La llengua catalana a l'Escola després de la Llei de qualitat de l'educació

A partir d’una minuciosa comparació entre la LOGSE i la LOCE i els decrets que les complementen, en aquest article s’analitzen l’abast dels canvis normatius introduïts per la LOCE en els nivells d’educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, i la seva incidència sobre el model lingüístic escolar vigent a Catalunya. Al llarg de l’article es mostra com aquests canvis situen la llengua catalana en una situació de desigualtat i de discriminació respecte de la castellana, fet contrari als principis que deriven del reconeixement del català i del castellà com a llengües oficials a Catalunya. A més, el canvi de marc legal obliga la Generalitat a modificar la normativa vigent sobre el currículum dels ensenyaments no universitaris, ja que la Llei i els reials decrets aprovats recentment no permeten mantenir l’organització curricular actual d’aquests ensenyaments.By means of a detailed comparison of two education laws (LOGSE and LOCE) and the decrees that complement them, this article analyses the changes introduced by the LOCE in the primary and secondary school, and its impact on the school linguistic model in Catalonia. These changes place the Catalan language in a situation of inequality and discrimination with respect to the Castilian language, which is opposed to the principles that derive from the fact that both Catalan and Castilian are official languages in Catalonia. Moreover, these legal changes will force the Generalitat to change the current regulations of the curriculum of primary and secondary education, given that the education law that has recently been passed does not allow to keep the current curricular organisation.A partir de una minuciosa comparación entre la LOGSE y la LOCE y los decretos que las complementan, en este artículo se analizan los cambios normativos introducidos por la LOCE en los niveles de educación primaria, secundaria obligatoria y bachillerato, y su incidencia sobre el modelo lingüístico escolar vigente en Cataluña. A lo largo del artículo se muestra como estos cambios sitúan la lengua catalana en una situación de desigualdad y de discriminación respecto a la castellana, hecho contrario a los principios que derivan del reconocimiento del catalán y del castellano como lenguas oficiales en Cataluña. Además, el cambio de marco legal obliga la Generalitat a modificar la normativa vigente sobre el currículum de la educación no universitaria, ya que la Ley y los reales decretos aprobados recientemente no permiten mantener la organización curricular actual de estos niveles

El dret lingüístic en l'àmbit català

En aquest article s'examinen l'origen, l'evolució recent i les línies teoricometodològiques del dret lingüístic que s'ha desenvolupat en l'àmbit català. L'anàlisi inclou els factors impulsors i condicionants posteriors del tractament jurídic doctrinal de les qüestions lingüístiques, tot destacant els aspectes comuns i les especificitats presents en els distints territoris que conformen l'àmbit català.A continuació, es reflexiona sobre quines han estat les relacions del dret lingüístic amb altres disciplines lingüístiques. I, finalment, s'apunten els principals reptes futurs del dret lingüístic com a disciplina o sector de la investigació jurídica.Linguistic rights in the Catalan-speaking area. This article examines the origin, recent evolution and theoretical- methodological aspects of linguistic laws that have been developed in relation to the Catalan language. The analysis includes factors that induced and subsequently shaped the legal-doctrinal treatment of linguistic affairs, highlighting the commonalities and specificities present in the various territories that make up the Catalan area. Subsequently, connections between legal studies and other linguistic disciplines are outlined. Finally, reference ismade to themain future challenges faced by linguistic law as a discipline or field of legal research

Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l'Estatut d'autonomia de Catalunya

En aquest article, després d’identificar els objectius bàsics de la reforma estatutària en la matèria de llengua, s’analitzen les característiques generals del pronunciament del Tribunal Constitucional en la STC 31/2010 i els seus efectes sobre el règim lingüístic estatutari. En particular, són objecte d’anàlisi crítica l’argumentació i les declaracions interpretatives que hi formula el Tribunal en relació amb els principis estatutaris de llengua pròpia i oficialitat i les prescripcions lingüístiques sectorials que recullen els drets i principis en relació amb les institucions i administracions públiques, així com la capacitació en les llengües oficials del seu personal; l’ensenyament i l’àmbit socioeconòmic. En les reflexions fi nals s’aborda una lectura transversal de la Sentència, dins del context necessari en el qual aquesta s’inscriu, des de la perspectiva de l’autogovern de Catalunya en la matèria lingüística.En este artículo, tras identificar los objetivos básicos de la reforma estatutaria en la materia de lengua, se analizan las características generales del pronunciamiento del Tribunal Constitucional en la STC 31/2010 y sus efectos sobre el régimen lingüístico estatutario. En particular, son objeto de un análisis crítico la argumentación y las declaraciones interpretativas que formula el Tribunal en relación con los principios estatutarios de lengua propia y oficialidad y las prescripciones lingüísticas sectoriales que recogen los derechos y principios en relación con las instituciones y administraciones públicas, así como la capacitación en las lenguas oficiales de su personal; la enseñanza y el ámbito socioeconómico. En las reflexiones finales se aborda una lectura transversal de la Sentencia, dentro del contexto necesario en el cual la misma se inscribe, desde la perspectiva del autogobierno de Cataluña en la materia lingüística.In this article, after identifying the basic objectives of statutory reform in languages, the general characteristics of the pronouncement of the Constitutional Court in Constitutional Court Ruling 31/2010 and its effects on the statutory linguistic regime. Specifically, the object of critical analysis will be the arguments and interpretative declarations formulated by the Court in relation to the statutory principles of autochthonous language and official status and the sectorial linguistic prescriptions that cover the rights and principles related to institutions and public bodies, as well as the authorisation of their staff to use official languages, teaching and the socio-economic sphere. The final reflections will include a transversal reading of the Ruling, within the necessary context in which it is inscribed, from the perspective of self-governance of Catalonia in terms of language

Llengua i immigració a l'Estat Autonòmic i a Catalunya: una aproximació jurídica

L’article analitza, des d’una perspectiva jurídica, la relació entre llengua immigració, especialment pel que fa a les accions dels poders públics adreçades a promoure i assegurar el coneixement de la llengua de les societats d’acollida per les persones immigrades i les que opten a la nacionalitat. Per contextualitzar el tema objecte d’anàlisi, s’examinen inicialment les aproximacions de la filosofia política, el marc europeu en la matèria lingüística i migratòria, així com a les tendències actuals en els països occidentals. En la segona part, s’analitza l’evolució del règim estatal sobre nacionalitat i estrangeria pel que fa a la qüestió lingüística, que ha conduït a incorporar progressivament les llengües com a elements bàsics d’integració social, així com les qüestions encara pendents en aquest terreny. Finalment, s’analitza la política lingüística desplegada per la Generalitat en relació amb la immigració, amb una especial atenció a la nova Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, la primera d’aquest tipus en el nostre entorn, que desenvolupa el rol de les llengües com a element d’integració de les persones immigrades.From a legal perspective, the article analyses the relation between immigration language, particularly in terms of the actions of the public authorities addressed to promote and ensure the knowledge of the host society language by immigrants and those who choose to take the nationality. To contextualise the subject under analysis, the approach to political philosophy will be examined first of all under the EU framework in relation to linguistic and migration topics and the current trends in western countries. Secondly, the evolution of the state system on nationality and emigration in terms of linguistics will be analysed, which has led to the languages to be progressively incorporated as basic elements of social integration, as well as the issues that are still outstanding in this field. Finally, the linguistics policy used by the Generalitat Government of Catalonia in relation to immigration will be studied, paying special attention to the new Law 10/2010, of 7 May, on the reception of immigrants and returnees to Catalonia, the first of its type in our environment, which develops the role of languages as an integration element for immigrants.Este artículo analiza, desde una perspectiva jurídica, la relación entre lengua e inmigración. Se centra especialmente en las acciones de los poderes públicos dirigidas a promover y asegurar el conocimiento de la lengua de las sociedades de acogida por las personas inmigradas y las que opten a la nacionalidad. Para contextualizar el tema objeto de análisis, se examinan inicialmente las aproximaciones de la filosofía política, el marco europeo en materia lingüística y migratoria, así como las tendencias actuales en los países occidentales. En la segunda parte, se analiza la evolución del régimen estatal sobre nacionalidad y extranjería en relación con la cuestión lingüística, que ha conducido a incorporar progresivamente las lenguas como elementos básicos de integración social, así como las cuestiones que aún están pendientes en este terreno. Finalmente, se analiza la política lingüística desarrollada por la Generalitat relacionada con la inmigración, y se presta una especial atención a la nueva Ley 10/2010, de 7 de mayo, sobre la acogida de las personas inmigradas y de las que vuelven a Cataluña. Esta ley es la primera de este tipo en nuestro entorno que desarrolla el rol de las lenguas como elemento de integración de las personas inmigradas

LA LLENGUA DE L'ENSENYAMENT A LES COMUNITATS AUTÒNOMES AMB LLENGUA PRÒPIA

This article analyses regulations regarding the language in which courses are taught in compulsory, non-university education in those regions of Spain that have their own language, other than Spanish, and which therefore have broad legal authority over the use of the region’s co-official languages. Beginning with an examination of the constitutional and international framework, this study analyses the educational language models used in Spain primarily as they apply to the language of instruction, which is the issue that has generated the most debate on both constitutional and social grounds.The criterion adopted allows an initial classification into two broad language systems adopted by schools: a system of linguistic coexistence and one of linguistic separation, depending on the type of relationship established between the regional language and Spanish, further complicated by the recent introduction of foreign languages into school curricula. The regions examined are Catalonia, Valencia, the Balearic Islands, the Basque Country, Navarre, and Galicia. An analysis of regional regulations reveals the wide range of linguistic models, even within a single educational system, and the ongoing developments in different parts of Spain, which make it difficult to talk of permanently fixed systems. The main objective of this article is to offer a general overview of this field of study, which must be descriptive given its complexity and breadth, while also assessing the various models’ compliance with the objectives set out in the Spanish constitution and in the regions’charters of autonomy

Temporal Manipulation in Movie Trailers: Articulation of a New Narrative Time

La finalidad de este artículo es la de determinar cuáles son las tendencias actuales en la articulación discursiva temporal de los tráileres cinematográficos. La presente investigación toma como punto de partida el avance de cine como una modalidad de discurso audiovisual particular en el que convergen elementos cinematográficos y promocionales. Se analizan los mecanismos de construcción temporal de los tráileres con el objetivo de determinar de qué modo se configura el tiempo narrativo en los avances para generar un texto de naturaleza promocional partiendo de otro puramente cinematográficoThe aim of this paper is to identify current trends in temporal discursive articulation of film trailers. This research takes into account the film trailer as a particularly audiovisual speech in which cinematographic and promotional items converge. Mechanisms of temporary construction of trailers are analysed in order to determinate how narrative time is used to generate a promotional text based on a purely cinematographic text