El debate en torno al modelo de construcción europea en Francia, Italia, Alemania y España (1930-1950)

El trabajo tiene como objetivo analizar el debate en torno al modelo de construcción europea que se produce en Francia, Italia, Alemania y España durante el período 1930-1950. Se analizan los antecedentes históricos de la idea de construcción europea en el período de entreguerras así como los primeros movimientos de carácter colectivo, movimientos que se articularán después de la II Guerra Mundial en torno al Movimiento Europeo. En el caso español, las primeras propuestas europeístas, cuyos antecedentes se encuentran en Joaquín Costa, se desarrollarán en torno a figuras como José Ortega y Gasset, Salvador de Madariaga y Juan Marichal. Posteriormente a la Guerra Civil española, y coincidiendo con el período posbélico en Europa, diversos núcleos europeístas en el exilio y en España, algunos de ellos expresando una oposición moderada frente al franquismo, impulsan acciones dirigidas a integrarse en movimientos europeístas internacinales. El trabajo destaca que, aun partiendo de ámbitos políticos, históricos y culturales diferentes, especialmente en el caso de España en estos años, pueden identificarse rasgos comunes en la génesis y evolución de las ideas europeístas en los diferentes países analizadosThe article analyses the debate around the model for European construction arising in France, Italy, Germany and Spain from 1930-1950. It examines the historic background to the idea of European construction during the interwar period, such as the first collective movements, which were then articulated after the Second World War around the European Movement. In the case of Spain, the first pro-European proposals, with roots in the ideas of Joaquín Costa, developed around figures such as José Ortega y Gasset, Salvador de Madariaga and Juan Marichal. After the Spanish Civil War, coinciding with the post-war years elsewhere in Europe, various pro-European groups in exile and in Spain, some of them expressing a moderate opposition to Franco’s regime, took steps to join international pro-European movements. The article highlights the fact that, while starting from different political, historical and cultural environments, especially in the case of Spain at that time, common features can be identified in the genesis and evolution of the pro-European ideas in the different countries analyse

La genética y su predominio disciplinar dentro de la Teoría Sintética

La denominada Teoría Sintética de la Evolución (TSE) ha sido propuesta como la posibilidad misma en que diferentes áreas de la biología lograrado generar un corpus teórico capaz de dar cuenta de una gran cantidad de fenómenos asociados a la vida. Este intento por obtener un estudio coherente y aunado de lo viviente ha comprendido a partir de la década del 30' a disciplinas tales como la sistemática, la paleontología y la genética

Els valors de l'esport

La meva xerrada, per tant, explicarà què és això de la Masia, quin entorn es mou a la Masia, i què és el que fem com a Club, i, evidentment, dins del Club, què fa la nstitució de la Masia, perquè aquesta formació esportiva que és pel que han estat cridats aquests nois pugui ser paral·lela amb una formació, en aquest cas, acadèmica, humana, personal, cultural. Per tant, jo us parlo de la meva visió, del que crec que hauria de ser l’esport formatiu

Diagnosi i proposta d'intervenció a Can Valls, Gelida

L’edifici de Can Valls és una peça important en el patrimoni local de Gelida,que va acompanyat d’un espai lliure de grans dimensions, que formava part del jardí de la finca, configurant una area d’equipament propera al centre del poble. El caràcter patrimonial de l’edifici i el fet que en aquests moments no tingui un us definit, amb la qual cosa està poc utilitzat i mal mantingut, m’ha semblat una oportunitat per tal de plantejar una intervenció que resolgui les lesions que està patint l’edifici i a la vegada proposi la seva recuperació per a l’ús col·lectiu. Intervenir a l’edifici de Can Valls amb una superfície construïda de 690.12 m2, construït a les acaballes del SXIX, es una oportunitat per endinsar-se amb les tècniques constructives històriques i plantejar les accions constructives que el portin a la rehabilitació i a la recuperació d’acord amb les exigències constructives actuals. Les primeres fases de projecte van començar amb l’anàlisi històric, estudiant el context de la seva construcció en el marc del fenomen de l’estiueig a finals del SXIX a Gelida, amb la incidència en el creixement urbà que aquest fenomen va comportar. Des del punt de vista tipològic s’ha pogut copsar la singularitat de Can Valls respecte les altres construccions contemporànies i també s’ha pogut analitzar el context disciplinar dels tècnics de l’època amb conflictes de competències entre els arquitectes i els mestres d’obres, així com conèixer la trajectòria i l’obra de l’autor del projecte, el mestre d’obres Joan Pascual Batlle. L’aixecament de plànols de l’edifici ha estat el punt culminant de l’anàlisi, ja que a més de la configuració geomètrica de l’edifici s’ha hagut d’anar investigant els sistemes constructius utilitzats tant a l’edificació original, com en les reformes que s’han anat efectuant. Aquest mateix anàlisis ha servit per detectar totes les lesions i efectuar les hipòtesis de les seves causes. La intervenció proposada va mes enllà dels treballs de rehabilitació per resoldre les lesions, proposant nous usos, que permeten alhora, recuperar tipològicament l’edifici. Fet important donat el seu caràcter patrimonial. Com a conseqüència en el projecte es defineixen les accions constructives per a la seva rehabilitació i també les actuacions funcionals que permeten la seva reutilizació adaptat a la legislació vigent per a edificis d’ús públic. Com a aspecte més rellevant hi ha la proposta de col·locar un ascensor a l’exterior de l’edifici per resoldre l’accessibilitat a totes les plantes. En definitiva el treball a servit per proposar un diàleg amb els sistemes constructius històrics, als quals s’ha hagut d’estudiar i conèixer i els sistemes constructius actuals, projectant solucions constructives en cada part de l’edifici coherents amb la seva naturalesa, edifici antic, noves actuacions