Imatges metropolitanes. Joan Crexells descriu un partit de futbol jugat a Londres per l’Arsenal (1924)

No hi ha dubte que la ciutat –des de la polis grega a l’aglomeració urbana– constitueix una de les màximes manifestacions de la cultura humana. De fet, els grecs ja veien en la polis la condició de possibilitat per a la civilització de l’home, o el que és el mateix, el lloc adient per a la formació dels ciutadans. Aristòtil ho deixa ben clar en la seva Política: la ciutat és el telos de la civilització, amb la qual cosa queda justificada la seva visió de l’home com a zoon politikon. En conseqüència, fora de la ciutat roman el desordre i la barbàrie, de manera que un dels càstigs més severs que s’aplicava a qui havia trencat les lleis de la polis era justament la condemna a l’ostracisme, això és, viure allunyat de la seva ciutat originària, sentència que s’aplicà a Sòcrates que –abans d’acceptar-la– decidí posar fi a la seva vida. Amb aquests antecedents resulta lògic que un dels mèrits més preuats pels ciutadans de les respectives polis fos, justament, representar-les en els Jocs Olímpics de l’Antiguitat i obtenir triomfs que, a banda de cantar la seva excel·lència personal, prestigiés el nom de la seva ciutat

Historia conceptual e historia intelectual

Después de constatar la importancia del giro lingüístico en el campo de la historiografía, se señalan las dos corrientes más importantes en el ámbito de la historia conceptual: la escuela de Cambridge y la Begriffsgeschichte de Reinhart Koselleck. El artículo se centra en el análisis de esta segunda tendencia de la historia conceptual, vinculada a la tradición filosófica (Heidegger, Gadamer), política (Schmitt) e histórica (Dilthey) del mundo alemán

Al voltant del cos humà: autòmats, màquines, motors i "cyborgs"

D'un temps a aquesta part, i potser seguint una tònica que es remunta als orígens del segle que toca a la seva fi, sembla que el cos humà torna a adquirir protagonisme com a lloc de reflexió. Probablement ha estat el context cultural postmodern sorgit des de la crítica als valors de la modernitat, el que ha obligat a replantejar una sèrie de posicions més o menys tradicionals. No hi ha dubte que sota els palimpsests postmoderns s'amaguen imatges i perfils de concepcions anteriors, algunes d'elles inequívocament modernes i vinculades al discórrer històric de les revolucions cientificotecnològiques més recents. De fet, el cos ha estat presentat durant la modernitat a manera d'autòmat, màquina i motor, analogies que avui —per les pròpies característiques tecnocientífiques de la cultura postindustrial— evolucionen i es configuren a través d'altres imatges i llenguatges

Educar contra Auschwitz

No descobrirem res si afirmem que el tema de la Shoah no constitueix cap novetat pedagògica: els darrers anys s"ha generat una important literatura que ha considerat Auschwitz un referent ineludible per a l"educació contemporània1. De fet, aquesta producció pedagògica ha abordat d"una o altra manera la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i, molt especialment, el martiri o holocaust del poble jueu amb la mort en els camps d"extermini i en les marxes de la mort de milers i milers de víctimes innocents, en especial, ancians, dones i infants. Altrament, aquest fet no ens ha de fer perdre tampoc la memòria d"aquells altres col·lectius que com ara els gitanos, els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els opositors al nazisme, els malalts mentals, i d"altres, també van ser perseguits i conduïts fins als forns crematoris. I això més encara quan l"any 2005 es van complir seixanta anys del fi d"aquell malson amb el descobriment dels camps d"extermini (Lagers) per les tropes aliades -sobretot les soviètiques en el front de l"Est, quan el 27 de gener de 1945 van arribar a Auschwitz-, que van treure a la llum un món d"horror i barbàrie sense precedents en la història de la humanitat

Imágenes metropolitanas. Joan Crexells describe un partido de fútbol jugado en Londres por el Arsenal (1924)

Sin lugar a dudas la ciudad –desde la polis griega hasta la aglomeración urbana– constituye una de las máximas manifestaciones de la cultura humana. De hecho, los griegos ya veían en la polis la condición de posibilidad para la civilización del hombre, o lo que es lo mismo, el lugar idóneo para la formación de los ciudadanos. Aristóteles lo deja bien claro en su Política: la ciudad es el telos de la civilización, con lo cual queda justificada su visión del hombre como zoon politikon. En consecuencia, fuera de la ciudad permanece el desorden y la barbarie, de manera que uno de los castigos más severos que se aplicaba a aquellos que rompían las leyes de la polis era precisamente la condena al ostracismo, es decir, vivir alejado de su ciudad originaria, sentencia que se aplicó a Sócrates, el cual decidió quitarse la vida antes que aceptarla. Con estos antecedentes resulta lógico que uno de los méritos más preciados por los ciudadanos de las respectivas polis fuera, precisamente, el hecho de representarlas en los Juegos Olímpicos de la Antigüedad y obtener triunfos que, además de cantar su excelencia personal, confiriera prestigio al nombre de su ciudad

Célestin freinet, un pedagog d'ahir i d'avui

Durant el 2010 van aparèixer dos llibres excel·lents sobre la pedagogia de Célestin Freinet (1896-1966), el gran educador francès que va propulsar una pedagogia popular, democràtica i laica singularitzada per promoure el treball des d'una perspectiva cooperativa. Tot i que la pedagogia Freinet constitueix un referent ineludible per a qualsevol persona interessada en l'educació, el cert és que ambdós llibres els autors dels quals són els professors Antón Costa Rico, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i Francesc Imbernon, de la Universitat de Barcelona donen una visió general i actual d'aquesta pedagogia que, sense negar possibles influències (Dewey i Decroly, principalment), ofereix un perfil ben característic que, a més, pot adaptar-se als signes del temps postmoderns, amb la intenció de fer front als seus estralls

La recepció pedagògica de Hölderlin

[Abstract] This work analyses the pedagogical reception 01 Hólderin's poetry alter the First World War (1914-1918), both in Germany during the Weimar Republic (1919-1933) and Catalonia (1920-1939). It was precisely during the Great War, when Franz Rosenzweig, the philosopher, located a Iragmentary text entitled Das alteste Systemprogramm des deuts- chen Idealismus (1796), which compiles the youthlul ideas 01 Schelling, Hegel and Hólderin. The linding 01 this document, published in 1917, and the rediscovery 01 Hólderin's poetry, lorgotten throughout the 19th century, stirred up a criticism 01 mechanical reasoning which had established itsell in western culture lrom the age 01 the Scientilic Revolution. This whole group 01 events encouraged the irruption 01 a poetic lagos (poetry as master 01 humanity) which, in the midst 01 the crisis experienced by the culture 01 the first hall 01 the 20th cen- tury, stressed the creative dimension 01 the child within the man