11 research outputs found
Cap a una bibliografia musical de MĂ rius Torres
Com Ă©s ben sabut, en el cas del poeta lleidatĂ MĂ rius Torres (1910-1942), la relaciĂł entre la poesia i la mĂşsica esdevĂ© una vinculaciĂł essencial. MĂ©s enllĂ , la formaciĂł musical de Torres el va dur a musicar alguns poemes, on es barregen els trobadors medievals i els textos modernistes. Aquesta relaciĂł dual que estableix Torres amb la mĂşsica ha generat al llarg dels anys una bibliografia especĂfica que cal organitzar, definir i ampliar. Aquest article tĂ© la voluntat d’aportar un estat de la qĂĽestiĂł pel que fa a la bibliografia musical de Torres, no sols per les abundants referències a elements o aspectes musicals dins la seua obra, sinĂł tambĂ© per la necessĂ ria revisiĂł dels materials musicals manuscrits que hi conservem. Davant el projecte d’una ediciĂł de les seues obres completes, i com una mena de pas previ, el treball repassa les diferents aportacions que s’han fet des de la mort del poeta, aixĂ com les manifestacions musicals que ha generat la seua obra.It is well known that the relationship between poetry and music develops into an essential link, especially in the case of the poet from Lleida MĂ rius Torres (1910-1942). Moreover Torres’s musical background allowed him to put music to some of his poems, where medieval troubadours and modernist texts intermingle. This dual relationship with music established by Torres has generated over the years a specific bibliography which needs to be organised, defined and broaden. This article represents an up-to-date status as far as Torres’s musical bibliography is concerned, not only because of the many references to the musical elements or aspects in his work but also because of the obligatory revision of the musical material we have. Prior to publishing his complete works, and as a preview, this study looks at the different contributions made since his death, as well as all the music his work has generated
la Festa d'Els en Tirant Lo Blanc(2006) de Vicente Aranda
L'any 2006 s'estrenava la pelĂcula Tirant Lo Blanc, adaptaciĂł cinematogrĂ fica de l'obra homònima de Joanot Martorell(1490), del realitzador Vicente Aranda. La mĂşsica del film estava firmada pel compositor JosĂ© Nieto, mĂşsic amb una llarga i prestigiosa carrera dins del cinema español, no debades ha sigut guanyador de sis premis Gpya de l'Acadèmia Espanyola de les Arts i Ciències CinematogrĂ fiques, a mĂ©s de dol·laborador habitual d'Aranda. Nieto aprofita el cant "Esposa i Maare de DĂ©u" de l'Araceli del Misteri d'Elx, en la banda sonora de la pel·licula i l'associa, amb molt bon criteri, el personatge virginal i cast de Carmesina. En aquest treball analitzem l'Ăşs d'aquesta melodia com a font de part de la mĂşsica de Tirant lo Blanc i estudiem els moments en què apareix en la tram
Wagner a l’ombra: referències i context musical dins la narrativa d’Eduard López-Chavarri Marco
GairebĂ© en qualsevol narraciĂł d’Eduard LĂłpez-Chavarri, la mĂşsica Ă©s un element ben important i moltes vegades esdevĂ© generador o determinant del propi discurs narratiu. Wagner, com a icona modernista o solament com a compositor i pensador admirat, Ă©s present en l’obra del compositor, escriptor i crĂtic valenciĂ . Sempre a l’ombra literĂ ria, com a model d’inspiraciĂł o referència contextual, observem la recepciĂł del compositor de Leipzig a València a partir del treball del nostre protagonista. Aquest article, clarament dividit en dues seccions, palesa aquesta recepciĂł mitjançant la recerca de referències i l’anĂ lisi del context musical dins la narrativa de l’autor valenciĂ .Practicaly in all texts of Eduard Lopez-Chavarri, the music is a very important element and often becomes the origin or the key of the text itself. Wagner, as a modernist icon or even as an admired composer and thinker, is present in the work of the Valencian composer, writer and critic. We can observe the reception of the composer from Leipzig in Valencia under the literally umbrella as a model of inspiration or contextual reference because our protagonist's work. This article clearly divided in two sections, shows this reception through references and musical context within the text of the Valencian author
Corella amb harmonies del segle XX: la cantata Vida de Maria d’Amand Blanquer (1935-2005)
Els textos literaris representen una part important del material del qual fa Ăşs el compositor alcoiĂ Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) en moltes de les seues composicions. Al llarg del seu catĂ leg, extens i ben variat, trobem una nòmina notable i heterogènia d’autors els quals, mitjançant les seues creacions literĂ ries, actuen com a font d’inspiraciĂł per a la mĂşsica de Blanquer. De tot aquest conjunt, destaquen els textos medievals hispĂ nics, que tenen en les obres de Juan de Mena, AusiĂ s March, Joanot Martorell i Joan RoĂs de Corella, la seua plasmaciĂł. L’estudi de la cantata Vida de Maria (1979-1981), una composiciĂł de llarga gestaciĂł sobre un text de Corella, Ă©s l’objectiu d’aquest paper. L’anĂ lisi de l’obra i el seu acarament amb el text al qual deu la seua articulaciĂł, tracta d’esbrinar les relacions amb la poesia de Corella i la proposta sonora de Blanquer, empresa ben atractiva sempre pel tarannĂ humanĂstic en general, i literari en particular, d’aquest compositor.Literary texts represent a significant part of the material that the composer Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) uses in many of his compositions. In his catalogue, which is extensive and very diverse, there is a notable list of heterogeneous authors who, through their literary creations, act as a source of inspiration for his music. The collection includes the Hispanic medieval texts by Juan de Mena, AusiĂ s March, Joanot Martorell and Joan Rois de Corella. The study of the cantata Vida de Maria (1979-1981), a composition of a long gestation with a text by Corella, is the main objective of this paper. The analysis of the work and its confrontation with the text tries to find out the relationship with Corella’s poetry and the musical translation by Amand Blanquer. For his humanistic spirit in general and literary in particular, this approximation is a very attractive task in the case of this composer
JofrĂ© (1965): un projecte operĂstic de Joan Valls JordĂ amb mĂşsica d’Amand Blanquer
La troballa del mecanoscrit del primer acte d’un projecte d’òpera de 1965, amb llibret del poeta Joan Valls JordĂ (1917-1989) i al qual havia de posar mĂşsica el compositor Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005), aporta noves dades al voltant de la creaciĂł operĂstica en valenciĂ . JofrĂ©, que havia de tenir tres actes (el segon dels quals dividit en dos quadres), va restar entre els papers del poeta fins a la seua mort i, posteriorment, ha estat custodiat en el fons Joan Valls de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Al llarg de gairebĂ© cinquanta anys, sols hem pogut trobar una breu referencia de la seua existència, feta pel mateix Blanquer. Retrobar-la ara suposa, en primer lloc, donar a conèixer un inèdit de Valls; i, en segona instĂ ncia, modificar la nostra percepciĂł d’aquest gènere a les terres valencianes de la mĂ d’aquests dos alcoians imprescindibles.The finding of the typewritten document of the first of act of an opera project dating back to 1965, a libretto by the poet Joan Valls JordĂ (1917-1989) which was intended to be musically composed by Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005), contributes some new data and facts regarding the operistic creation in Valencian language. JofrĂ©, which was to have three acts, the second of which was divided into two scenes, was kept among the poet’s papers and documents up until his death and, later on, has been custodied and taken care of in the holdings of the said poet at the Alcoi Municipal Archives. For about as long as the last fifty years, we have just been able to find one only brief reference of the document in question by the very same composer, that is, Amand Blanquer. The recent chance discovery of such a piece of work means, in the first place, shedding a vast amount of light to an interesting, unpublished and unknown poetic composition and, in the second place, an alteration of the previous feeling and perception that we have had so far about this genre in our Valencian Lands produced by these two outstanding bornand-bred citizens of Alcoi in the musical and poetry fields
MĂşsica i cinema: caracterĂstiques i peculiaritats de la banda sonora de Excalibur de John Boorman (1981)
ComunicaciĂł presentada en el Col·loqui internacional "Vigència de l'edat mitjana: cinema i novel·la històrica", Alacant, 29-31 octobre 2008.Estudi musical de la banda sonora de la pel·lĂcula Excalibur tot i integrant les composicions wagnerianes i de Carl Orff en el context i de la narraciĂł artĂşrica, tema del film
Elements literaris en la mĂşsica del compositor Amand Blanquer (1935-2005)
Els textos literaris representen una part important del material del qual fa Ăşs el compositor alcoiĂ Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) en moltes de les seues composicions. La influència de la literatura en la seua producciĂł es palesa en els tĂtols de les composicions, de les seccions internes i, fins i tot, per la terminologia de l’à mbit literari que podem observar en algunes de les seues creacions. L’ordenaciĂł i classificaciĂł d’aquestes relacions entre la mĂşsica de Blanquer i el fet literari Ă©s l’objectiu d’aquesta comunicaciĂł.Literary texts represent a significant part of the material it uses the composer Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005) in many of his compositions. The influence of literature in his production is evident in the titles of their own compositions, the sections and even the taste for literary terminology in some of his creations. The study and classification of relationships between Blanquer’s music and the world of the literature is the objective of this communication
Music in the Rondalles valencianes by Enric Valor
Les referències a la música que trobem dins del corpus de les Rondalles valencianes d’Enric Valor, amb la corresponent classificació i estudi, són l’objectiu central d’aquest treball. Al llarg del més d’un miler de pà gines que l’escriptor de Castalla va publicar amb relats tradicionals, personatges fantà stics o històries quotidianes, trobem referències musicals directes de variada naturalesa, i un munt notable de materials susceptibles de poder ser entonats o declamats. No obstant això, són les cançons —en sentit estricte— i les referències musicals directes les que centren aquest treball. Tot i que es tracta d’un aspecte menor dins l’estudi de l’obra narrativa valoriana, l’aproximació a la presència musical dins les Rondalles valencianes aporta dades valuoses (i fins ara no massa ateses) que incideixen en aspectes i conclusions d’unes altres disciplines.In this article we focus on the references to music, their classification and study, found in the corpus consisting of the Rondalles valencianes by Enric Valor. In the more than thousand pages published by the author from Castalla, including traditional tales, fantastic characters or daily stories, we found different direct music references, as well as a lot of remarkable materials which can be sung or recited. Nevertheless, we will focus on the songs —in the strict sense— and on the direct music references. Despite being a minor aspect within the study on Valor’s narrative work, this approach to the music presence in the Rondalles valencianes provides valuable (until now disregarded) data that affect aspects and conclusions from other disciplines