First reported double drug–drug interaction in a cancer renal patient under everolimus treatment: therapeutic drug monitoring and review of literature

Everolimus is an inhibitor of mammalian target of rapamycin (mTOR) used in both transplantation and cancer treatment (breast, renal and neuroendocrine). In transplantation, therapeutic drug monitoring (TDM) is recommended due to the potential drug-drug interactions with chronic medications, which can affect everolimus pharmacokinetics. In cancer treatment, everolimus is used at higher doses than in transplantation and without a systematic drug monitoring.We present a case report of a 72-year-old woman with epilepsy history to whom everolimus 10 mg QD was prescribed as third line of treatment for renal cell carcinoma (RCC). The potential drug interactions between everolimus and the patient's chronic medications, carbamazepine and phenytoin, are significant as both are known as strong inducers CYP3A4 metabolism, potentially leading to underexposure to everolimus.TDM of everolimus was recommended by the pharmacist. The literature suggests that a minimum plasma concentration (Cminss) of everolimus over 10 ng/ml is associated with better response to treatment and progression-free survival (PFS). The patient's everolimus dose had to be increased until 10 mg BID, and regular monitoring of everolimus levels showed an increase in Cminss from 3.7 ng/ml to 10.8 ng/ml.This case highlights the importance of checking for potential drug interactions and monitoring everolimus levels in patients on chronic medication, especially those with several inducers or inhibitors of CYP3A4 metabolism. TDM can help to ensure that patients are treated with their optimal dose, which can improve the effectiveness of the treatment or minimize the risk of toxicities

Análisis de los resultados de los medicamentos en situaciones especiales en una institución monográfica de cáncer

Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional[spa] INTRODUCCIÓN: La innovación e investigación en cáncer son muy activas y la incorporación de nuevos medicamentos al arsenal terapéutico oncológico implica un proceso regulatorio y de posicionamiento complejo, que comporta un incremento de solicitudes de uso de medicamentos en situaciones especiales (MSE). En España, el Real Decreto 1015/2009 regula el uso de MSE, en tres escenarios: uso FFT (uso de medicamentos fuera de su indicación aprobada por agencias reguladoras), uso compasivo de medicamentos en investigación (UCMI), y el uso de medicamentos extranjeros no autorizados en España. Además, el sistema de salud español está descentralizado, estableciéndose políticas autonómicas específicas de uso de medicamentos, incluyendo los MSE. Según la literatura, en oncohematología, el uso de FFT es frecuente. El 13-71% de los pacientes adultos con cáncer recibirán un FFT durante su tratamiento, según un informe de la UE. Sin embargo, los datos sobre los resultados de salud del uso de MSE en oncohematología son escasos y heterogéneos. El Institut Català d'Oncologia (ICO) es una institución integral de cáncer que presta atención a aproximadamente el 45% de los pacientes adultos con cáncer en Cataluña. Respecto al uso de MSE, dispone de criterios de elegibilidad establecidos, con evaluación multidisciplinaria y multicéntrica de las solicitudes por un grupo delegado del Comité de Farmacia y Terapéutica del ICO, centrándose en la evidencia que respalda el MSE y ponderando los possibles beneficios y riesgos de su uso, considerando las alternativas disponibles y los aspectos económicos. HIPÓTESIS: La evaluación de los resultados obtenidos para los MSE, y el análisis de posibles factores determinantes generará evidencia científica valiosa que contribuirá a la toma de decisiones en este ámbito. OBJETIVOS: El objetivo general fue analizar, describir y evaluar los resultados en salud de una amplia cohorte de pacientes con cáncer que recibieron un MSE como tratamiento de su enfermedad, entre 2011 y 2020, en tres centros de una institución especializada en cáncer. Se pretendía generar nuevo conocimiento acerca del medicamento y sus resultados, que pueda orientar la toma de decisiones y contribuya a mejorar los procedimientos relacionados con los MSE. Como objetivos específicos, se realizó el análisis descriptivo de las solicitudes de tratamiento, se evaluó la supervivencia global (SG), la supervivencia libre de eventos (SLE), la duración del tratamiento MSE (DT) y los motivos para la interrupción de los tratamientos de MSE. El análisis se realizó globalmente y por separado para enfermedad hematológica u oncológica.[cat] INTRODUCCIÓ: La innovació i la recerca en càncer són molt actives i la incorporació de nous medicaments a l'arsenal terapèutic implica un procés regulador i de posicionament complexos, fet que comporta un increment de sol·licituds d’ús de medicaments en situacions especials (MSE). A Espanya, el Reial decret 1015/2009 regula l'ús de Productes Medicinals en Situacions Especials (MSE), en tres escenaris: ús FFT (l'ús de medicaments fora de la seva indicació aprovada per agències reguladores), ús compassiu de medicaments en investigació (UCMI), i l'ús de medicaments estrangers no autoritzats a Espanya. A més, el sistema de salut espanyol està descentralitzat, establint-se polítiques autonòmiques específiques d'ús de medicaments, incloent-hi els MSE. Segons la literatura a l’oncohematologia, l'ús FFT és freqüent. El 13-71% dels pacients adults amb càncer rebran un FFT durant el seu tractament, segons un informe de la UE. Tanmateix, les dades sobre els resultats de salut de l'ús de MSE en oncologia són escasses i heterogènies. L'Institut Català d'Oncologia (ICO) és una institució integral de càncer que presta atenció a aproximadament el 45% dels pacients adults amb càncer a Catalunya. Pel que fa a l'ús de MSE, disposa de criteris d'elegibilitat establerts, amb avaluació multidisciplinària i multicèntrica de les sol·licituds per part d'un grup delegat del Comitè de Farmàcia i Terapèutica de l'ICO, centrant-se en l'evidència que recolza el MSE i ponderant els possibles beneficis i riscos del seu ús, considerant les alternatives disponibles i els aspectes econòmics. HIPÒTESI: L'avaluació dels resultats obtinguts pels MSE i l'anàlisi de possibles factors determinants generarà evidència científica valuosa que contribuirà a la presa de decisions en aquest àmbit. OBJECTIUS: L'objectiu general va ser analitzar, descriure i avaluar els resultats en salut d'una àmplia cohort de pacients amb càncer que van rebre un MSE com a tractament de la seva malaltia, entre el 2011 i el 2020, en tres centres d'una institució especialitzada en càncer. Es pretenia generar nous coneixements sobre el medicament i els seus resultats, que puguin orientar la presa de decisions i contribuir a millorar els procediments relacionats amb els MSE. Com a objectius específics, es va realitzar l'anàlisi descriptiva de les sol·licituds, es va avaluar la supervivència global (SG), la supervivència lliure d'esdeveniments (SLE), la durada del tractament (DT) i els motius d’interrupció dels tractaments amb MSE. L'anàlisi es va realitzar globalment i per separat per malalties hematològiques i oncològiques.[eng] INTRODUCTION: Innovation and research in cancer are highly active, and the incorporation of new drugs into the therapeutic arsenal involves a complex regulatory process. Off-label use (OLU) refers to the use of medications outside their approved indications by regulatory agencies. In Spain, Royal Decree 1015/2009 regulates the use of Medicinal Products in Special Situations (MSE), encompassing three scenarios: OLU, compassionate use of investigational drugs (UCMI), and the use of foreign drugs not authorized in Spain. Additionally, the Spanish healthcare system is decentralized, with autonomous region-specific policies for medication use, including MSE. According to the literature in onco-hematology, off-label use is common. The EU reports that 13-71% of adult cancer patients will receive off-label treatment during their course of therapy. However, data on health outcomes from MSE use in oncology are scarce and heterogeneous. The Catalan Institute of Oncology (ICO) is a comprehensive cancer institution providing care to approximately 45% of adult cancer patients in Catalonia. Regarding MSE use, the ICO has established eligibility criteria with a multidisciplinary and multicenter evaluation of requests by a delegated group from the Pharmacy and Therapeutics Committee, focusing on the evidence supporting MSE, weighing potential benefits and risks, considering available alternatives, and addressing economic aspects. HYPOTHESIS: Evaluating outcomes from medications defined as Medicinal Products in Special Situations and the analysis of possible determining factors, generates valuable scientific evidence aiming to contribute to decision-making in this field. OBJECTIVES: The general objective was to analyze, describe, and evaluate the Health outcomes of a broad cohort of cancer patients who received MSE as a treatment for their disease between 2011 and 2020, in three centers of a specialized cancer institution. The aim was to generate new knowledge about the drug and its outcomes, which can guide decision-making and contribute to improving procedures related to MSE. As specific objectives, a descriptive analysis of treatment requests was conducted, and overall survival (OS/SG), event-free survival (EFS/SLE), MSE treatment duration (TD/DT), and reasons for MSE treatment discontinuation were evaluated. The analysis was conducted globally and separately for hematologic and oncologic diseases

Real‐world treatment outcomes of medicines used in special situations (off‐label and compassionate use) in oncology and hematology: A retrospective study from a comprehensive cancer institution

Abstract Purpose Medicines in special situations (MSS) refer to off‐label or to unlicensed drugs under investigation (compassionate use). Our objectives were to evaluate characteristics and to estimate overall survival (OS), event‐free survival (EFS), and the duration of treatment (DT) of MSS used for cancer treatment at a multicentre comprehensive cancer institution. Methods Retrospective cohort study on adult cancer patients for whom an MSS treatment was requested (January 2011–December 2020). A descriptive analysis was performed and median OS and EFS and 95% confidence intervals (CIs) were estimated. Survival curves were stratified by type of tumor, ECOG (Eastern Cooperative Oncology Group) performance status (PS), age, sex, treatment stage and type of drug (mechanism of action and target). Results Treatment was initiated in 2092 episodes (1930 patients) out of 2377 MSS episodes (2189 patients) requested, 33% for hematological treatment and 87% for advanced stage cancer. Median OS (months) was 21.1 (95% CI 19.4–22.7), median EFS was 5.6 (95% CI 5.1–6.0) months, and median DT was 4.5 [0.0; 115.3] months. OS and EFS statistically significantly favored female patients, ECOG PS ≥2 episodes showed worse OS and EFS outcomes (p < 0.0001). Statistically significant differences in survival were found within solid and hematological cancer, disease stage, drug mechanism of action, and type of cancer (p < 0.001) but not for age. Survival outcomes by tumor subtype and drug are presented both globally and separately based on disease stage. Conclusion MSS uses are practiced across almost all cancer types, mostly for advanced disease. ECOG PS ≥2, along with advanced disease, was related to worse survival. Information about real‐world outcomes is valuable and contributes to better decision‐making regarding MSS and our experience in this field could be of interest for other colleagues