La cancel·lació «pro infecto» en els documents de la notaria de Besalú a començaments del segle XIV

The documents in the notarial archives of Besalu present a little-known diplomat, particularly when cancelling certain notes, using the formula called pro infecto. This mainly occurs in the aff airs relating to credit and all its variants, a mechanism used to terminate the document. We analyse the phenomenon observed in several examples of the first half of the 14thcentury.The documents in the notarial archives of Besalu present a little-known diplomat, particularly when cancelling certain notes, using the formula called pro infecto. This mainly occurs in the aff airs relating to credit and all its variants, a mechanism used to terminate the document. We analyse the phenomenon observed in several examples of the first half of the 14thcentury

El micvé de la darrera sinagoga medieval de Girona

L'any 1415, la comunitat jueva de Girona es veié obligada a recloure's a l'interior d'un recinte segregat físicament per mitjà d'un mur. A l'interior d'aquest call reduït, l'aljama instal·là la tercera i última sinagoga, que s'ha situat, gràcies a la informació continguda en documents d'arxiu, en part de l'espai que actualment ocupa el Centre Bonastruc ça Porta. Per tal de documentar més i millor els espais físics i el llegat patrimonial de la comunitat jueva gironina, des de l'Ajuntament s'han endegat diverses campanyes d'excavacions a l'indret. Les darreres que s'hi han dut a terme, els anys 2014 i 2015, han posat al descobert un conjunt d'estructures que s'han pogut posar en relació amb un micvé (bany ritual jueu). A partir de totes les evidències documentals conservades, s'ofereix una reconstrucció de com devien ser les dependències associades al bany ritual i la seva història en el decurs del segle XV.In 1415, Girona's Jewish community was confined to an enclosure physically separated from the rest of the city by a wall. It was in that scaled-down Jewishquarter that the aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule) established Girona's third and last synagogue. Archive documents show that it stood on part of what is now the site of the Bonastruc ça Porta Centre. In the interests of having a more comprehensive and accurate record of the Jewish community's physical spaces and heritage, Girona City Council has organised various archaeological excavations at the spot in question. The most recent digs, which took place in 2014 and 2015, unearthed several structures associated with a mikveh (ritual bath). Drawing on all the surviving documentary evidence, we describe how those structures must have been and trace their history over the 15th centur

Documentant l'arqueologia: la casa de Massot Avengenà a l'alfòndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, núm. 3)

El present article sintetitza l?estudi historicoartístic de les restes medievals trobades al jaciment arqueològic del subsòl del número 3 del carrer Sant Honorat de Barcelona, avui seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, realitzat l?any 2009. Les estratigrafies més importants d?aquest excepcional jaciment ?juntament amb les d?època tardoromana? corresponen a una casa palau situada a l?alfòndec del call Major de Barcelona, de la qual es conserven bona part dels fonaments i diverses sitges de grans proporcions construïdes a mitjan segle xiii. A partir de les dades facilitades per l?arqueologia, de la bibliografia existent i de documentació arxivística parcialment inèdita, s?ha pogut reconstruir la història de la finca entre els segles xiv i xix, però sobretot en un període clau per a la història de la ciutat: el pogrom de 1391, la desaparició de l?aljama barcelonina i l?establiment de les elits urbanes cristianes a l?antic call. En aquell moment, la casa passà de mans del darrer propietari jueu, el financer Massot Avengenà, al primer estadant cristià, el jurista Pere de Rajadell.Documenting archaeology: Massot Avengenà?s house in the corn exchange in Barcelona?s call Major (number 3, Carrer de Sant Honorat). The article outlines the historical and artistic study carried out in 2009 on the medieval remains found at the archaeological site in the subsoil of number 3, Carrer Sant Honorat in Barcelona, where the Government of Catalonia?s Presidential Office is currently located. This exceptional site?s most important stratigraphies (alongside those from the late Roman period) correspond to a house/palace located in the corn exchange in Barcelona?s call Major (the largest section of the city?s medieval Jewish quarter). A significant portion of the building?s foundations have been preserved, along with a number of large silos constructed in the mid-13th century. The information obtained through archaeological work and the existing bibliography and partially unpublished archive documents have made it possible to reconstruct the history of the property between the 14th and 19th centuries, particularly during a key period in the city?s past, encompassing the pogrom of 1391, the disappearance of Barcelona?s aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule) and the settling of the urban Christian elite in the old Jewish quarter. During this period, the house ceased to belong to the financier Massot Avengenà, its last Jewish owner, and became the property of the jurist Pere de Rajadell, its first Christian resident

Riots against the Jews of Besalú in 1391 and their social repercussions

Dins l’extensa bibliografia produïda per Jaume Riera, destaquen els estudis sobre els avalots contra els calls jueus de la Corona d’Aragó de l’any 1391. Un cas singular a estudiar és el de la comunitat jueva de Besalú. La documentació notarial permet veure l’ambient de crispació anterior als atacs contra els jueus. L’entrada des del nord de les companyies d’Armanyac o les lluites entre bandositats propiciaren una alarmant inestabilitat social. L’assalt al call jueu de Besalú s’emmarca dins aquest clima enrarit. Alguns jueus es van veure obligats a refugiar-se fora de la vila, en recintes fortificats de determinats cristians, amb els quals ja mantenien relacions de tipus econòmic i comercial amb anterioritat.Paraules clau: avalots, Armanyac, jueus, crèdit, bandositats, Besalú, Sales, BellpuigStudies of the assaults on Jewish quarters in the Crown of Aragon in the year 1391 feature prominently in Jaume Riera’s extensive body of work. A singular case to study is that of the Jewish community of Besalú. Notarial documents point to an air of tension prior to the Jews being attacked. The arrival from the north of Armagnac companies and conflicts between factions caused alarming social instability, a tense atmosphere that was the backdrop to the attack on Besalú’s Jewish quarter. Some Jews had to take refuge outside the town, in the fortified enclosures of certain Christians with whom they had previously had economic and commercial dealings.Keywords: riots, Armagnac, Jews, credit, conflicts between factions, Besalú, Sales,Bellpui

Les activitats econòmiques dels jueus del comtat d'Empúries (1321-1325)

The county of Empúries was undoubtedly one of the wealthier and more dynamic lands in the Crown of Aragon, and its capital, Castelló, enjoyed a period of splendour from the mid-13th century. The Jews were one of the groups that contributed to the economic and commercial growth, as this article analyses, focus-ing in particular on the Jewish community of Castelló and their role in the trade in cereals and coral. The data presented underlines the economic importance of this group, as well as their integration into the so-cial life of Castelló

El micvé de la darrera sinagoga medieval de Girona

L'any 1415, la comunitat jueva de Girona es veié obligada a recloure's a l'interior d'un recinte segregat físicament per mitjà d'un mur. A l'interior d'aquest call reduït, l'aljama instal·là la tercera i última sinagoga, que s'ha situat, gràcies a la informació continguda en documents d'arxiu, en part de l'espai que actualment ocupa el Centre Bonastruc ça Porta. Per tal de documentar més i millor els espais físics i el llegat patrimonial de la comunitat jueva gironina, des de l'Ajuntament s'han endegat diverses campanyes d'excavacions a l'indret. Les darreres que s'hi han dut a terme, els anys 2014 i 2015, han posat al descobert un conjunt d'estructures que s'han pogut posar en relació amb un micvé (bany ritual jueu). A partir de totes les evidències documentals conservades, s'ofereix una reconstrucció de com devien ser les dependències associades al bany ritual i la seva història en el decurs del segle XV.In 1415, Girona’s Jewish community was confined to an enclosure physically separated from the rest of the city by a wall. It was in that scaled-down Jewish quarter that the aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule) established Girona’s third and last synagogue. Archive documents show that it stood on part of what is now the site of the Bonastruc ça Porta Centre. In the interests of having a more comprehensive and accurate record of the Jewish community’s physical spaces and heritage, Girona City Council has organised various archaeological excavations at the spot in question. The most recent digs, which took place in 2014 and 2015, unearthed several structures associated with a mikveh (ritual bath). Drawing on all the surviving documentary evidence, we describe how those structures must have been and trace their history over the 15th century

Documentant l'arqueologia: la casa de Massot Avengenà a l'alfòndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, núm. 3)

El present article sintetitza l?estudi historicoartístic de les restes medievals trobades al jaciment arqueològic del subsòl del número 3 del carrer Sant Honorat de Barcelona, avui seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, realitzat l?any 2009. Les estratigrafies més importants d?aquest excepcional jaciment ?juntament amb les d?època tardoromana? corresponen a una casa palau situada a l?alfòndec del call Major de Barcelona, de la qual es conserven bona part dels fonaments i diverses sitges de grans proporcions construïdes a mitjan segle xiii. A partir de les dades facilitades per l?arqueologia, de la bibliografia existent i de documentació arxivística parcialment inèdita, s?ha pogut reconstruir la història de la finca entre els segles xiv i xix, però sobretot en un període clau per a la història de la ciutat: el pogrom de 1391, la desaparició de l?aljama barcelonina i l?establiment de les elits urbanes cristianes a l?antic call. En aquell moment, la casa passà de mans del darrer propietari jueu, el financer Massot Avengenà, al primer estadant cristià, el jurista Pere de Rajadell.Documenting archaeology: Massot Avengenà?s house in the corn exchange in Barcelona?s call Major (number 3, Carrer de Sant Honorat). The article outlines the historical and artistic study carried out in 2009 on the medieval remains found at the archaeological site in the subsoil of number 3, Carrer Sant Honorat in Barcelona, where the Government of Catalonia?s Presidential Office is currently located. This exceptional site?s most important stratigraphies (alongside those from the late Roman period) correspond to a house/palace located in the corn exchange in Barcelona?s call Major (the largest section of the city?s medieval Jewish quarter). A significant portion of the building?s foundations have been preserved, along with a number of large silos constructed in the mid-13th century. The information obtained through archaeological work and the existing bibliography and partially unpublished archive documents have made it possible to reconstruct the history of the property between the 14th and 19th centuries, particularly during a key period in the city?s past, encompassing the pogrom of 1391, the disappearance of Barcelona?s aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule) and the settling of the urban Christian elite in the old Jewish quarter. During this period, the house ceased to belong to the financier Massot Avengenà, its last Jewish owner, and became the property of the jurist Pere de Rajadell, its first Christian resident

Documentant l'arqueologia: la casa de Massot Avengenà a l'alfòndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, núm. 3)

El present article sintetitza l?estudi historicoartístic de les restes medievals trobades al jaciment arqueològic del subsòl del número 3 del carrer Sant Honorat de Barcelona, avui seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, realitzat l?any 2009. Les estratigrafies més importants d?aquest excepcional jaciment ?juntament amb les d?època tardoromana? corresponen a una casa palau situada a l?alfòndec del call Major de Barcelona, de la qual es conserven bona part dels fonaments i diverses sitges de grans proporcions construïdes a mitjan segle xiii. A partir de les dades facilitades per l?arqueologia, de la bibliografia existent i de documentació arxivística parcialment inèdita, s?ha pogut reconstruir la història de la finca entre els segles xiv i xix, però sobretot en un període clau per a la història de la ciutat: el pogrom de 1391, la desaparició de l?aljama barcelonina i l?establiment de les elits urbanes cristianes a l?antic call. En aquell moment, la casa passà de mans del darrer propietari jueu, el financer Massot Avengenà, al primer estadant cristià, el jurista Pere de Rajadell.Documenting archaeology: Massot Avengenà?s house in the corn exchange in Barcelona?s call Major (number 3, Carrer de Sant Honorat). The article outlines the historical and artistic study carried out in 2009 on the medieval remains found at the archaeological site in the subsoil of number 3, Carrer Sant Honorat in Barcelona, where the Government of Catalonia?s Presidential Office is currently located. This exceptional site?s most important stratigraphies (alongside those from the late Roman period) correspond to a house/palace located in the corn exchange in Barcelona?s call Major (the largest section of the city?s medieval Jewish quarter). A significant portion of the building?s foundations have been preserved, along with a number of large silos constructed in the mid-13th century. The information obtained through archaeological work and the existing bibliography and partially unpublished archive documents have made it possible to reconstruct the history of the property between the 14th and 19th centuries, particularly during a key period in the city?s past, encompassing the pogrom of 1391, the disappearance of Barcelona?s aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule) and the settling of the urban Christian elite in the old Jewish quarter. During this period, the house ceased to belong to the financier Massot Avengenà, its last Jewish owner, and became the property of the jurist Pere de Rajadell, its first Christian resident