En aquest article, després d’identificar els objectius bàsics de la reforma estatutària en la matèria de llengua, s’analitzen les característiques generals del pronunciament del Tribunal Constitucional en la STC 31/2010 i els seus efectes sobre el règim lingüístic estatutari. En particular, són objecte d’anàlisi crítica l’argumentació i les declaracions interpretatives que hi formula el Tribunal en relació amb els principis estatutaris de llengua pròpia i oficialitat i les prescripcions lingüístiques sectorials que recullen els drets i principis en relació amb les institucions i administracions públiques, així com la capacitació en les llengües oficials del seu personal; l’ensenyament i l’àmbit socioeconòmic. En les reflexions fi nals s’aborda una lectura transversal de la Sentència, dins del context necessari en el qual aquesta s’inscriu, des de la perspectiva de l’autogovern de Catalunya en la matèria lingüística.En este artículo, tras identificar los objetivos básicos de la reforma estatutaria en la materia de lengua, se analizan las características generales del pronunciamiento del Tribunal Constitucional en la STC 31/2010 y sus efectos sobre el régimen lingüístico estatutario. En particular, son objeto de un análisis crítico la argumentación y las declaraciones interpretativas que formula el Tribunal en relación con los principios estatutarios de lengua propia y oficialidad y las prescripciones lingüísticas sectoriales que recogen los derechos y principios en relación con las instituciones y administraciones públicas, así como la capacitación en las lenguas oficiales de su personal; la enseñanza y el ámbito socioeconómico. En las reflexiones finales se aborda una lectura transversal de la Sentencia, dentro del contexto necesario en el cual la misma se inscribe, desde la perspectiva del autogobierno de Cataluña en la materia lingüística.In this article, after identifying the basic objectives of statutory reform in languages, the general characteristics of the pronouncement of the Constitutional Court in Constitutional Court Ruling 31/2010 and its effects on the statutory linguistic regime. Specifically, the object of critical analysis will be the arguments and interpretative declarations formulated by the Court in relation to the statutory principles of autochthonous language and official status and the sectorial linguistic prescriptions that cover the rights and principles related to institutions and public bodies, as well as the authorisation of their staff to use official languages, teaching and the socio-economic sphere. The final reflections will include a transversal reading of the Ruling, within the necessary context in which it is inscribed, from the perspective of self-governance of Catalonia in terms of language
