Learning Features and Abstract Actions for Computing Generalized Plans

Generalized planning is concerned with the computation of plans that solve not one but multiple instances of a planning domain. Recently, it has been shown that generalized plans can be expressed as mappings of feature values into actions, and that they can often be computed with fully observable non-deterministic (FOND) planners. The actions in such plans, however, are not the actions in the instances themselves, which are not necessarily common to other instances, but abstract actions that are defined on a set of common features. The formulation assumes that the features and the abstract actions are given. In this work, we address this limitation by showing how to learn them automatically. The resulting account of generalized planning combines learning and planning in a novel way: a learner, based on a Max SAT formulation, yields the features and abstract actions from sampled state transitions, and a FOND planner uses this information, suitably transformed, to produce the general plans. Correctness guarantees are given and experimental results on several domains are reported.Comment: Preprint of paper accepted at AAAI'19 conferenc

Reflexions al voltant dels programes de desenvolupament rural a Catalunya

Des de començament del segle xxi, la política de desenvolupament rural ha adquirit identitat pròpia configurant-se com el segon pilar de política agrària comunitària (PAC). El plantejament estratègic, els objectius i les mesures s'han materialitzat en els programes de desenvolupament rural (PDR). En el cas espanyol, les comunitats autònomes (CA) han tingut la competència de dissenyar els seus propis PDR a partir de les directrius establertes per la Comissió dins un marc de coordinació amb l'Administració central; la competència de les CA també es veu reflectida en el cofinançament de les mesures. Fins a l'actualitat, a Catalunya s'han implementat dos PDR amb una vigència de sis anys cadascun: el PDR 2000-2006 i PDR 2007-2013. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya va presentar el 22 de juliol a la Comissió Europea el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 en què es marquen les principals directrius en matèria de política de desenvolupament rural per a aquest període. L'objectiu de l'article és analitzar l'evolució dels programes de desenvolupament rural a Catalunya tant pel que fa a l'àmbit d'actuació sobre el territori com pel que fa a les línies estratègiques que s'estableixen. Finalment, a tall de conclusions s'exposen algunes reflexions sobre els elements més rellevants d'aquests programes.Since the beginning of the 21st century, rural development policy has been reinforced and confirmed in the second pillar of the Common Agricultural Policy (CAP). Rural development policy in Spain is under the responsibility of the autonomous regions and is coordinated by the Spanish Government at national level. There is a National Strategic Plan (NSP) for Spain which provides the overall policy framework for rural development, supplemented by17 regional rural development programmes (RDPs). Two RDPs have been implemented in Catalonia: RDP 2000-2006 and RDP 2007-2013. In July 2014, the Catalan Government presented to the European Commission the Rural Development Programme for Catalonia 2014-2020 with the main guidelines and objectives for this period. The aim of this article is to analyse the evolution of the rural development programmes in Catalonia with respect to the territorial scope of action, the strategies and objectives, and the beneficiaries. It ends with some conclusions and remarks.Desde principios del siglo xxi, la política de desarrollo rural ha adquirido identidad propia configurándose como el segundo pilar de la política agraria comunitaria (PAC). El planteamiento estratégico, los objetivos y las medidas se han materializado en los programas de desarrollo rural (PDR). En el caso español, las comunidades autónomas (CC. AA.) han tenido la competencia de diseñar sus propios PDR a partir de las directrices establecidas por la Comisión dentro del marco de coordinación con la Administración central; la competencia de las CC. AA. también se refleja en la cofinanciación de las medidas. Hasta nuestros días, en Cataluña se han implementado dos PDR con una vigencia de seis años respectivamente: el PDR 2000-2006 y el PDR 2007-2013. El Departamento de Agricultura, Ramadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural de la Generalidad de Cataluña presentó el 22 de julio a la Comisión Europea el Programa de Desarrollo Rural de Cataluña 2014-2020 en el que se marcan las principales directrices en materia de política de desarrollo rural para este período. El objetivo del artículo es analizar la evolución de los programas de desarrollo rural en Cataluña tanto desde su implicación a nivel territorial como en referencia a las líneas estratégicas que se establecen. Finalmente, a modo de conclusiones se exponen algunas reflexiones sobre los elementos más relevantes de estos programas

A la Recerca de l'arquetip del Llibre dels feits del rei en Jaume. Una aproximació des de la crítica textual, la filologia i la documentació històrica (Segona part)

The editions of mss C and D of the Llibre dels feits and the Aragonese version of Fernández de Heredia, along with the recent studies of the Latin version of Marsili, and textual criticism of King James chronicle make it necessary to readdress the question of the reconstruction of the archetype. In this second part of the study, we examine the historical formation of the two textual families of the Llibre dels feits, their respective linguistic features and their relationship to the Latin and Aragonese versions. This enables us, with the aid of philology, codicology and documentation, to propose a new stemma codicum for King James text.Les edicions dels mss. C i D del Llibre dels feits i de la versió aragonesa de Fernández de Heredia i els estudis recents sobre de la versió llatina de Marsili i sobre crítica textual de la crònica jaumina fan necessari el replantejament de la reconstrucció de l'arquetip. En aquesta segona part s'estudien la conformació històrica de les dues famílies textuals del Llibre dels feits, els trets lingüístics respectius i la seua relació amb les versions llatina i aragonesa. Tot plegat permet proposar, amb suport filològic, codicològic i documental, un nou stemma codicum del text jaumí