Preliminary Assessment of Nitrous Oxide Offsets in a Cap and Trade Program

Nitrous oxide is a powerful greenhouse gas that is emitted from cropland treated with nitrogen fertilizer. Reducing such emissions through nutrient management might be able to produce offsets for sale in a cap and trade program aimed at reducing greenhouse gases. We use the Nitrate Leaching and Economic Analysis Program (NLEAP) model and data from the Agricultural and Resource Management Survey to examine what changes in rate, timing, or method of application a farmer would take to produce offsets. We find that reducing the application rate is the most favored approach for producing offsets. We also find that some management choices may increase nitrate losses to water.nitrous oxide, nutrient management, cap and trade, NLEAP, greenhouse gas, Environmental Economics and Policy,

El final del regne visigot (710-725)

El final del Regne Visigot, és un període obscur, que fins fa poc, es creia que finalitzava al 711. Abans del segle XIX, s'acceptava que el Regne Visigot acabava al 711 amb l'arribada dels musulmans i derrota de Roderic a Guadalete, i que Àkhila II només era un usurpador que renuncià al poder un cop derrotat Roderic. Però, això, convià a mitjans del segle XIX amb el descobriment de la moneda del rei visigot Àkhila II a Narbona, i d'un manuscrit, el Laterculus Regum Visigothorum: Parísinus Lat. 4667, que ampliava la llista dels reis visigots. A partir d'aquí, els historiadors qüestionaran quan acaba i tornaran a analitzar totes les fonts escrites; les cristianes i les musulmanes, del final del Regne Visigot i la invasió musulmana del segle VIII, més les fonts arqueològiques. En aquest Estat de la Qüestió, veurem les visions dels historiadors que defensen que acaba al 711, i la dels que defensen que acaba cap al 725. Analitzarem les fonts cristianes i musulmanes per defensar que acaba cap al 725, la lluita entre dues dinasties (Khindasvint i Vamba) que provocaren una guerra civil en el Regne Visigot i va ser aprofitat pels musulmans per conquerir la Península Ibèrica. Veurem que apart de Roderic, van haver-hi 2 reis més: Àkhila Àkhila II i Ardó que van regnar a terres catalanes, el destí de les dues dinasties després de l'ocupació musulmana i creació de l'Al-Andalus. Analitzarem algunes restes arqueològiques com la gran quantitat de monedes trobades de Àkhila II i la escassa de Roderic. Totes elles en extrems peninsulars, que ens ajuden a veure millor com estava separada la península en dos bàndols i els jaciments arquològics relacionats als últims moments del regne d'Àkhila II i Ardó com el Bovalar i Puig Rom

La crisis de la educación y la edificante filosofía del humanismo retórico de Giambattista Vico

El reconocimiento del valor y vigencia que ha adquirido en fechas recientes la filosofía de Giambattista Vico implica reconsiderar y hacer frente a las cosas de nuestro tiempo. En particular a la barbarie que las políticas de desarrollo basadas e instrumentalizadas por el neoliberalismo y sus inaceptables efectos en el campo educativo en general obligan a proponer alternativas viables para hacerles frente. De este modo es interesante reflexionar sobre la propuesta de establecer un modelo educativo el cual sea a la vez el fundamento y principio de un giro sustantivo en el interés de reformular los términos de la nueva dignidad humana. De este modo lo que a aquí se expone es una breve reflexión en torno a la viabilidad de la preeminencia de la palabra en las adversas circunstancias actuales.The recent recognition of the value and validity of the philosophy of Giambattista Vico implies a reconsideration and confrontation with the problems of our times. In particular, the barbarity of development politics, which are based on—and instrumentalized by—neoliberalism and its unacceptable effects in the field of education in general force us to look for viable alternatives in order to confront them. For that reason, there is much interest in reflecting about the possibility of an educational model that serves as a ground and principle of a substantive drift in our conception of the new human dignity. In this way, a brief reflection is here exposed about the viability of the pre-eminence of the word in our unfavourable contemporary cir

Estrategias de sentido común e ingenio

Las relaciones entre el sentido común -como categoría recurrente en la historia del pensamiento- y el ingenio -con sus relaciones tal y como plantea Vico- constituyen la estructura de la propuesta del autor.The paper is organised around the relationship between common sens -as a recurrent category in the history of thought- and ingenuity -with it's relationships, as they are considered by Vico-

Attosecond x - ray transient dynamics

En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO

Giambattista Vico nel Tepozteco

El Autor relata su experiencia con el “Seminario Internacional” viquiano celebrado en octubre de 2007 en Tepotzotlán (México), a las faldas del volcán Tepozteco.The Author recounts his experience with the vichian “Seminario Internacional” held in October 2007 in Tepotzotlán (México), on the slope of the Tepozteco volcano.L’Autore intende qui ripercorrere la propria esperienza acquisita nell’ambito del “Seminario internacional” vichiano tenutosi nell’ottobre del 2007 a Tepotzotlán (Messico), ai piedi del vulcano Tepozteco

Sobre la política conciliatoria en Baltasar Gracián

[Resumen] El artículo presenta una interpretación de la filosofía política de Gracián, en el contexto de los tópicos políticos de la Razón de Estado, como fundamentalmente conservativa. El intento de conciliar las cosas humanas y las divinas guía las inquietudes filosófico-políticas del autor. La idea de que la empresa central del gobernante es preservar y conservar el Imperio, es aceptada por Gracián. Sin embargo, su originalidad radica en hacer del arte de gobernar la expresión de la capacidad y habilidad del político para gobernar utilizando positivamente las circunstancias.[Sommaire] L’article présente une interprétation de la philosophie politique de Gracián, dans le contexte des topiques politiques de la Raison d’État, comme fondamentalement conservatrice. La tentative de concilier les choses humaines et les choses divines guide les inquiétudes philosophiques-politiques de l’auteur. L’idée de l’entreprise centrale du gouvernant de préserver et de conserver l’Empire, est acceptée par Gracián. Cependant, son originalité consiste à faire de l’art de gouverner l’expression de la capacité et l’habileté de l’homme politique pour gouverner en utilisant positivement les circonstances.[Abstract] The article presents an interpretation of Gracián’s political philosophy, in the context of the political topics of the Reason of State, fundamentally conservative. The attempt at harmonizing things “human and divine” guides the philosophical - political worries of the author. The idea that a leader’s main task of is to keep and preserve the Empire, is accepted by Gracián. Nevertheless, his originality lies in understanding the art of government as the politician’s skill and ability to rule making the most of the circumstances to his favour