Diseño del proceso de oxidación de amoniaco líquido para la producción de caprolactama

Treball Final de Grau en Enginyeria Química. Codi: EQ1044. Curs acadèmic: 2014-2015El presente proyecto muestra el diseño de una instalación para la producción de gases nitrosos, NO/NO2. Este diseño junto con otros muchos procesos que no son objeto del presente proyecto contribuye a la producción de la caprolactama, un monómero que es la materia prima para la fabricación del Nylon. El motivo de la realización del trabajo es debido a la estancia en prácticas realizada en la empresa Ube Chemical Europe, ubicada en el Grao de Castellón. Durante esos días se tuvo conocimiento del funcionamiento de una instalación de este tipo y se pudieron obtener algunos conocimientos sobre el proceso. El proceso se basa en dos corrientes, una de amoniaco y otra de aire atmosférico que son mezcladas y enviadas a un reactor de lecho fijo catalítico donde tiene lugar la reacción de oxidación sobre mallas catalíticas de Platino/Rodio. Estas dos corrientes de entrada se tienen que tratar previamente, es decir, el amoniaco líquido que proviene de un tanque de almacenamiento se debe evaporar y el aire proveniente de la atmósfera debe ser filtrado antes del mezclado. Por tanto tal y como se ha comentado, para el diseño de dicha instalación se requieren diversos procesos relacionados con la elección de los equipos: - Almacenamiento del amoniaco mediante un tanque. - Evaporación del amoniaco mediante un rehervidor tipo caldera. - Filtrado del aire atmosférico mediante un filtro de cartuchos. - Mezclado de las dos corrientes mediante un mezclador de gases apropiado. - Obtención de los gases nitrosos a partir de un reactor catalítico de lecho fijo. Además se requiere de un sistema de bombeo así como del diseño de las conducciones para el transporte de los fluidos teniendo en cuenta los accesorios necesarios. También se llevará a cabo un análisis de costes de la instalación en el que se mostrará tanto la inversión inicial como los costes directos e indirectos

Millora en els hàbits d’estudi de l’alumnat

Treball Final de Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi SAP119. Curs: 2018/2019.El present Treball de Final de Màster (TFM) tracta de la realització d’un projecte d’innovació educativa en el qual s’ha utilitzat la metodologia d’investigació-acció. Aquest s’ha dut a terme durant la estada en pràctiques en el centre Alfons XIII mentre que es cursava el Màster en Professorat d’Educació Secundaria, Batxillerat, Formació professional i Ensenyament d’Idiomes del curs 2018-2019. El focus d’aquesta investigació s’ha centrat en l’alumnat de 3r d’ESO dintre de l’assignatura de Física i Química i s’ha basat en els hàbits d’estudi dels alumnes. Així doncs, s’han analitzat quines són les rutines d’estudi de l’alumnat i, per tal de millorar-les, s’ha elaborat un pla d’acció que té en compte tant l’alumnat i el professorat com les famílies. En primer lloc, s’han realitzat 3 tutories per tal d’introduir l’alumnat en el tema, formar-lo i veure el tipus de resposta d’aquest a cadascuna de les activitats. En la primera tutoria s’ha utilitzat la metodologia de la comunicació persuasiva utilitzant la tècnica de la fotoparaula; en la segona sessió s’ha introduït el treball cooperatiu per tal que els alumnes indaguen i coneguen diverses tècniques d’estudi; en l’última, s’ha treballat la participació activa entre l’alumnat realitzant un role-playing amb la temàtica de l’estudi. Una vegada finalitzat el procés de preparació de l’alumnat, durant el transcurs de la unitat didàctica s’han dut a terme qüestionaris online de dues tipologies diferents perquè l’estudiant puga repassar el que a fet a classe diàriament. A més, l’alumnat ha completat un calendari d’estudi on ha programat totes les activitats pendents de la setmana. Pel que fa al docent, ha esdevingut un canvi en el sistema de qualificació i, paral·lelament, s’ha assabentat en tot moment sobre l’opinió dels alumnes durant tot el procés. A més, també s’ha demanat la col·laboració de les famílies per obtenir la seua opinió respecte als seus fills i el centre. Una vegada completades les tasques programades, es pot concloure que aquesta nova metodologia de treball ha estat molt efectiva. L’alumnat ha passat de no tindre un hàbit d’estudi en l’assignatura de Física i Química a organitzar-se el temps de treball i tenir una rutina d’estudi ràpida i eficaç mitjançant els qüestionaris online. A més, els estudiants han acollit meravellosament aquesta iniciativa. Per a ells ha estat un mètode interactiu i didàctic per tal d’assolir l’aprenentatge

Evaluación de la influencia de las propiedades físicas del cuarzo sobre su poder de emisión de polvo

Treball de Final de Màster Universitari en Ciència, Tecnologia i Aplicacions dels Materials Ceràmics (Pla de 2013). Codi: SIT043. Curs acadèmic 2015-201

Testing the performance of one and two box models as tools for risk assessment of particle exposure during packing of inorganic fertilizer

Modelling of particle exposure is a useful tool for preliminary exposure assessment in workplaces. However, actual exposure measurements are needed to assess models reliability. Worker exposure was monitored during packing of a complex inorganic granulate fertilizer at industrial scale using small and big bags. Particle concentrations were modelled with one and two box models, where the emission source was estimated with the fertilizer’s dustiness index. The exposure levels were used to calculate inhaled dose rates and test accuracy of the exposure modellings. The particle number concentrations were measured from worker area by using a mobility and optical particle sizer which were used to calculate surface area and mass30 concentrations. The concentrations in the worker area during pre-activity ranged from 63797 - 81073 cm-3, 4.6x106 to 7.5x106 um2 cm-3, and 354 to 634 μg m-3 31 (respirable mass fraction) and during packing from 50300 to 85949 cm-3, 4.3x106 to 7.6x106 um2 32 cm-3, and 279 to 668 μg m-3 33 (respirable mass fraction). Thus, the packing process did not significantly increase the exposure levels. High particle number concentration was partly due to the use of diesel-powered forklifts. The particle surface area deposition rate in respiratory tract was up to 7.6x106 μm2 min-1 during packing, with 52% - 61% of deposition occurring in the alveolar region. Ratios of the modelled and measured concentrations were 0.98 ± 0.19 and 0.84 ± 0.12 for small and big bags, respectively, when using the one box model, and 0.88 ± 0.25 and 0.82 ± 0.12, for small and big bags, respectively, when using the one box model, and 0.88 ± 0.25 and 0.82 ± 0.12, respectively, when using the two box model. The modelling precision improved for both models when outdoor particle concentrations were included. This study shows that exposure concentrations during packing of fertilizers can be predicted with a reasonable accuracy by using a concept of dustiness and mass balance models

On the Relationship between Exposure to Particles and Dustiness during Handling of Powders in Industrial Settings

Exposure to ceramic powders, which is frequent during handling operations, is known to cause adverse health effects. Finding proxy parameters to quantify exposure is useful for efficient and timely exposure assessments. Worker exposure during handling of five materials [a silica sand (SI1), three quartzes (Q1, Q2, and Q3), and a kaolin (K1)] with different particle shape (prismatic and platy) and sizes (3.4–120 µm) was assessed. Materials handling was simulated using a dry pendular mill under two different energy settings (low and high). Three repetitions of two kilos of material were carried out per material and energy conditions with a flow rate of 8–11 kg h−1. The performance of the dustiness index as a predictor of worker exposure was evaluated correlating material’s dustiness indexes (with rotating drum and continuous drop) with exposure concentrations. Significant impacts on worker exposure in terms of inhalable and respirable mass fractions were detected for all materials. Mean inhalable mass concentrations during background were always lower than 40 µg m−3 whereas during material handling under high energy settings mean concentrations were 187, 373, 243, 156, and 430 µg m−3 for SI1, Q1, Q2, Q3, and K1, respectively. Impacts were not significant with regard to particle number concentration: background particle number concentrations ranged between 10 620 and 46 421 cm−3 while during handling under high energy settings they were 20 880 – 40 498 cm−3. Mean lung deposited surface area during background ranged between 27 and 101 μm2 cm−3 whereas it ranged between 22 and 42 μm2 cm−3 during materials handling. TEM images evidenced the presence of nanoparticles (≤100 nm) in the form of aggregates (300 nm–1 µm) in the worker area, and a slight reduction on mean particle size during handling was detected. Dustiness and exposure concentrations showed a high degree of correlation (R2 = 0.77–0.97) for the materials and operating conditions assessed, suggesting that dustiness could be considered a relevant predictor for workplace exposure. Nevertheless, the relationship between dustiness and exposure is complex and should be assessed for each process, taking into account not only material behaviour but also energy settings and workplace characteristics