Tugores Truyol, Francesca

Biblioteca Digital de les Illes Balears

129
Aquesta comunicació és fruit de
diverses troballes documentals fetes
en paral·lel, que tenen com a resultat
el coneixement del casal de Can
Matzara d’Inca, el procés de protecció
de què va ser objecte, el seu
enderrocament i el trasllat a Palma de
les peces llavorades del portal, on
actualment les hem pogut localitzar.
Cal dir en primer lloc que aquest no
és un dels casals freqüentment citats
en parlar de pèrdues
arquitectòniques i patrimonials de la
ciutat, però en canvi constitueix un
immoble destacable per la seva
tipologia i sobretot per la qualitat del
treball escultòric dels relleus
protorenaixentistes del seu portal
exterior, retrobats a Palma a partir
d’aquest treball i en certa manera
“recuperats”, encara que sigui lluny
de la seva ubicació original.
LA DESAPARICIÓ DEL CASAL DE
CAN MATZARA (INCA, MALLORCA)
I LA INTERVENCIÓ DE LA COMISSIÓ
PROVINCIAL DE MONUMENTS
DE LES BALEARS1
FRANCESCA TUGORES TRUYOL
1 Vull agrair a Rosario Alomar l’accés a Can Alomar de Palma per a la identificació de les restes traslladades. A Josep Antoni Troya i argarida Grau, 
les facilitats d’accés a la informació històrica del Registre de la Propietat; i a Gabriel i Miquel Pieras, les informacions accessòries sobre l’immoble.
Fig. 1. Fotografia de Can Matzara, 1915. © Arxiu Salvany. Biblioteca de Catalunya
Aquest casal era situat a la plaça del Mercat, núm. 12, en un solar que avui forma part del
carrer de Jaume Armengol. Es tractava doncs d’un immoble fora d’alineació, fet que
motivarà la seva desaparició malgrat la inaudita intervenció de la Comissió de Monuments
per a la seva preservació.2
Es tracta d’una arquitectura de tipologia regional, amb dues plantes i porxos, configurada a
partir d’un portal d’entrada adintellat amb decoracions protorenaixentistes datables del
segle XVII que s’han pogut analitzar a partir de la seva localització posterior.
El valor arquitectònic d’aquest immoble queda avalat pel fet que aparegui a dos arxius
fotogràfics de Barcelona, l’Arxiu Salvany i l’Arxiu Mas, ambdós reculls iconogràfics que
seleccionaven els principals elements patrimonials de l’illa i dels qual hem pogut recopilar les imatges que aquí
mostram. Però sobretot es constata el valor patrimonial d’aquest casal en tenir constància de la intervenció de la
citada Comissió Provincial, que la considerava “ejemplar de típica arquitectura regional, único en la población y
cuyo interés histórico y artístico no es necesario ponderar”.3
El valor de Can Matzara no es limitava als elements materials, sinó que segons la mateixa Comissió “a su sabor
artístico une el concurrir en la misma recuerdos históricos dignos de respeto”,4 uns records històrics que segons
Llabrés Bernal es remunten a la Guerra d’Independència, en què l’any 1810, quan les Balears s’havien convertit
en l’únic lloc d’Espanya no ocupat, més o menys, per les tropes napoleòniques, en aquesta casa s’havien guardat
les joies de la Verge de Montserrat.5 Quedaria pendent de confirmar la
propietat de l’immoble en aquell moment i els suposats lligams amb el
monestir de Montserrat.6
Les primeres notícies del seu procés de protecció les trobam a les
actes de la Comissió Provincial, quan a la junta del 26 d’abril de 1928
consta que:
“enterada la Comisión que en Inca con motivo de un plan de reforma iba a ser
demolida la casa sita en la plaza del Mercado de dicha ciudad, conocida por Can
Matzara, se acordó atendiendo a su antigüedad y carácter, oficiar al
Ayuntamiento de Inca solicitando la conservación de tan lírico edificio.” 7
En aquest cas, tenim ressò de la resposta de l’Ajuntament d’Inca, ja que
el batlle del moment s’adreçà a la Comissió en una carta en la qual
manifesta la seva bona voluntat de conservació, però sense cap
compromís. A les actes ho transmeten com segueix:
130
2 La Comissió Provincial de Monuments de les Balears (1844-1985) ha tengut un paper fonamental en la tutel·la monumental a Mallorca, però 
les seves actuacions es caracteritzen per la irregularitat i sobretot pel centralisme, i són pocs els casos en què intervendrà fora de Palma i 
només dos a Inca durant tota la seva trajectòria.
3 AGCM. Actes de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, s/f, 28/06/1948.
4 AGCM. Actes de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, s/f, 28/01/1948.
5 LLABRÉS BERNAL, J. (1958-71). Noticias y relaciones históricas de Mallorca, V vols., Palma, desembre de 1812.
6 Segons el Registre de la Propietat d’Inca, la primera nota registral de l’immoble fixa la propietat en mans de Rafael Ramis Alomar l’any 1838, 
moment en què fa testament. Es desconeix el seu propietari anterior o si era ja seu el 1810, però cal esmentar que una filla d’aquest era 
monja jerònima a Inca (RP, tom 976, llibre 105, nota 28/03/1891, núm. 4615). Els altres propietaris que documenta el Registre són el fill del 
primer, Rafael Ramis Alos (1891), Rafael Ramis Amengual i Antonia Ana Ramis Ramis (1943), que degué ésser la darrera. 
7 AGCM. Actes de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, s/f, 26/04/1928.
Fig.2. Plànol d’ubicació
del casal.
Elaboració pròpia
Fig. 3. Fotografia de l’immoble on s’aprecia la
seva situació enmig de l’alineació de l’actual
carrer de Jaume Armengol. © Institut Amatller
d’Art Hispànic. Arxiu Mas, Barcelona
LA DESAPARICIÓ DEL CASAL DE CAN MATZARA (INCA, MALLORCA) I LA INTERVENCIÓ DE LA COMISSIÓ PROVINCIAL DE MONUMENTS DE LES BALEARS
“Se dá por enterada la Comisión de una comunicación del Alcalde de Inca en la que manifiesta los buenos deseos que animan
a la Corporación municipal de aquella ciudad para conservar la casa denominada Can Matzara, por cuya conservación se
interesó la Comisión. El señor Presidente discrepa de las manifestaciones del Alcalde añadiendo que las obras a que se refiere
el plan de ensanche proyectado por aquel Municipio con arreglo al cual debe derribarse el edificio citado, puede muy bien en
... por el lado contrario al mismo. Hacen uso de la palabra los señores Alomar y Bennassar8, añadiendo este que se comunique
al Ayuntamiento, que esta comisión acudirá en contra cuando se tramite dicho plano de reformas, si no está aprobado. Así
se acuerda.” 9
Després d’aquesta notícia passen vint anys sense que es tracti més el tema a la Comissió, fins que el 28 de gener
de 1948 es fa ressò del nou pla de demolició: 
“El Señor Presidente, manifestó que con motivo del nuevo proyecto de reforma urbana de la ciudad de Inca, parece iba a
desaparecer la antigua casa conocida por Can Matzara, que a su sabor artístico une el concurrir en la misma recuerdos
históricos dignos de respeto; se acordó oficiar al Ayuntamiento de dicha ciudad interesando se respete dicho inmueble así
como realizar otras gestiones particulares encaminadas a dicho fin.” 10
El mes de juny del mateix any, es rebrà una carta del batlle: 
“Se dió cuenta de haberse interesado el Sr. Alcalde de Inca la conservación del inmueble denominado Can Matzara, cuya
desaparición lleva consigo la reforma urbana de dicha ciudad, ejemplar de típica arquitectura regional, único en la población y
cuyo interés histórico y artístico no es necesario ponderar.” 11
No tornen a aparèixer notícies del resultat
de les gestions, ni té ressò a la Comissió
de Monuments la demolició de l’edifici.
No obstant això, fonts locals indiquen que
aquesta es va prendre com un símbol de
progrés i que fou celebrada entre els
ciutadans d’Inca, en la mateixa línia
ideològica de les reaccions favorables a
l’enderrocament de les murades o a la
regularització d’illetes de cases a Palma,
succeïdes durant la segona meitat del
segle XIX i primera del XX.12
Pel que fa al destí de les pedres
llavorades, Gabriel Alomar Esteve ens
conta a les seves Memorias de un
urbanista13 com, a la construcció de la
seva casa a Palma, sobre la murada del
Mar i amb entrada en el carrer de San
Alonso, utilitzà restes d’edificis antics de
131
8 Es refereix a Gaspar Bennassar, arquitecte municipal de Palma, i Josep Alomar, arquitecte provincial.
9 AGCM. Actes de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, s/f, 01/08/1928.
10 AGCM. Actes de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, s/f, 28/01/1948.
11 AGCM. Actes de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, s/f, 28/06/1948.
12 TUGORES, F. Intervenció en el patrimoni arquitectònic a Mallorca (1892-1942), memòria d’investigació inèdita, dirigida per Catalina Cantarellas.
13 ALOMAR ESTEVE, G. Memorias de un urbanista, 1939-1979, pàg. 54. Palma: Miquel Font, 1986.
Fig. 4. Ubicació actual del portal de Can Matzara a Can Alomar de Palma
diferent procedència: el portal principal, “de finals de
segle XVI, procedent de Can Metxara (sic)”, va ser
recuperat de la casa ja enderrocada i de la qual ell va
ordenar recollir les pedres ja desmuntades.
El recorregut d’aquestes pedres s’acaba en la nostra
visita a Can Alomar de Palma, on podem recuperar la
visió del portal en un context diferent, ara com a portal
forà d’accés a l’habitatge.
Es tracta d’un portal adintellat datable del segle XVII i
contextualitzat en el protorenaixement que es
desenvolupa a l’illa en aquesta cronologia.14 El portal és
rematat per una peça central que representa un
monograma de Crist. Els capitells porten una garlanda
amb una carassa al centre, rematats per un fris de fulles
d’acant. A l’intradós dels brancals hi ha dos mig relleus
que representen dos busts humans, que es podrien
tractar, per les seves característiques físiques, d’un
moro i un cristià.
Aquesta tipologia de portal té alguns paral·lels a l’illa. A
Palma, en trobam de més llavorats a diferents cases
senyorials, com el desaparegut de Can Fuster de s’Estorell-
Can Aiamans, dibuixat per l’Arxiduc Lluís Salvador o per
Parcerisa, que l’any 1929 va ser traslladat als Estats Units
per Arthur Byne i Josep Costa “Picarol”. A Inca, n’hi devia
haver de menys treballats a d’altres habitatges, com els
que s’han conservat en el convent de Sant Bartomeu, o a
les esglésies de Sant Francesc o Sant Domingo.
132
14 SEBASTIÁN, S.; ALONSO, A. Arquitectura mallorquina moderna y contemporánea, pàg. 17. 1973.
Fig. 5 i 6. Detall dels relleus protorenaixentistes
Fig. 7. Detall dels relleus protorenaixentistes
LA DESAPARICIÓ DEL CASAL DE CAN MATZARA (INCA, MALLORCA) I LA INTERVENCIÓ DE LA COMISSIÓ PROVINCIAL DE MONUMENTS DE LES BALEARS
FONTS I BIBLIOGRAFIA CITADA
AGCM: Arxiu General del Consell de Mallorca.
RP: Registre de la Propietat, Inca.
ALOMAR ESTEVE, G. Memorias de un urbanista, 1939-1979. Palma, Miquel Font, 1986.
HABSBURG-LORENA, L. S. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Palma: Imprenta M. Alcover,
1954 (1882).
LLABRÉS BERNAL, J. Noticias y relaciones históricas de Mallorca, V vols. Palma: 1958-71.
MORATA, J. La Comisión Provincial de Monumentos de las Baleares (1844-1987). Palma: Universitat de les Illes
Balears, Fondo Documental Sección Historia del Arte, 1958-71.
PIFERRER, P; QUADRADO, J. M. España. Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Islas Baleares.
Barcelona: Est. Tipográfico - Ed. Daniel Cortezo y c., 1888.
SEBASTIÁN, S.; ALONSO, A. Arquitectura mallorquina moderna y contemporánea. Palma: 1973.
TUGORES, F. Intervenció en el patrimoni arquitectònic a Mallorca (1892-1942). Memòria d’investigació inèdita,
Universitat de les Illes Balears.
133


La desaparició del casal de Can Matzar (Inca, Mallorca) i la intervenció de la comissió provincial de monuments de les Balears

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears