El motiu literari de l'amor ocupa un lloc preeminent en el conjunt de l'obra lírica del poeta valencià Ausiàs March. Algunes de les composicions que hi estan dedicades desenvolupen el tema des d'una perspectiva filosófica, mentre que, en altres casos, el discurs poètic se situa en el marc de la tradició lírica cortesa. En aquest context, la imatge de la dama com a objecte de l'amor juga un paper fonamental. Prenent com a punt de partida la indignitat del gènere femení, els poemes marquians de caire més cortès plantegen una vivència de l'amor humà en què l'única circumstància que pot fer la dama mereixedora d'un amor pur i espiritual és la pèrdua de la seva naturalesa carnal. Aquest article mostra el procés d'espiritualització de la figura de la dama
