Reorganitzacions cromosòmiques i asimetria en el ratolí domèstic

El ratolí domèstic, el mamífer més utilitzat en recerca, es troba àmpliament distribuït en estat salvatge. En zones concretes, com la que s'estén al voltant del Massís del Garraf, aquest ratolí presenta unes reorganitzacions cromosòmiques que podrien afectar el seu desenvolupament. Amb el seu estudi, els científics pretenen entendre millor les possibles relacions entre les alteracions esmentades i el desenvolupament embrionari dels mamífers.El ratón doméstico, el mamífero más utilizado en investigación, seencuentra ampliamente distribuido en estado salvaje. En zonasconcretas, como la que se extiende alrededor del Macizo del Garraf,este ratón presenta unas reorganizaciones cromosómicas que podríanafectar a su desarrollo. Con su estudio, los científicos pretendenentender mejor las posibles relaciones entre dichas alteraciones y eldesarrollo embrionario de los mamíferos

La gestió del risc al territori: les polítiques d'emergència i protecció civil a la urbanització dispersa

Cada cop és més fàcil trobar característiques metropolitanes a llocs que tradicional-ment havien quedat al marge dels processos d'urbanització. Aquesta dinàmica d'urbanització del camp, tal com descriu l'autor, provoca un canvi en el model tradicional del tractament de les emergències en aquestes àrees. Si bé fins ara, aquestes es concebien com quelcom a tractar de manera excepcional i específica, el nou escenari basat en l'increment de l'anomenada urbanització dispersa provoca el replantejament de les polítiques públiques de gestió del risc al territori. La redefinició general de les formes d'urbanització en aquests espais oberts està motivada per quatre grans processos: la localització en sòl no urbanitzable de noves infraestructures de serveis, la presència de noves zones d'oci i descans, l'ampliació sectorial de serveis i equipaments comuns i la redefinició de l'aprofitament dels recursos del territori. La implementació de noves infraestructures i usos suposa la incorporació de noves situacions de risc que afecten les necessitats de seguretat, emergència i protecció civil. La gestió del risc forestal en aquestes àrees permet explicar de quina manera el model tradicional esdevé poc funcional i el repàs al Pla estratègic de Corbera de Llobregat de quina manera abordar-ho.Cada vez es más fácil encontrar características metropolitanas en lugares que tradicionalmente habían quedado al margen de los procesos de urbanización. Esta dinámica de urbanización del campo, tal y como describe el autor, provoca un cambio en el modelo tradicional del tratamiento de las emergencias en estas áreas. Si bien, hasta ahora, estas se concebían como una cuestión que se debía tratar de manera excepcional y específica, el nuevo escenario basado en el incremento de la llamada urbanización dispersa provoca el replanteamiento de las políticas públicas de gestión del riesgo en el territorio. La redefinición general de las formas de urbanización en estos espacios abiertos viene motivada por cuatro grandes procesos como son la localización en suelo no urbanizable de nuevas infraestructuras de servicios, la presencia de nuevas zonas de ocio y descanso, la ampliación sectorial de servicios y equipamientos comunes, y la redefinición del aprovechamiento de los recursos del territorio. La implementación de nuevas infraestructuras y usos supone la incorporación de situaciones nuevas de riesgo que afectan a las necesidades de seguridad, emergencia y protección civil. La gestión del riesgo forestal en estas áreas permite explicar de qué manera el modelo tradicional se convierte en poco funcional y cómo abordar el repaso al Plan Estratégico de Corbera de Llobregat.Nowadays urban characteristics are easier to find in places that traditionally had been put aside of the urbanization development. The urbanization of the country dynamic, as itis described by the author, provokes a change on the traditional treatment of the emergencies in these areas. Although, the emergencies has been seeing until now as a phenomenon to treat in a exceptional and specific way, the new scenario based on the increase of the so-called disperse urbanization drives to a new public policies approach about the management of the territorial risk. Especially fours main factors are the responsible of the general redefinition of the way to urbanize in the opened areas: new infrastructures for services on non-urban areas, new leisure and rest time zones, the sectorial enlargement of services and common equipments and the redefinition of use of the resources of the territory. The implementation of these new infrastructures incorporates new situations of risk, which affect the needs of security, safety and civil defense. The management of the forest risk lets to explain how the traditional model becomes little functional and a revision on the Strategic Planning of Corbera de Llobregat how to face it

Catalunya-ciutat(s) entre la ciutat total i el camp urbanitzat

El creixement de l'urbanització ha creat grans espais metropolitans. La diferenciació entre l'urbà i el paisatge s'ha anat esvaint: la rurbanització s'estèn pel territori. El camp s'ha urbanitzat. L'autor analitza el cas català, on la ciutat mediterrània ha perdut protagonisme

Reseñas

Obres ressenyades : Josep BERNABEU MESTRE ; Josep Lluís BARONA (eds.), Nutrición, Salud y Sociedad. España y Europa en los siglos XIX y XX. València : Seminari d'Estudis sobre la Ciència : Universitat de València, 2011. Josep Lluís BARONA, The Problem of Nutrition. Experimental Science. Public Health and Economy in Europe 1914-1945. Brussels : Peter Lang, 2010

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Wunsch GUILLAUME, Causal theory and causal modeling. Beyond description in the social science

Ressenyes

Obra ressenyada: El futur de les perifèries urbanes. Canvi econòmic i crisi social a les metròpolis contemporànies. Actes de les Jornades de Reflexió i Mostra d'Art organitzades per l'lnstitut de Batxillerat "Barri Besós". Barcelona, del 10 al 13 de maig de 1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social; Institut de Batxillerat "Barri Besós", 1994

Pasado y futuro de la Barcelona territorio : la razón en la ciudad : el Plan Cerdà

Barcelona conmemora el 150º aniversario del Plan de Ensanche de Ildefons Cerdà. En este tiempo, el Eixample se ha convertido en un tablero de juego en el que la ciudad y su urbanismo han establecido un diálogo permanente con el proyecto del ingeniero de Centelle