A propòsit d’una expedició comercial de Mallorca a Honein el 1339

Edición de un cuaderno contable asociado a la expedición comercial que en 1339 llevó a la nave de los barceloneses Arnau Espaer y Romeu d’Olzinelles de Mallorca a Honein y VillajoyosaEdition of a book of accounts of a 1339 trading expedition from Mallorca to Honein and Villajoyosa of the ship of Arnau Espaer and Romeu d’Olzinelles of Barcelon

Una ambaixada catalana a Constantinoble el 1176 i el matrimoni de la princesa Eudòxia

Edition of two documents possibly related to Ramon of Monteada's embassy to Constantinople to negotiate the marriage of Ramon Berenguer count of Provance, brother of Alphonse II of Aragon, with a women's imperial family serves to fixe the chronology of the embassy in 1176.[fr] L'édition de deux documents possiblement attaches à l'ambassade de Ramon de Monteada à Constantinoble pour négocier le marriage de Ramon Berenguer comte de Provance, fraire d'Alphonse II d'Aragon, avec une femme de la famille impériale serve pour fíxer la cronologie de l'ambassade en l'année 1176

La fi del sistema consular mallorquí i les seves repercussions en el català: El cas dels consolats de Pera i Constantinoble

Aquest treball s'emmarca dins del projecte PB97-1145 del MEC (El Mediterráneo medieval desde el observatorio de la Corona de Aragón. Conflictividad e intercambios económicos) dirigit per M. Teresa Ferrer i Mallol, i ha estat realitzat gràcies a una beca del subprograma de Promoción General del Conocimiento (MEC) (Convocatòria BOE 30-09-98) FP98 46744727.Un aspecte de gran interès en l'estudi dels consolats ultramarins a l'edat mitjana és la relació existent entre consolats catalans i consolats mallorquins. Fins ara, l'atenció dels investigadors s'ha centrat en el conflicte que enfrontà la ciutat de Barcelona i els reis d'Aragó amb els monarques mallorquins arran de l'establiment que feren aquests últims d'un seguit de consolats arreu de la Mediterrània. No ha despertat gaire interès, en canvi, el que suposà la fi dels consolats mallorquins; i, això, malgrat que la incorporació de l'element mallorquí es demostrà transcendental en el desenvolupament futur d'alguns consolats catalans. Un exemple molt il·lustratiu del que succeí en certs casos després de la liquidació dels consolats mallorquins és el de Pera i Constantinoble. La penetració comercial mallorquina en els mercats de la Romania explica l'existència d'un consolat encarregat de vetllar pels interessos dels súbdits del monarca mallorquí a la regió. Passat el petit regne sota la jurisdicció del rei d'Aragó, el pes de l'element mallorquí fou decisiu per al desenvolupament del consolat català a Pera i a Constantinoble, tant per la influència dels mallorquins com a grup de pressió com per la combinació de la seva herència consular amb la catalana. Potser aquest fet pot contribuir a explicar certs trets que el van caracteritzar durant la segona meitat del segle xrv i la primera del XV com també el dualisme que existia a l'entorn de Pera i de Constantinoble.Peer reviewe

Tension et équilibre dans les petites communautés d’Occidentaux à Constantinople : l’exemple des Catalans au xve siècle

Le 2 juin 1441, les conseillers de la cité de Barcelone écrivirent à Pere Rocafort, consul des Catalans à Constantinople, pour lui faire part de leur indignation pour sa conduite à l’égard de la succession testamentaire du marchand Valentí Marquillas, supposé mort de maladie à Constantinople après y avoir testé. Plusieurs plaintes leur étaient parvenues, accusant le consul d’avoir empêché le travail des procurateurs désignés par Marquillas dans son testament et d’avoir profité de ses fonction..