La navegació al golf de Sant Jordi durant l'antiguitat

El mar Mediterrani ha estat, des de sempre, el principal nexe d’unió entre les comunitats que s’han establert a les seves ribes, que han fet de la navegació un dels principals vehicles de comunicació entre els pobles d’aquesta regió. Al golf de Sant Jordi, accident costaner situat entre el cap de Salou, al nord, i el cap de Tortosa al sud, hi ha, mitjançant la navegació, dues línies bàsiques de circulació: el litoral, on arriben vaixells de tota la Mediterrània, i el riu Ebre, perpendicular a la costa, que possibilita les comunicacions entre el mar i l’interior peninsular. Les fonts escrites i l’arqueologia ens confirmen l’ús d’aquests camins maritimofluvials des d’època preromana; enfrontaments navals, naufragis, productes procedents d’intercanvis comercials, làpides de mariners o emblemes d’embarcacions corroboren la vocació marinera d’aquesta demarcació.The Mediterranean has been from always the principal link of union between the communities that have been established in his banks. For these peoples the navigation has been one of his principal systems of communication. In the gulf of Sant Jordi, placed between Salou’s Cape, in the northern part, and the cape of Tortosa in the southern part, there are two basic lines of traffic: the littoral, where there come ships of the whole Mediterranean, and the river Ebro, which makes the communications possible between the sea and the interior lands. The texts and the archaeology confirm the use of these maritime and fluvial ways from protohistoric times. Thus, naval battles, shipwrecks, commercial exchanges, sailors’ tablets or emblems of crafts, corroborate the seaworthy vocation of this area

Evolución urbana de un sector de la ciudad de Tortosa durante la Antigüedad: intervenciones arqueológicas en la calle de Sant Domènech

The study of the ancient past of the city of Tortosa suffers from a delay of several decades in comparison with other cities with a similar heritage. In order to mitigate that lack, the Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, of Tarragona, has been leading a research project that has provided very interesting results, particulary from the archaeological excavations carried out in Sant Domènech street in Tortosa. In this area of the old part of the city, two graves belonging to an extensive late Roman necropolis have been discovered, as well as several early Roman walls and, what is more significant, the remains of an iberian fortification. The discovery of this fortification confirms the long-speculated presence of an important pre-roman oppidum at the top of the Zuda hill, in the middle of the old part of the city.El estudio del pasado antiguo de Tortosa adolece de un retraso de varias décadas respecto al de otras ciudades con un patrimonio semejante. Para paliar este déficit, hace ya algunos años que el Seminari de Protohistoria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona está llevando a cabo un proyecto de investigación, con unos resultados muy interesantes proporcionados, entre otras, por las intervenciones arqueológicas llevadas a cabo en la calle Sant Domènech de Tortosa. En este sector del casco antiguo de la ciudad han aparecido dos sepulturas correspondientes a una extensa área de necrópolis bajo-imperial, varias estructuras alto-imperiales, y finalmente, los restos de una fortificación ibérica. El hallazgo de esta construcción defensiva supone la confirmación de la existencia, largamente hipotetizada, de un importante oppidum prerromano en el cerro de la Zuda, que dominaría el núcleo antiguo de la ciudad

La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de L’Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona)

Not availableLos trabajos arqueológicos efectuados en el asentamiento protohistórico de L’Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona) han permitido localizar una torre fortificada de planta circular (T3), construida durante el siglo VI a.n.e. Este tipo de estructuras se ha relacionado en áreas vecinas con una intencionalidad elitista ejercida por un grupo de poder emergente mediante el simbolismo arquitectónico, desapareciendo el modelo a inicios del Ibérico Pleno. En el caso de la torre T3, por el contrario, el edificio se integra en el sistema defensivo de un poblado de nueva planta fundado a mediados del siglo V a.n.e., subsistiendo su representatividad al convertirse en la residencia del estamento dirigente del oppidum. A finales del siglo III a.n.e., la residencia fortificada es destruida intencionadamente, posiblemente como una demostración del poder de Roma sobre las élites indígenas, en un momento de convulsión provocado por la presencia romana en el nordeste de la Península Ibérica, mientras que el poblado continuará ocupado hasta finales del siglo II-inicios del I a.n.e. [fr] Les fouilles effectués dans le site protohistorique de L’Assut (Tivenys, Tarragone) ont permis de localiser une tour fortifiée de plante circulaire (T3) construite durant le VIe siècle a.n.e. Ce type de structures s’est rattaché dans des aires voisines avec une intentionnalité élitiste exercée par un groupe de pouvoir émergent à travers du symbolisme architectonique, en disparaissant le modèle aux commencements de le periode Ibérique Pleine. Dans le cas de la tour T3, au contraire, l’édifice est intégré dans le système défensif d’un lieu habité de nouvelle plante, fondé au milieu du Ve siècle a.n.e., en subsistant sa représentativité après s’être converti en résidence de la classe dirigeante de l’oppidum. À la fin du IIIe siècle a.n.e., la résidence fortifiée est détruite intentionnellement, possiblement comme une démonstration du pouvoir de Rome sur les élites indigènes, dans un moment de convulsion provoqué par la présence romaine dans le nord-est de la Péninsule Ibérique, alors que le lieu habité restera occupé jusqu’aux fins du IIe siècle a.n.e

Anàlisi dels models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre.

El treball de tesi Anàlisi dels models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre pretén analitzar un procés històric emmarcat en un espai geogràfic i cronològic definit, determinant els principals factors que influeixen en l'elecció del lloc d'assentament per part de les comunitats humanes durant la protohistòria, i com aquests varien i incideixen en l'evolució econòmica, política i social d'aquests mateixos grups.A partir d'un corpus documental on es recull la màxima informació sobre els jaciments arqueològics ocupats durant la protohistòria al territori objecte d'estudi, el curs inferior de l'Ebre i la plana litoral de Vinaròs-Benicarló, i de la informació proporcionada pels textos clàssics, la numismàtica i l'epigrafia, s'analitza l'evolució en els patrons de poblament i en l'explotació del territori en aquesta àrea entre els segles VIII i I ANE. En el conjunt de la investigació s'han aplicat tècniques extretes de l'arqueologia espacial i de l'anàlisi estadístic, especialment de l'estadística multivariant.L'elecció de l'espai geogràfic investigat no ha estat producte de l'atzar, doncs tant històricament com geogràficament el curs inferior de l'Ebre (comarques del Baix Ebre i Montsià) es troba íntimament relacionat amb l'extrem septentrional del Baix Maestrat. És important senyalar com a partir del segle VIII ANE es documenta l'aparició en aquest territori dels primers nuclis d'hàbitat estables, accentuant-se aquest poblament durant el segle VII ANE, dins del que podria ser un procés de colonització de noves terres per grups procedents d'àrees veïnes, entrant just en aquest moment en contacte amb el comerç mediterrani representant pel factor fenici. L'evolució d'aquestes comunitats fomentarà l'aparició d'unes elits que consolidaran el seu poder durant el segle següent, modificant els models de poblament i les xarxes comercials.A partir de mitjans del segle V ANE, l'ocupació territorial es veurà fortament alterada, produint-se una profunda modificació en l'organització, constatant-se l'aparició d'una estructura plenament jerarquitzada i especialitzada funcionalment, transformació que podria associar-se a l'aparició d'estructures polítiques de tipus estatal -ilercavons- i de les primeres ciutats d'aquesta àrea -Hibera-Iltirca-Ilerca-. Aquest plantejament es veurà truncat a partir del segle II ANE, moment en que començaran a imposar-se les formes econòmiques i polítiques romanes, desestructurant el sistema econòmic indígena