El passat que torna: conservació, documentació i difusió del fons procedent del Jaciment Arqueològic de l'Esquerda

[cat]Quan parlem de l'Esquerda ens referim a un projecte ampli que abasta diferents aspectes: d'una banda, el jaciment arqueològic, l'espai que ha generat tot el projecte; de l'altra, l'Àrea de Recerca Experimental Arqueològica (ÀREA), un espai on es fa arqueologia experimental, on s'estudien, s'interpreten, i es comproven les hipòstesis generades des de l'excavació, i, finalment, també estem parlant del museu, sobre el qual tractarà bàsicament aquest article. És indispensable però, fer una breu introducció sobre els altres dos aspectes per tal de capir la natura i l'abast del projecte. L'Esquerda és un projecte fonamentat en la recerca i la seva difusió, que fa una aposta per conservar i explicar el patrimoni des del propi territori, partint de les dificultats, però també de les possibilitats, que confereix el fet d'estar ubicat en un municipi de menys de 10.000 habitants.[spa] El proyecto de l'Esquerda es amplio y abarca diferentes aspectos: en primer lugar, el yacimiento arqueológico, el espacio que ha generado todo el proyecto; en segundo lugar, el Área de Investigación Experimental Arqueológica, una zona reservada a la arqueología experimental, donde se estudian, se interpretan y se comprueban las hipótesis planteadas en la excavación; y, en tercer lugar, también nos referimos al museo, sobre el que se centrará básicamente este artículo. Para hacerse una idea del proyecto, centrado en la investigación y su difusión, para comprender su complejidad y alcance, también describiremos los dos primeros aspectos. L'Esquerda apuesta por conservar y explicar el patrimonio desde el propio territorio, asumiendo las dificultades que esta condición conlleva, pero también las posibilidades que confiere el hecho de estar ubicado en un municipio de menos de 10.000 habitantes.[eng] When we speak of "L'Esquerda", we are referring to a broad project encompassing different aspects, such as the archaeological site itself, the Area of Experimental Archaeological Research dedicated to the study, analysis and verification of hypotheses raised during the excavation, and the museum. While the museum is the central theme of this article, it is necessary to briefly introduce the two other aspects in order to understand the nature of the project as well as its significance. The l'Esquerda project is based on research and the dissemination of its results, with a commitment to on-site conservation and promotion of the heritage. The fact that it is located in a town with fewer than 10,000 inhabitants has introduced both difficulties and opportunities

Arqueobotànica i Arqueologia Experimental. 20 anys de recerca agrícola a l'Esquerda (Roda de Ter, Osona)

L'Esquerda (les Masies de Roda, Osona) és un jaciment arqueològic situat sobre la península que forma un meandre del riu Ter, un cop ha deixat el poble de Roda i abans d'endinsar-se a les Guilleries. La seva situació li confereix unes característiques estratègiques immillorables, i la mateixa orografia del terreny fa de la península de l'Esquerda una fortalesa natural. L'existència d'algunes restes antigues visibles havia fet que s'hi desenvolupessin diferents intervencions a inicis del segle xx que, més tard, a partir dels anys seixanta, es van intensificar de la mà de la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda. Aquestes actuacions es van dur a terme sobretot al voltant de la paret visible de l'església de Sant Pere de Roda. Les excavacions arqueològiques programades de caràcter sistemàtic van començar l'any 1977, vinculades a la Universitat de Barcelona com a part del programa de recerca en arqueologia del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica

Homenaje al maestro Lorenzo Perosi

De cada obra s'ha digitalitzat un programa sencer. De la resta s'han digitalitzat les parts que són diferents.Empresa: José F. ArquerOrquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, director Armando La Rosa ParodiPrograma del concert en homenatge al compositor Lorenzo Perosi, amb el repertori següent: Suite per orquestra Roma; La resurrección de Cristo, ambdues obres compostes pel mestre Peros

Concierto de fin de curso y distribución de premios

Concert de fi de curs i distribució de premis organitzat pel Conservatori del Liceu el 31 de maig del 1951 al Saló de descans del Gran Teatre del Liceu. En ell s'hi van interpretar les següents obres: Cinc danses per a orquestra de corda i piano, d'Arthur Somervell, amb la pianista Elsa Sanchís ; el Concert en si bemoll op. 96 per a fagot i orquestra, de W. A. Mozart,amb el solista Juan Carbonell ; el Concert en fa menor per a piano i orquestra, de J. S. Bach, amb la solista Núria Ferrer ; l'Obertura de l'oratori Susanna, de G. F. Haendel ; la Chanson du papillon, de les Fêtes Venitiennes, d'A. Campra ; l'ària Bois épais reduble ton ombre, de l'obra Amadis, de J. B. Lully ; l'ària Fatal divinitá, de l'obra Alceste, de C. W. Gluck ; i Andenken, de H. Wolf amb l'orquestra del conservatori i la solista Carmen Espona. L'orquestra del conservatori estava dirigida pel mestre Gabriel Rod

Concierto de fin de curso

Programa de mà del concert de fi de curs organitzat pel Conservatori del Liceu el 3 de juny del 1948 al Saló de descans del Gran Teatre del Liceu. S'hi van interpretar les següents obres: el Concert en fa menor de J. S. Bach i la Fantasia i fuga de J. Muset i Ferrer, amb José Mata al piano ; el Concert en si bemoll per a violoncel i orquestra de L. Boccherini, amb Joaquim Guerin al violoncel ; Fatal divinita, de l'òpera Alceste, de C. W. Gluck ; Ritorno, de Melartin, amb la soprano Concepción Alsina ; Poveri fiori, de l'òpera Adriana Lecouvrer ; Com' é bello, de l'òpera Lucrezia Borgia, de Donizetti, amb la soprano Mª del Carmen Espona ; el Recitatiu de l'òpera Orfeo, de Monteverdi ; Ah, perfido, de l'òpera Fidelio, de L. v. Beethoven, amb la soprano Teresa Boté Bori. La orquestra estava dirigida pel mestre Gabriel Rod

Concierto vocal e instrumental

Programa de mà del concert vocal i instrumental organitzat pel Conservatori del Liceu al Saló de descans del Gran Teatre del Liceu el 3 de juny del 1947. En ell s'hi van interpretar les següents obres: Sonata K. 310, de Mozart ; Nocturn op. 72, de Chopin ; Eflúvios, d'A. Ribo ; Dansa negra, de Cyril Scott, interpretades per Mercedes Rigau López ; la Cavatina i el recitatiu i ària d'Agata, de l'òpera Der Freischütz, de Weber, interpretades per al soprano Teresa Boté ; la plegària d'Elisabet i el Salve d'amor de l'òpera Tannhauser, de Wagner, interpretades per la soprano Mª del Carmen Espona ; els duets Ah! Se in un solo accento i Campanella, de Mendelssohn, Al lucero de la tarde i Canción de Mayo, de Schumann, En la playa i Los caminos del amor, de Brahms, amb el pianista Pedro Vallribera ; el Concert per a clarinet i orquestra op. 107, de Mozart, amb el clarinetista Ramón Salvany ; i la introducció de la cantata Il regio imeneo, de Obiols, amb l'orquestra, dirigida pel mestre Gabriel Rod

Acto de concierto dedicado a la profesora Dª Dolores Frau

Programa de mà del concert en honor de la professora Dolores Frau, organitzat pel Conservatori del Liceu el dia 23 de març del 1961 al Saló de descans del Gran Teatre del Liceu. En aquest concert s'hi van interpretar les següents obres: el dúo de Norina i Ernesto, de l'òpera Don Pasquale, de Donizetti, interpretat per Dolores Aldea i Ignacio Selva ; l'ària Vivan los que ríen, de la Vida Breve, de Falla, interpretada per Mª Rosa Julià ; l'ària Una vergine, de l'òpera La Favorita, de Donizetti, interpretada per Fernando González ; l'ària Ritorna vincitor, de l'òpera Aida, de Verdi, interpretada per Carmen Pallejà ; l'ària O don fatale, de l'òpera Don Carlo, de Mozart, interpretada per Raquel Sancho ; l'ària Dove l'indiana, de l'òpera Lakmé, de Délibes, interpretada per Maria Sanz ; l'ària Come vorrei sapere, de l'òpera Faust, de Gounod, interpretada per Pilar Meavilla ; l'ària Poveri Fior, de l'òpera Adriana Lecouvreur, de Cilea, interpretada per Mª Carmen Espona ; el dúo de Mimí i Rodolfo, de l'òpera La Bohème, de Puccini, interpretat per Mª Carmen Bustamente i Francisco Lázaro ; l'ària Io son l'umille ancella, de l'òpera Adriana Lecouvreur, interpretada per Josefina Lupiáñez ; l'Aleluya, de l'Exultate jubilate, de Mozart, interpretat per Mª Lourdes Parés ; el lied Du bist die ruh, de Schubert, interpretat per Montserrat Bru ; l'ària Vissi d'arte, de l'òpera Tosca, de Puccini, interpretada per Mª Rosa Rius ; l'ària Voi che sapete, de l'òpera Le nozze di Figaro, de Mozart, interpretada per Nuria Escofet ; l'ària L'altra notte, de l'òpera Mefistofele, de Boito, interpretada per Fanny Freixas ; Ritorno, de Melartin, interpretat per Mª Teresa Batlle ; l'ària Su l'aria, de l'òpera Le nozze di Figaro, interpretada per Mª Carmen Bustamente i Carmen Pallejà. Al piano van estar Francisco Figueras i Jorge Egea, i l'orquestra del conservatori del Liceu va ser dirigida per Josep Maria Rom

Cinco grandes conciertos

Empresa José F. ArquerOrquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, directors Armando La Rosa Parodi, Johannes Schüler, Heitor Villa-lobos, Henri Pensis, Milton KatimsPrograma general de la temporada de quaresma del 1953 amb el següent repertori: La voz de las calles, d'Allende; Toccata i fuga de Bach; Concert número 3 de Ludwig van Beethoven; Primera simfonia en do menor de Brahms; Concert en sol menor de Max Bruch; Obertura Criolla de Drangosch; Imbapara, de Fernández; Obertura de Russlan i Ludmila, de Glinka; Spirituals de Gould; Suite Masquerade de Khachaturian; Concert en Re Major i Obertura de La Flauta Màgica de Wolfgang Amadeus Mozart; La Resurrecció de Crist i la Suite Roma, de Lorenzo Perosi; Capricho Español de Rimsky Korsakoff; Simfonia número 5 de Shostakovich; Simfonia número 6 en si menor i Romeo y Julieta, de P.I. Txaikovski; Louisiana Story, de Virgil Thomson; Choros número 6 i Momoprecoce d'Heitor Villa-lobos; Obertura de Las Hadas, marxa fúnebre de El Ocaso de los Dioses i obertura de El Buque Fantasma de Richard WagnerSoprano: Carmen Espona ; Mezzo soprano : Rosario Gómez ; Tenor : Pablo Civil ; Baríton : Manuel Asensi ; Violinista : Giovanni Bagarotti ; Pianistes : Ramon Castillo i Lodovico Lesson