Hidrologia i transport de sediment en suspensió a una conca de drenatge del Pla de Mallorca

La comprensió dels processos hidrològics i de transport de sediments a una conca de drenatge és el procediment més indicat per proporcionar elements útils a la gestió sostenible dels recursos hídrics i territorials. Els conreus herbacis de secà són un dels elements territorials més representatius de les regions de clima mediterrani. Can Revull és una petita conca de drenatge (102,6 ha) situada al Pla de Mallorca on predominen els conreus herbacis de secà. S’han estudiat tres anys hidrològics (2004- 2007), destacant que el funcionament hidrològic és condicionat per l’evapotranspiració tot i que les dinàmiques d’escolament base reforçades per l’albellonatge jugaren també un paper molt destacat. El transport de sediment en suspensió il·lustra uns forts contrasts estacionals associats a diferents graus de dilució que proporcionen les dinàmiques estacionals d’escolament base. Finalment, les tècniques tradicionals de conservació del sòl provoquen una reducció substancial de l’exportació de sediment en suspensió.La comprensión de los procesos hidrológicos y de transporte de sedimentos en una cuenca de drenaje es el procedimiento más indicado para proporcionar elementos útiles en la gestión sostenible de los recursos hídricos y territoriales. Los cultivos herbáceos de secano son uno de los elementos territoriales más representativos de las regiones de clima mediterráneo. Can Revull es una pequeña cuenca de drenaje (102,6 ha) situada en el Pla de Mallorca donde predominan los cultivos herbáceos de secano. Se han estudiado tres años hidrológicos (2004-2007), destacando que el funcionamiento hidrológico está condicionado por la evapotranspiración aunque las dinámicas de escorrentía base reforzadas por el sistema de drenaje subsuperficial también jugaron un papel muy destacado. El transporte de sedimento en suspensión muestra unos contrastes estacionales fuertes asociados a diferentes grados de dilución que proporcionan las dinámicas estacionales de escorrentía base. Finalmente, las técnicas tradicionales de conservación del suelo provocan una reducción sustancial de la exportación de sedimento en suspensión.The understanding of the hydrological processes and sediment transport in a catchment is the most appropriate procedure to provide useful elements in the sustainable management of water resources and land. One of the most representative agriculture elements of Mediterranean-climate regions is rainfed herbaceous crops. Can Revull is a small catchment (102.6 ha) in Pla de Mallorca county where rainfed herbaceous crops dominate. Three hydrological years data between 2004 and 2007 were analyzed, emphasizing that hydrological functioning is conditioned by PET although baseflow dynamics enhanced by under-drainage system also played an important role. Suspended-sediment transport shows strong seasonal contrasts associated to different degrees of dilution provided by baseflow seasonal dynamics. Finally, a very low sediment suspended yield was measured caused by traditional soil conservation practices

Notes addicionals sobre el plànol del nucli urbà d’Inca de l’any 1808 i sobre els treballs de Jeroni de Berard

A partir d’un esborrany manuscrit, fins ara inèdit, vinculable als treballs iniciats per Jeroni de Berard (1742-1795), s’amplien els coneixements de la part final del segle XVIII sobre la cartografia del nucli d’Inca i les seves rodalies, destacant nous aspectes territorials com xarxa viària, relleu, elements patrimonials i altres. Aquest treball és continuació d’una comunicació presentada a les Jornades de l’any 2012, sobre el gravat d’un plànol del nucli urbà d’Inca (1808). Ara es presenten unes notes complementàries sobre aquell plànol, el seu origen i les seves característiques.A draft manuscript –until nowadays unpublished and attributable to the work initiated by Jeroni de Berard (1742-1795)– allows an improvement of the cartography knowledge of the Inca village and its surrounding at the end of the 18th century. This discovery highlights new territorial aspects such as pathways, relief, and other assets related with an incipient urban consolidation. This work is an extension of a communication presented at the Jornades of 2012 centred on the engraving plan of the Inca village (1808). This study now presents some notes on this discovered manuscript plan, its origin and its characteristics

Evolució i localització de la població estrangera a Inca als primers decennis del segle XXI

Segons les darreres dades oficials de 2014 –enregistrades al Padró municipal– la població d’Inca és de 30.625 habitants, dels quals un 16 % tenen nacionalitat estrangera. De fet, d’ençà l’any 2000 la població s’ha incrementat un 37 %, però la població estrangera ho ha fet per sobre del 400 %, producte d’una metamorfosi socioeconòmica fins aleshores inèdita que ha canviat l’economia local tant sectorialment com espacialment. Amb aquest rerefons, es pretén analitzar el fenomen de la immigració com a factor clau en el canvi demogràfic del segle XXI a Inca, així com en la seva localització espacial. L’objectiu no és d’altre que aportar llum sobre com forjar el futur de la nostra ciutat a través d’accions integrals en planificació urbana, educativa i econòmica.The latest official data from the 2014 Census reported that Inca population reached 30,625 inhabitants, 16 % of whom were foreign nationals. In this way, since 2000 the population increased a 37 %, although the foreign population augmented over 400 %, because of an unprecedented socioeconomic metamorphosis which has changed the local economy both sectoral and spatially. Under this context, this study aims to analyze the immigration process as a key factor in the demographic change in Inca during the first decades of XXI century, as well as their geographical distribution. The main objective is shedding light on how shape the future of our town by means of integrated actions in urban planning, education and economics

Ecogeomorfologia i drons com a eines de gestió dinàmica postincendi. El cas de la comarca del Pariatge, Mallorca

Ecogeomorphology and drones as dynamic tools for post-fire management. The experience in the Pariatge County, Mallorca Wildfires are one of the most significant driving factors in desertification processes. Furthermore, insular territories such Mallorca are more affected by human impacts due to their intrinsic socioecological fragility. The increase of burned surface area since 2011 in Balearic Islands involves a challenge in which forest management and research through interdisciplinary and technological advances should be joined. Ecogeomorphology is an emergent discipline which allows investigating the role of geomorphic processes in the vegetation recovery. Additionally, the introduction of unmanned aerial vehicles as remotesensing tools offers new and exciting opportunities for monitoring environmental processes. This paper pretends to elucidate the potential of ecogeomorphology and drones to implement more effective and dynamic post-fire management integrating both the resilience capacity of ecosystems with sediment connectivity for landscape restoration.Els incendis forestals són considerats un dels factors causals més importants en els processos de desertificació. Els territoris insulars com Mallorca són particularment sensibles als impactes antròpics, per la seva major fragilitat socioecològica. L?increment de superfície cremada a Mallorca d?ençà el 2011 esperoneja a vincular gestió forestal i recerca amb interdisciplinarietat i avenços tecnològics. L?ecogeomorfologia permet investigar el paper dels processos geomorfològics en la recuperació de la vegetació. Endemés, la introducció dels vehicles aeris no tripulats com a instruments de teledetecció presenta noves oportunitats en el monitoratge de processos ambientals. Aquest article pretén dilucidar el potencial de l?ecogeomorfologia i els drons per aplicar una gestió postincendi més efectiva i dinàmica, integrant la capacitat de resiliència dels ecosistemes amb la connectivitat dels sediments per restaurar el paisatge.Ecogeomorfología y drones como instrumentos de gestión dinámica post-incendio. El caso de la comarca del Pariatge, Mallorca Los incendios forestales son uno de los factores causales más importantes en los procesos de desertificación. Los territorios insulares como Mallorca son particularmente sensibles a los impactos antrópicos, a causa de su mayor fragilidad socioecológica. El incremento de superficie quemada en Mallorca desde el año 2011 incita vincular gestión forestal e investigación a través de interdisciplinariedad y avances tecnológicos. La ecogeomorfología permite investigar el papel de los procesos geomorfológicos en la recuperación de la vegetación. Además, la introducción de vehículos aéreos no tripulados como instrumentos de teledetección presenta nuevas oportunidades en la monitorización de procesos ambientales. Este artículo pretende dilucidar el potencial de la ecogeomorfología y de los drones para aplicar una gestión post-incendio más efectiva y dinámica, integrando la capacidad de resiliencia de los ecosistemas con la conectividad de los sedimentos para restaurar el paisaje

Hydrology and sediment transport in the agricultural Na Borges river basin (Mallorca, Balearic Islands). A mediterranean groundwater-dominated river under traditional soil conservation practices

[cat] Na Borges (319 km2) és una conca agrícola mediterrània on s’han aplicat històricament pràctiques tradicionals de conservació del sòl. Durant tres anys hidrològics representatius (2004-2007) s’han analitzat els components de redistribució del sediment que estableixin les bases per construir un balanç de sediment. Els coeficients d’escolament mitjans anuals mostren importants diferències segons la hidrogeologia i les influències antròpiques (25% a zones albellonades fins 100 t km2 any-1). Les taxes d’erosió als vessants de la conca mostren un patró diferenciat segons la presència o no de pràctiques de conservació del sòl. Els resultats preliminars sobre deposició de sediment implicaren un important emmagatzematge en el sistema del canal principal tenint en compte el baix gradient de na Borges.[spa] Na Borges (319 km2) es una cuenca agrícola mediterránea donde se han aplicado históricamente prácticas tradicionales de conservación del suelo. Durante tres años hidrológicos representativos (2004-2007) se han analizado los componentes de redistribución del sedimento que establezcan las bases para construir un balance de sedimentos. Los coeficientes de escorrentía medios anuales muestran importantes diferencias según la hidrogeología y las influencias antrópicas (25% en zonas drenadas subsuperficialmente hasta 100 t km2 año-1). Las tasas de erosión en las vertientes de la cuenca muestran un patrón diferenciado según la presencia o no de prácticas de conservación del suelo. Los resultados preliminares sobre deposición del sedimento supusieron un importante almacenamiento en el sistema del canal principal considerando el bajo gradiente de na Borges.[eng] The Na Borges is a Mediterranean lowland agricultural river basin (319 km2) where traditional soil and water conservation practices have been applied. Sediment delivery components from Na Borges catchment were analyzed during three representative hydrological years (2004-2007) to provide the bases to build up a catchment’s sediment budget. The mean annual runoff coefficient shows significant differences caused by the diversity of hydrogeology and human influences (25% at the under-drained areas up to 100 t km-2 yr-1). Erosion rates on the catchment slopes illustrate a different pattern according to the presence of soil conservation practices. Preliminary results on sediment deposition indicate that sediment storage in the river’s mainstem is highly significant, owing to the low gradient of the Na Borges as shown by other typical groundwater-dominated rivers

Seguimiento, tutorización y evaluación de prácticas externas mediante plataforma virtual de trabajo colaborativo : la experiencia en el Grado de Geografía

Revista de investigación en educación, vol. 2, no. 12La amplia implantación de prácticas en empresas en la planificación de los estudios universitarios españoles, a raíz de la entrada en vigor del Espacio Europeo de Educación Superior, ha implicado la necesidad de introducir elementos de innovación con el objetivo de mejorar el complejo seguimiento del proceso de enseñanza-aprendizaje implícito en el desarrollo de los programas de prácticas. El e-portafolio es la herramienta utilizada para integrar tutorización, seguimiento y evaluación de las prácticas externas, mediante una plataforma virtual de trabajo colaborativo entre empresas, profesores y alumnos de tercer curso del grado en Geografía de la Universitat de les Illes Balears, considerando además el carácter transversal de esta ciencia y, por ende, la diversidad de sus nichos de ocupación