La dama com a objecte de l’amor espiritual en la poesia d'Ausiàs March

El motiu literari de l'amor ocupa un lloc preeminent en el conjunt de l'obra lírica del poeta valencià Ausiàs March. Algunes de les composicions que hi estan dedicades desenvolupen el tema des d'una perspectiva filosófica, mentre que, en altres casos, el discurs poètic se situa en el marc de la tradició lírica cortesa. En aquest context, la imatge de la dama com a objecte de l'amor juga un paper fonamental. Prenent com a punt de partida la indignitat del gènere femení, els poemes marquians de caire més cortès plantegen una vivència de l'amor humà en què l'única circumstància que pot fer la dama mereixedora d'un amor pur i espiritual és la pèrdua de la seva naturalesa carnal. Aquest article mostra el procés d'espiritualització de la figura de la dama

Towards sustainable assessment formats in language teaching: testing integrated skills with portfolio-based tasks

In this paper, we share our experience of using portfolio-based tasks to assess integrated skills in German and Spanish language modules at level C1. The modules, delivered during the academic year 2022-23, are part of the institution-wide language provision at Durham University, which means that students come from various disciplines different from Modern Languages.The assessment system we have used is based on the principles of flexibility and choice. Throughout the year, students build up a body of work where they record and reflect on the experiences of a person living in a country where the target language is spoken. The portfolio contains both formative and summative submissions, so that students can benefit from the feedback received for formative tasks to fine-tune their summative work. In this regard, the system involves a combination of assessment for learning and assessment as learning. Every submission integrates different language skills, as well as transferable skills such as decision-making, autonomy, creativity, critical thinking and intercultural knowledge. Besides adding authenticity to the assessment tasks, the development of these skills is aligned with the principles of education for sustainable development (AdvanceHE, 2021).At the end of the paper, we explain what we have learned from the use of this assessment system, as well as the aspects that we would like to enhance and those that we would need to improve in future editions

Actitudes frente a los ideales éticos corteses en la lírica castellana y catalanovalenciana de los siglos XIV y XV

La lírica amorosa catalana de los siglos XIV y XV y la lírica castellana de cancionero, además de ser manifestaciones literarias contemporáneas y próximas en el espacio, comparten algunas características: ambas se inscriben en la tradición lírica cortés en lengua romance iniciada por los trovadores provenzales. Sin embargo, ciertos rasgos definitorios de la lírica de los poetas catalanes y valencianos de estos siglos implican la puesta en cuestión de algunos planteamientos básicos de la cortesía. En ocasiones, los poetas llegan a despojar los ideales corteses de su valor original, desacreditándolos en tanto que fuente de bien y de virtudes para el amante. En este artículo partimos de la constatación de estas características para analizar la lírica castellana en busca de posibles manifestaciones similares. El análisis que llevamos a cabo se centra en tres motivos: la valoración de los usos amorosos contemporáneos, la imagen del amante cortés y la presencia en la ficción poética de otros hombres, posibles rivales del amante. El objetivo de este estudio es identificar coincidencias y diferencias en el tratamiento de estos motivos en la lírica castellana y catalana y justificar los resultados de la comparación a la luz de la realidad política y social de la época.Catalan-Valencian love poetry of the fourteenth and fifteenth centuries and cancionero Castilian poetry are not only linked by geographical and temporal bonds, but also share the same origins: both are heirs, each one in its own way, to the poetic tradition of Provençal troubadours. However, some of the characteristic features of fourteenth and fifteenth centuries’ Catalan-Valencian poetry involve a revision and a discussion of some of the fundamental ideas in the courtly love code. In some cases, poets even strip courtly ideals of their original ennobling power. The starting point of this paper is the acknowledgement of such attitudes among Catalan and Valencian poets. The aim of this essay is to identify the possible concurrence of such topics in Castilian poetry, in order to draw an outline of similarities and differences between the Catalan-Valencian and the Castilian poetic traditions in the treatment of conventional courtly love motifs. To this end, text analysis is carried out around three main topics: the lover’s attitude towards contemporary courtly love habits, the image of the courtly lover, and the presence of other men –potential rivals for the lover– within poetic fiction. Finally, the results of this comparative exercise are assessed in connection with the political and social context of the time

Entre l’amor i el dret: l’ús del lèxic feudal a la lírica amorosa medieval catalana i valenciana. = Between love and law: feudal vocabulary in medieval Catalan and Valencian courtly love lyric

L’ús del lèxic del dret feudal per part dels trobadors de les corts occitanes durant els segles XII i XIII és la característica més innovadora d’aquesta manifestació artística. Aquesta convenció es manté, amb nivells d’intensitat variables, en la producció dels poetes catalans i valencians dels segles XIV i XV, que recullen i reelaboren la tradició trobadoresca. L’objectiu d’aquest article és identificar tendències en l’ús del vocabulari feudal a la lírica d’aquests poetes i interpretar-les en el context històric corresponent. La selecció de certs elements de la tradició anterior per part dels poetes dels segles XIV i XV ens informa de les estratègies que aplicaven per adaptar la seva obra als gustos del públic de l’època. D’aquesta manera, es determinen similituds i diferències concretes entre la lírica dels trobadors i la dels poetes catalans i valencians. Aquest procés és un pas necessari per definir la identitat de la poesia catalana dels segles XIV i XV, que tradicionalment ha estat descrita dins dels termes d’una comparació desavantatjosa amb altres tradicions líriques anteriors i contemporànies. = The use of feudal vocabulary is the most innovative feature of twelfth- and thirteenth-century Occitan troubadour love lyric. The Catalan and Valencian poets who continued and reworked this tradition over the fourteenth and fi fteenth centuries preserved this convention with varying degrees of fi delity. The aim of this paper is to identify trends in the use of feudal vocabulary in the works of Catalan and Valencian poets, and to interpret these tendencies in the light of contemporary historic developments. The poets’ choices in selecting materials from the previous tradition provide valuable information about their strategies of adaptation to the requirements of their audiences. This analysis will allow delimitating similarities and differences between classical troubadour lyric and the works of later Catalan and Valencian poets, an essential step towards the defi nition of Catalan poetry in the late Middle Ages. The specifi c identity of this poetic expression has yet to be outlined, since it has traditionally been described in the context of disparaging comparisons with other earlier and contemporary poetic traditions