On Pronominalization constraints in Catalan: the role of information structure

Although it is true that some pronominalization phenomena are restricted by grammatical or semantic factors, others are better accounted for on informational grounds. Pronominalization is triggered not only by material which is omitted but also by material which is dislocated; therefore, the informational status of pronominalizable strings should also be taken into account, since thematic material must always occupy a dislocated position in Catalan, and dislocation may require clitic binding. Furthermore, as in Catalan sentence structure is intimately associated with prosody (with primary accent marking sentence boundary), considering the relationship between structure and prosody is vital for a unified account on pronominalization, since by doing so, some grammatical phenomena ruled out by some constraints posited in the literature will be accounted for

Catalan pronominalization and information structure: the role of primary accent

Certain aspects of Catalan pronominalization cannot be described without taking into account how informational content is mapped onto sentence structure. In this paper, some data previously considered in the literature (mainly from Todolí's 'Els pronoms') will be (re)analyzed considering the effects of information packaging articulation in Catalan in order to provide a more unified account. Information structure requirements are relevant for the analysis of the restrictions on pronominalization since, in Catalan, position in sentence structure reflects the pragmatic import of constituents. Viewing clitic binding as a result of a thematization procedure allows for a wider and more coherent approach to pronominalization, since proforms substitute not only for thematic material that is omitted but also for thematic material that is located in dislocated slots

Desaccentuació no estàndard en català: estratègies per al doblatge

El català presenta un patró estricte quant a la ubicació de l'accent oracional: la prominència entonativa s'associa amb la posició final de la clàusula (Vallduví 1992, 1994, 2008). A diferència de l'anglès (i de l'espanyol, fins a cert punt), el català no compta amb l'estratègia anomenada «accent-shift in situ» (desplaçament de l'accent dins de l'oració) per tal de marcar el focus. Per exemple, l'oració «I don't HAVE the tickets» presenta desplaçament de l'accent primari sobre el verb have. En català, això no és possible ja que la seqüència «les entrades», la qual segueix l'element accentuat («tinc») queda dislocada i consegüentment desaccentuada: «No les TINC, les entrades». Per tant, en català, el material desaccentuat que segueixi l'accent primari apareixerà forçosament en una posició de dislocació fora de l'oració. Aquest isomorfisme entre prosòdia i estructura restringeix el tipus de seqüències que poden quedar desaccentuades després de l'accent principal. Malgrat que els complements i els adjunts poden quedar desaccentuats (i.e., dislocats, i per tant, amb el corresponent clític de represa dins l'oració, si es requereix), a nivell sintagmàtic, la desaccentuació està molt restringida. Aquest article identifica patrons prosòdics no estàndard en textos catalans producte del doblatge majoritàriament de l'anglès, i alhora ofereix diverses estratègies per tal de transferir adequadament estructures informativament marcades, que són les que poden provocar aquests patrons no estàndard. Tenir present tant els contrastos entre llengües com els recursos per codificar els missatges que cada llengua ofereix en els respectius inventaris afavoreix la millora de la qualitat del producte final. Les dades analitzades provenen, en la major part, de textos anglesos doblats al català emesos per TV3. Non-standard deaccenting in Catalan: dubbing strategiesCatalan presents a strict pattern in terms of primary accent assignment: pitch prominence is associated with core clause final position (Vallduví 1992, 1994, 2008). Hence, unlike English (and Spanish, to a certain extent), Catalan cannot resort to accent-shift in situ to mark the focus. For instance, the sentence 'I don't HAVE the tickets' shows an accent-shift onto the verb have. In Catalan, this is not possible since the sequence 'les entrades', which follows the accented element ('tinc'), is forced to a dislocated (deaccented) position: 'No les TINC, les entrades'. Therefore, deaccented material following primary accent will appear in a dislocated position. This strict isomorphism between prosody and sentence structure restricts the type of strings that may be deaccented after the primary accent. Although verbal complements and adjuncts may be deaccented (i.e., dislocated, binding the corresponding clitic in the clause when required), linguistic material inside phrases is usually non-deaccentable. This paper identifies faulty prosodic patterns in texts dubbed into Catalan mainly from English, and at the same time provides a variety of syntactic strategies to properly transfer informationally-marked structures, which might trigger such non-standard patterns, onto the Catalan target text. Awareness of both the contrasts between languages and also the resources available in the inventory of the target language will improve the quality of the final product. The data are mainly from English texts dubbed into Catalan broadcast by TV3, the Catalan National Television Corporation

The CPDB: a learning and teaching corpus-based methodological tool

Corpus-based methodological tools and NTICs have recently become a commonplace in the teaching-learning of SL and FL, as they allow the language learner to become aware of the complexities of real language in use. As part of a teaching innovation project, GReLiC has recently developed a database of English clause patterns. This study shows the lexico-grammatical information provided in the database as well as some of its pedagogical applications in the linguistics classroom

Replantejament del sistema d'avaluació de Gramàtica descriptiva de l'anglès I

Des del GID-Gramàtica i lingüística anglesa hem estat treballant darrerament en la millora dels exercicis dissenyats en anteriors projectes i en la creació de nous materials didàctics per a l’assignatura de Gramàtica descriptiva de l’anglès II i Lexicologia i morfologia anglesa, tant des de la perspectiva de l'alumnat (fitxes d’exercicis) com des de la del professorat (eines d'avaluació d'aprenentatge i il•lustració de continguts), els quals han esdevingut un eix fonamental de les actuacions d’innovació docent dutes a terme fins ara. Durant el curs acadèmic passat, alguns membres del grup han impartit l’assignatura de Gramàtica descriptiva de l’anglès I i ens hem adonat que l’avaluació d’aquesta assignatura requeria un replantejament urgent, ja que no anava en consonància amb la Gramàtica descriptiva de l’anglès II i no reflectia prou acuradament l’assoliment de continguts per part de l’alumnat

Joint Playback Delay and Buffer Optimization in Scalable Video Streaming

This paper addresses the problem of the transmission of scalable video streams to a set of heterogeneous clients through a common bottleneck channel. The packet scheduling policy is typically crucial in such systems that target smooth media playback at all the receivers. In particular, the playback delays and the transmission strategy for the packets of the different layers have to be chosen carefully. When the same video is sent simultaneously to multiple clients that subscribe to different parts of the stream, the playback delay cannot be jointly minimized for all the clients. We therefore propose delay optimization strategies along with low complexity solutions for a fair distribution of the delay penalty among the different receivers. Once the delays are selected, we show that there exists a unique scheduling solution that minimizes the buffer occupancy at all the receivers. We derive an algorithm for computing the optimal sending trace, and we show that optimal scheduling has to respect the order of the packets in each media layer. Interestingly enough, solving both delay and buffer optimization problems sequentially leads to a jointly optimal solution when the channel is known. We finally propose a simple rate adaptation mechanism that copes with unexpected channel bandwidth variations by controlling the sending rate and dropping layers when the bandwidth becomes insufficient. Experimental results shows that it permits to reach close to optimal performances even if the channel knowledge is reduced. Rate adaptation provides an interesting alternative to conservative scheduling strategies, providing minor and controllable quality variations, but with a higher resulting average quality

Elaboració d’un glossari sintàctico-semàntic

En projectes anteriors havíem desenvolupat una base de dades de patrons sintàctics, la Clause Pattern DB (CPDB), als quals havíem associat estructures d’arbre i de la qual hem pogut extreure àgilment informació directament relacionada amb els continguts de la matèria. Quant als beneficis pedagògics, cal destacar que aquest recurs docent està contribuint, d'una banda, a la millora i ampliació dels tipus d’exercicis dissenyats en anteriors projectes i, d'una altra, a la creació de materials didàctics, ja sigui des de la perspectiva de l'alumnat (models d’exercicis diversos com per exemple, l’ús de bases de dades, anàlisis sintàctiques amb estructures d’arbre, etc.) com des de la del professorat (eines d'avaluació d'aprenentatge i il•lustració de continguts). Arran d'aquesta innovació, vàrem detectar que l'alumnat de Gramàtica descriptiva I, II i III i Lexicologia i morfologia anglesa (totes quatre assignatures són obligatòries en el grau d’Estudis anglesos) mostrava certes confusions terminològiques, derivades de la manca d’homogeneïtzació terminològica en aquestes assignatures. Érem conscients que aquesta confusió terminològica incidia negativament en l'assimilació de conceptes clau, així com en les anàlisis sintàctiques que l’alumnat ha de produir a les esmentades assignatures. Ens vàrem proposar, doncs, elaborar un glossari terminològic i pilotar-lo a l’aula per determinar la seva incidència en l’aprenentatge de l’alumnat

Elaboració d'un glossari sintàctico-semàntic

En projectes anteriors havíem desenvolupat una base de dades de patrons sintàctics, la Clause Pattern DB (CPDB), als quals havíem associat estructures d’arbre i de la qual hem pogut extreure àgilment informació directament relacionada amb els continguts de la matèria. Quant als beneficis pedagògics, cal destacar que aquest recurs docent està contribuint, d'una banda, a la millora i ampliació dels tipus d’exercicis dissenyats en anteriors projectes i, d'una altra, a la creació de materials didàctics, ja sigui des de la perspectiva de l'alumnat (models d’exercicis diversos com per exemple, l’ús de bases de dades, anàlisis sintàctiques amb estructures d’arbre, etc.) com des de la del professorat (eines d'avaluació d'aprenentatge i il•lustració de continguts). Arran d'aquesta innovació, detectàrem que l'alumnat de Gramàtica descriptiva I, II i III i Lexicologia i morfologia anglesa (totes quatre assignatures són obligatòries en el grau d’Estudis anglesos) mostrava certes confusions terminològiques, derivades de la manca d’homogeneïtzació terminològica en aquestes assignatures. Érem conscients que aquesta confusió terminològica incidia negativament en l'assimilació de conceptes clau, així com en les anàlisis sintàctiques que l’alumnat ha de produir a les esmentades assignatures. Ens vàrem proposar, doncs, elaborar un glossari terminològic i pilotar-lo a l’aula per determinar la seva incidència en l’aprenentatge de l’alumnat

On Pronominalization constraints in Catalan: the role of information structure

Although it is true that some pronominalization phenomena are restricted by grammatical or semantic factors, others are better accounted for on informational grounds. Pronominalization is triggered not only by material which is omitted but also by material which is dislocated; therefore, the informational status of pronominalizable strings should also be taken into account, since thematic material must always occupy a dislocated position in Catalan, and dislocation may require clitic binding. Furthermore, as in Catalan sentence structure is intimately associated with prosody (with primary accent marking sentence boundary), considering the relationship between structure and prosody is vital for a unified account on pronominalization, since by doing so, some grammatical phenomena ruled out by some constraints posited in the literature will be accounted for

Desaccentuació no estàndard en català: estratègies per al doblatge

El català presenta un patró estricte quant a la ubicació de l'accent oracional: la prominència entonativa s'associa amb la posició final de la clàusula (Vallduví 1992, 1994, 2008). A diferència de l'anglès (i de l'espanyol, fins a cert punt), el català no compta amb l'estratègia anomenada «accent-shift in situ» (desplaçament de l'accent dins de l'oració) per tal de marcar el focus. Per exemple, l'oració «I don't HAVE the tickets» presenta desplaçament de l'accent primari sobre el verb have. En català, això no és possible ja que la seqüència «les entrades», la qual segueix l'element accentuat («tinc») queda dislocada i consegüentment desaccentuada: «No les TINC, les entrades». Per tant, en català, el material desaccentuat que segueixi l'accent primari apareixerà forçosament en una posició de dislocació fora de l'oració. Aquest isomorfisme entre prosòdia i estructura restringeix el tipus de seqüències que poden quedar desaccentuades després de l'accent principal. Malgrat que els complements i els adjunts poden quedar desaccentuats (i.e., dislocats, i per tant, amb el corresponent clític de represa dins l'oració, si es requereix), a nivell sintagmàtic, la desaccentuació està molt restringida. Aquest article identifica patrons prosòdics no estàndard en textos catalans producte del doblatge majoritàriament de l'anglès, i alhora ofereix diverses estratègies per tal de transferir adequadament estructures informativament marcades, que són les que poden provocar aquests patrons no estàndard. Tenir present tant els contrastos entre llengües com els recursos per codificar els missatges que cada llengua ofereix en els respectius inventaris afavoreix la millora de la qualitat del producte final. Les dades analitzades provenen, en la major part, de textos anglesos doblats al català emesos per TV3. Non-standard deaccenting in Catalan: dubbing strategiesCatalan presents a strict pattern in terms of primary accent assignment: pitch prominence is associated with core clause final position (Vallduví 1992, 1994, 2008). Hence, unlike English (and Spanish, to a certain extent), Catalan cannot resort to accent-shift in situ to mark the focus. For instance, the sentence 'I don't HAVE the tickets' shows an accent-shift onto the verb have. In Catalan, this is not possible since the sequence 'les entrades', which follows the accented element ('tinc'), is forced to a dislocated (deaccented) position: 'No les TINC, les entrades'. Therefore, deaccented material following primary accent will appear in a dislocated position. This strict isomorphism between prosody and sentence structure restricts the type of strings that may be deaccented after the primary accent. Although verbal complements and adjuncts may be deaccented (i.e., dislocated, binding the corresponding clitic in the clause when required), linguistic material inside phrases is usually non-deaccentable. This paper identifies faulty prosodic patterns in texts dubbed into Catalan mainly from English, and at the same time provides a variety of syntactic strategies to properly transfer informationally-marked structures, which might trigger such non-standard patterns, onto the Catalan target text. Awareness of both the contrasts between languages and also the resources available in the inventory of the target language will improve the quality of the final product. The data are mainly from English texts dubbed into Catalan broadcast by TV3, the Catalan National Television Corporation