Esglésies romàniques montsenyenques del bisbat de Vic, una altra empremta de l’abat Oliba

El Montseny ha estat un massís poblat des de temps immemorial, en el període ibèric es comencen a ocupar els turons, mentre que en l’època romana el poblament s’estabilitza al voltant de la Via Ausa i la Via Augusta. Però és a l’Edat Mitjana quan es generalitzen els establiments interiors al Montseny i s’intensifica l’explotació dels recursos naturals. Al segle X s’inicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agrícola i que l’abat Oliba aconseguirà consolidar amb els decrets de Pau i Treva per evitar situacions de rapinya i espoli. És just a les darreries del segle X que s’inicia una gran construcció d’esglésies repartides per tot el territori montsenyenc, fixant aquesta població que s’ha llençat a la colonització del massís. La característica principal d’aquestes esglésies és la solidesa que les ha permès arribar fins als nostres temps. El període romànic és pot definir des de finals del segle X fins a inicis del XIII, de manera que sota aquesta denominació podrem trobar edificis de característiques diferents. L’abat Oliba propiciarà una gran tasca de reconstrucció a Catalunya, restaurant Manresa i Cardona (després de la destrucció del 1003 per Abd-al-Malik), construint la nova catedral de Sant Pere de Vic i fundant Montserrat. No gens menys important és la construcció de petites esglésies romàniques per tota la seu del bisbat, en importància al Montseny nord.Postprint (published version

Boscos d’en Serrallonga i balneari de la Font Picant

Sant Hilari Sacalm està envoltat de boscos d’alzines, faigs i castanyers, i de moltes petites rieres acompanyades per verns i gatells. És un paisatge d’exuberància de verds, pau i autenticitat, en que es pot aproximar-se a l’estudi mineralògic de les aigües. En aquest itinerari resseguirem la ruta municipal senyalitzada anomenada Boscos d’en Serrallonga, perquè a més de fonts i arbres la història hi és força present a Sant Hilari. També beurem de moltes fonts boscanes, i podem conèixer el balneari de la Font Picant que va donar fama a les aigües de Sant Hilari Sacalm, ja a finals del segle XIX.Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i BenestarObjectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i SanejamentPostprint (published version

L’aigua és vida, història, llegenda i cultura al Montseny

Avui els dolls d’aigua de les fonts del Montseny es van aprimant mentre les construccions que les ennoblien es degraden; les fonts de la muntanya han perdut la funció de punt de trobada cultural i festiu de què gaudien antigament. Des de fa dos anys estem portant a terme un projecte de recuperació de la memòria de les fonts del Montseny que consisteix en una fase d’anàlisi bibliogràfica i documental dels manantials montsenyencs, i simultàniament en un treball de camp que inclou la ubicació georeferenciada i la documentació fotogràfica i descriptiva de l’element patrimonial. A hores d’ara hem indexat més de 700 fonts, que podeu consultar al GoogleMaps “Projecte Fonts del Montseny” o també a Facebook “Fonts del Montseny”.Postprint (published version

Arranjament de la font de Llops

Narra les característiques físiques i naturals, a la vegada que les circumstàncies històriques, de la font de Llops de Viladrau (Parc Natural del Montseny), així com també l’arranjament portat a terme a l’estiu de l’any 2017.Postprint (published version

La importància de l’emplaçament a les esglésies romàniques montsenyenques del bisbat de Vic

L’art romànic del Montseny no té el reconeixement de la vall de Boí, perquè les esglésies són senzilles. Posseeixen trets comuns que es solen repetir (orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta de mig arc per migdia...) Això és més o menys visible en funció que l’església hagi mantingut l’estat actual o hagi “evolucionat” seguint els estils de l’època. Però hi ha una característica que no s’ha perdut mai, un qualitat única que tothom gaudeix però que sols alguns autors (com Mariano Pagès amb les seves fotos) han sabut observar adequadament. L’element que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de la desena d’esglésies esmentades estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altre manera, quan el fet de bastir l’església suposava la “conquesta” del terreny. Totes elles tenen una situació especial al lloc, ja sigui perquè estan en el punt culminat d’un turó que els permet controlar l’entorn, o per ser al centre de la plana a treballar, o el lloc de trobada del masos del poble. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles. Els mestres d’obra que les van aixecar sabien que la relació de l’obra arquitectònica amb l’entorn és fonamental.Postprint (published version

Recuperando a cultura das fontes e a água no Montseny.

Investigação teórica e empírica sobre as fontes do Montseny. Se reivindica a perspectiva social dos mananciais e a recuperação das tradições, dos costumes e hábitos, com as fontes e a água como protagonistas. Se analisa a relação entre as fontes e a ocupação humana, as lendas e o imaginário comum, os primeiros excursionistas e turistas, as romarias que acabam com as fontes, os mananciais atualmente perdidos, a nova indústria da água em torno das fábricas de engarrafamento, e os espaços patrimoniais. A comunicação valoriza os valores históricos e éticos das fontes do Montseny, destacando o direito humano a água de seus mananciais, e a recuperação da sabedoria popular entorno das fontes naturais. Se propõe conhecer as fontes, assim como conservar, manter e controlar periodicamente a qualidade das suas águas, para assegurar que as próximas gerações possam desfrutar delas.Postprint (published version

Evolución histórica de la universidad española

Se desglosa el marco histórico, institucional y legal de la universidad española hasta la aprobación de la Ley Orgánica de Universidades (LOU) y la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC). Se analizan las primeras leyes de universidades, la LRU, la aparición de los Departamentos como elementos organizativos del saber, la transferencia de competencias desde la Administración del Estado a las Comunidades Autónomas, entre otros elementos que configuran la actual universidad española.Postprint (published version

Record perenne dels Aplecs de Matagalls: 60 fonts noves o restaurades

És tradició que després de la celebració de cada Aplec de Matagalls s’inauguri una font a la muntanya, o en algun dels pobles que la circumscriuen. En els primers aplecs es construïen nous brolladors propers als llocs d’acampada, de manera que la font, a més del valor simbòlic que aportava, tenia una imminent finalitat pràctica per poder donar de beure als apleguistes que pujaven assedegats cap a la Creu. Aquest article fa un repàs a les més de 60 font inaugi¡urades des de 1950.Postprint (published version

Festa del Pi a Figaró-Montmany

La Festa del Pi de Figaró-Montmany es celebra el dia abans dels Sants Patrons. Tradicionalment la festa del Pi de Figaró era una festivitat en que sols hi podien participar activament els homes, però actualment això ja és història i trobem entre els trabucaires tant homes com dones. La festa es porta a terme com a mínim des de 1912, i ha estat recollida en el “Inventari del patrimoni immaterial cultual de la reserva de la biosfera del Montseny”.Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de QualitatObjectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats SosteniblesPostprint (published version

L’aeròdrom de Sant Feliu de Buixalleu i el Club Aeronàutic de Catalunya

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi del Montseny que entre els seus 62 quilòmetres quadrats atresora llocs d’interès històric i arquitectònic. Al sud del terme queda limitat pel riu Tordera, i en aquesta plana fluvial hi destaquen les infraestructures ferroviàries del tren convencional i l’AVE, i la carretera C-35. Però a més de tot això, a Sant Feliu de Buixalleu hi trobem l’únic aeròdrom del Montseny. El Club Aeronàutic Catalunya està emplaçat a l’aeròdrom de Sant Feliu de Buixalleu, a tocar el quilòmetre 5 de la carretera d’Hostalric a Arbúcies. L’aeròdrom té la seva pista encaixada entre la riera d’Arbúcies i la carretera, a la qual és paral·lela.Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats SosteniblesPostprint (published version