notes addicionals sobre el plànol del nucli urbà d’Inca de l’any 1808 i sobre els treballs de Jeroni de Berard

A partir d’un esborrany manuscrit, fins ara inèdit, vinculable als treballs iniciats per Jeroni de Berard (1742-1795), s’amplien els coneixements de la part final del segle XVIII sobre la cartografia del nucli d’Inca i les seves rodalies, destacant nous aspectes territorials com xarxa viària, relleu, elements patrimonials i altres. Aquest treball és continuació d’una comunicació presentada a les Jornades de l’any 2012, sobre el gravat d’un plànol del nucli urbà d’Inca (1808). Ara es presenten unes notes complementàries sobre aquell plànol, el seu origen i les seves característiques.A draft manuscript –until nowadays unpublished and attributable to the work initiated by Jeroni de Berard (1742-1795)– allows an improvement of the cartography knowledge of the Inca village and its surrounding at the end of the 18th century. This discovery highlights new territorial aspects such as pathways, relief, and other assets related with an incipient urban consolidation. This work is an extension of a communication presented at the Jornades of 2012 centred on the engraving plan of the Inca village (1808). This study now presents some notes on this discovered manuscript plan, its origin and its characteristics

A propòsit de l'Església de Sant Andreu I de la Capella de sant Eloi a partir del segle XIV (Casa de la Universitat de Ciutat de Mallorca-Ajuntament de Palma)

A la planta baixa de l’Ajuntament de Palma es conserva un portal del gòtic tardà que tradicionalment, i de forma errònia a parer nostre, s’ha atribuït a la desapareguda església de Sant Andreu. En tot cas, és l’únic element immoble que ha perdurat dels vestigis medievals i tardomedievals de la Casa de la Universitat, amb orígens en l’Hospital de Sant Andreu, fundat al segle XIII. L’estructura hospitalària donà pas a la Casa de la Universitat i cobejà sengles capelles, la de Sant Andreu i la de Sant Eloi. Les restes existents es van desmantellar arran de la reforma de l’edifici que s’emprengué l’any 1892 i de l’incendi de 1894. El propòsit d’aquest article és doble però interconnectat, es tracta d’arreplegar i interpretar el seguit de dades disperses sobre l’església, una interpretació, si més no per la seva complexitat, oberta a revisions; i també d’enllaçar les referències sobre el particular amb altres intervencions en l’edifici, la qual cosa permetrà situar i datar el portal esmentat desvinculant-lo de l’església de Sant AndreuOn the ground floor of the City council of Palma there has been preserved a late Gothic portal that traditionally –and wrongly, in our opinion– has been attributed to the demolished church of St. Andrew. In any case, it is the only part of the building that remains of the late medieval and medieval parts of the House of the University, with origins in St. Andrew’s Hospital, founded in the 13th century. The hospital structure gave way to the House of the University, which initially preserved both the chapel of St. Andrew and St. Eloi. The existing remains were dismantled due to the alteration of the building started in 1892 and because of the fire of 1894. The purpose of this article is double, though interconnected: to collect and interpret the series of scattered data about the church, in an interpretation, at least for its complexity, open to revisions; and to link the references on the subject with other interventions in the building, which will make possible to place and date the mentioned portal, separating its history from that of the Church of St. Andrew

La inserción laboral de los jóvenes y las jóvenes con titulación de formación profesional de grado medio y superior en España

El objetivo de este trabajo es analizar la inserción laboral de los jóvenes de España que tienen la titulación correspondiente a un ciclo formativo de grado medio (CFGM) o de grado superior (CFGS).El análisis se aborda desde una perspectiva comparativa, en función del nivel de estudios y sexo. Aporta datos relativos al conjunto de población encuestada, distinguiendo entre personas jóvenes con estudios generales (ESO o inferior, bachillerato y universidad) y estudios profesionales (CFGM y CFGS).La recogida de datos se lleva a cabo a través de cuestionario y mediante entrevista en el domicilio realizada a jóvenes de edades comprendidas entre los 26 y los 28 años. La muestra es estadísticamente representativa de la población de esas edades censada en 2011 en Palma (Mallorca).Los resultados muestran que las mujeres con estudios profesionales tienen una participación más elevada en el empleo. En los hombres, en cambio, la situación es más ambigua. Quienes han optado por la vía profesional con estudios medios gozan de salarios más elevados y de menor temporalidad que las personas que tienen estudios generales. En el nivel de educación superior, la opción de formación universitaria frente a la de CFGS supone ventajas salariales y de adecuación entre el mundo académico y el laboral. También se observan jornadas de trabajo más largas en el caso de estudios profesionales.L'objectiu d'aquest treball és analitzar la inserció laboral del jovent d'Espanya que té la titulació corresponent a un cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) o de grau superior (CFGS).L'anàlisi s'aborda des d'una perspectiva comparativa, en funció del nivell d'estudis i del sexe. Aporta dades relatives al conjunt de la població enquestada, distingint entre persones joves amb estudis generals (ESO o inferior, batxillerat i universitat) i estudis professionals (CFGM i CFGS).La recollida de dades es fa a través d'un qüestionari emplenat per joves d'edats compreses entre els 26 i els 28 anys mitjançant una entrevista al seu domicili. La mostra és estadísticament representativa de la població d'aquestes edats censada l'any 2011 a Palma (Mallorca).Els resultats deixen veure que les dones que han cursat estudis professionals tenen una participació més elevada en l'ocupació, mentre que en els homes la situació és més ambigua. Les persones que han optat per la via professional amb estudis mitjans gaudeix de salaris més elevats i de menys temporalitat que les que tenen estudis generals. En el nivell d'educació superior, l'opció de formació universitària enfront de l'opció CFGS suposa avantatges quant a salari i adequació entre el món acadèmic i el de la feina. També s'observen jornades laborals més llargues en el cas dels estudis professionals.This paper analyses the labour market participation of young Spanish workers holding an intermediate or higher vocational education and training (VET) diploma. The analysis is undertaken from a comparative perspective considering level of education and gender. Data are provided on the whole survey population, distinguishing between young people with general studies (compulsory schooling or lower, secondary education and university) and professional studies (intermediate and higher VET diploma). The data were collected by means of a household, interview-based questionnaire among young people aged 26-28 years old. The sample is statistically representative of the population census for the same age bracket living in Palma, Mallorca. The results suggest that women with vocational training have a higher employment participation rate, while the results for men are more ambiguous. Those who opted for the VET path earn higher wages and have fewer temporary jobs than those with a more general education. At the higher education level, opting for a university education rather than a higher VET diploma translates into better wages and decreased mismatches between job and education. In addition, longer working hours are observed in the case of those with VET diplomas