Is elective surgery during the COVID-19 pandemic safe? A multi-center prospective study in a high incidence area

Elective surgery; COVID-19 pandemicCirugía electiva; Pandemia de COVID-19Cirurgia electiva; Pandèmia de COVID-19Objective: The aim of this study was to describe the evolution of patients admitted for elective orthopaedic surgery during the immediate post-COVID-19 peak of the pandemic. Methods: This is a multi-center, observational study conducted in 8 high complexity hospitals of Catalonia, one of the highest COVID-19 incidence areas in Spain. We included patients ≥18 years of age undergoing elective surgery (total knee or hip arthroplasty, knee or hip revision arthroplasty, shoulder or knee arthroscopy, hand or wrist surgery, forefoot surgery, or hardware removal) after the COVID-19 peak (between May 5th and June 30th, 2020). The main exclusion criterion was a positive result for SARS-CoV-2 PCR within the 7 days before the surgery. The primary outcomes were postoperative complications within 60 days (+/-30) or hospital readmission due to a COVID-19 infection. Following the recommendations of the International Consensus Group (ICM), elective surgeries were re-started when the nationwide lockdown was lifted. Before the surgery, patients were contacted by phone to rule out any exposure to confirmed COVID-19 cases, a reverse transcription-polymerase chain reaction (PCR) assay was performed in all patients 48-72 hours before hospital admission, and they were asked to maintain home confinement until the day of the surgery. Results: 675 patients were included: 189 patients in the arthroplasty group (28%) and 486 in the ambulatory surgery group (72%). Mean [SD] age was 57.6 [15.3] years. The mean Charlson Comorbidity Index score was 2.21 (SD = 2.01, Min = 0, Max = 13). A total of 84 patients (12.75%) obtained an American Society of Anesthesiologists (ASA) score ≥ 3, showing no association between the ASA score and the risk of developing COVID-19 symptoms at follow-up (χ 2 (4) = 0.77, P = 0.94). The mean occupation rate of hospital beds for COVID-19 patients was 13% and the mean occupation rate of critical care beds for COVID-19 patients was 27% at the time of re-introducing elective surgeries. These were important rates to consider to decide when to reintroduce elective surgeries after lockdown. Surgical time, time of ischemia and intra-operative bleeding were not related with a higher risk of developing COVID-19 post-operatively (χ 2 (1) = 0.00, P = 0.98); (χ 2 (2) = 2.05, P = 0.36); (χ 2 (2) = 0.37, P = 0.83). Only 2 patients (0.3 %) presented with a suspected COVID-19 infection at follow-up. None of them presented with pneumonia or required confirmation by a reverse transcription PCR assay. Hospital re-admission was not needed for these patients. Conclusion: The risk of developing COVID-19 during the immediate post-COVID-19 peak in a region with a high incidence of COVID-19 has not been proved. These data suggest that elective orthopaedic surgeries can be resumed when assertive and strict protocols are followed

All-Arthroscopic Nanofractured Autologous Matrix-Induced Chondrogenesis (A-NAMIC) Technique for the Treatment of Focal Chondral Lesions of the Knee

Nanofractured autologous matrix-induced chondrogenesis (NAMIC©) is a 1-step technique that combines nanofracture needling to induce bone marrow stimulation (BMS) and the use of cell-free collagen matrix to optimize cartilage regeneration. In this Technical Note, we describe a modification of the NAMIC procedure using mosaicplasty trephines to prepare the lesion surface and to shape collagen implants in an all-arthroscopic approach (A-NAMIC). This technique is indicated for the treatment of International Cartilage Repair Society grade III to IV knee chondral lesions of ≤4 cm 2. After damaged cartilage is debrided, trephines are used to create a flat, circular lesion surfaces. Subsequently, BMS is performed with nanofracture, eliciting reproducible and stop-controlled subchondral bone perforations of 9-mm depth and 1-mm width. The collagen membrane is then cut to size with the trephine, placed over the prepared defect, and secured with fibrin glue, preventing loss of regenerating cells and growth factors to the joint space. Using trephines allows the rapid and precise creation of smooth defect surfaces with known dimensions, ensuring optimal lesion coverage. Additionally, nanofracture reduces trabecular compaction and allows for a deeper access to subchondral bone in comparison with conventional microfracture, improving lesion filling and production of cartilage with higher hyaline content

Three-dimensional-printed patient-specific instrumentation is an accurate tool to reproduce femoral bone tunnels in multiple-ligament knee injuries

Altres ajuts: acords transformatius de la UABMultiple-ligament knee reconstruction techniques often involve the creation of several bone tunnels for various reconstruction grafts. A critical step in this procedure is to avoid short tunnels or convergences among them. Currently, no specific template guide to reproduce these angulations has been reported in the literature, and the success of the technique still depends on the experience of the surgeon. The aim of this study is to analyze the accuracy and reliability of 3D-printed patient-specific instrumentation (PSI) for lateral and medial anatomical knee reconstructions. Ten cadaveric knees were scanned by computed tomography (CT). Using specific computer software, anatomical femoral attachments were identified: (1) on the lateral side the lateral collateral ligament (LCL) and the popliteal tendon (PT) and (2) on the medial side the medial collateral ligament (MCL) and the posterior oblique ligament (POL). Four bone tunnels were planned for each knee, and PSI with different directions were designed as templates to reproduce the planned tunnels during surgery. Twenty 3D-printed PSI were used: ten were tailored to the medial side for reconstructing MCL and POL tunnels, and the other ten were tailored to the lateral side for reconstructing LCL and PT tunnels. Postoperative CT scans were made for each cadaveric knee. The accuracy of the use of 3D-printed PSI was assessed by superimposing post-operative CT images onto pre-operative images and analyzing the deviation of tunnels performed based on the planning, specifically the entry point and the angular deviations. The median entry point deviations for the tunnels were as follows: LCL tunnel, 1.88 mm (interquartile range (IQR) 2.2 mm); PT tunnel, 2.93 mm (IQR 1.17 mm); MCL tunnel, 1.93 mm (IQR 4.26 mm); and POL tunnel, 2.16 mm (IQR 2.39). The median angular deviations for the tunnels were as follows: LCL tunnel, 2.42° (IQR 6.49°); PT tunnel, 4.15° (IQR 6.68); MCL tunnel, 4.50° (IQR 6.34°); and POL tunnel, 4.69° (IQR 3.1°). No statistically significant differences were found in either the entry point or the angular deviation among the different bone tunnels. The use of 3D-printed PSI for lateral and medial anatomical knee reconstructions provides accurate and reproducible results and may be a promising tool for use in clinical practice

Correction to: Cluster identification, selection, and description in Cluster randomized crossover trials: the PREP-IT trials

An amendment to this paper has been published and can be accessed via the original article

Influencia del posicionamiento de los componentes protésicos en la etiología del dolor en prótesis de rodilla

Introducció. L'artroplàstia total de genoll (ATG) ha demostrat ser un procediment exitós i cost-efectiu en quant a la millora del dolor en pacients amb artrosi de genoll simptomàtica. No obstant això, entorn d'un 20% de pacients no està satisfet amb el resultat de la intervenció. Justificació científica. Múltiples autors han estudiat la influència del posicionament rotacional dels components protètics com a causa del dolor anterior de genoll. En diverses publicacions s'ha demostrat que l'excés de rotació interna del component femoral i/o tibial tenia influència sobre l'estabilitat de la ATG, sobre el recorregut patel·lar i, en definitiva, sobre el dolor i el fracàs de la ATG. Per aquest motiu, estudiem la influència de la rotació de tots dos components protètics de forma aïllada i combinada en l'etiologia del dolor després de ATG. Hipòtesi i objectius. Hipòtesi: La malrotació dels components protètics afavoreix la presència de dolor a un mínim d'un any de seguiment després de la implantació d'una ATG. Objectiu primari: Comparar el posicionament rotacional dels components protètics de les ATG en pacients amb dolor des de la seva implantació enfront d'un grup control asimptomàtic i determinar si existeix una relació entre la rotació dels components i la presència de dolor. Objectius secundaris: • Determinar si l'excessiva rotació interna del component femoral és causa de dolor. • Determinar si l'excessiva rotació interna del component tibial és causa de dolor. • Valorar si la presència de dolor té relació amb la rotació dels components en funció de la protetització o no de la patela. • Analitzar si la rotació combinada dels components té influència sobre la presència de dolor. Material i mètodes. Es va realitzar un estudi transversal de casos i controls, unicèntric amb casos hospitalaris, obtinguts mitjançant la revisió d'històries clíniques. Es van seleccionar pacients portadors d'artroplàstia total de genoll amb un seguiment mínim d'un any. Es van registrar variables demogràfiques, variables relacionades amb el model protètic implantat, escales funcionals (WOMAC i EVA per a la valoració del dolor) i la rotació dels components protètics mitjançant anàlisis d'imatges obtingudes per TC. Resultats. Es van seleccionar 160 pacients portadors de ATG. La mostra final va estar composta per 133 pacients, 97 dones i 36 homes amb una edat mitjana de 69,53 anys, dividits en grup control format per 70 pacients, amb una edat mitjana de 69,59 anys (23 homes i 47 dones) i grup dolor format per 63 pacients, amb una edat mitjana 69,48 anys (13 homes i 50 dones). El càlcul del Coeficient de Correlació Intraclase (CCI) va otorgar un grau de concordança inter-observador elevat. No varem trobar diferències en quant a l'anàlisi de la rotació dels components protètics, de la rotació combinada (rotació tibial + rotació femoral) i del desajustament rotacional (rotació tibial -rotació femoral). Els valors de odds ràtio trobats per a cadascuna de les variables van mostrar que no existeix relació entre la rotació dels diferents components i la presència de dolor. Tampoc va haver-hi diferències significatives en aplicar una estratificació per sexe. L'anàlisi de la relació entre la protetització de la patela i la rotació dels components amb la presència de dolor, tampoc va mostrar diferències significatives. L'anàlisi de la malrotació dels components protètics, definint uns límits de valor de rotació considerats com a extrems, a partir dels percentils 10 i 90 per a cada variable del grup control, no va mostrar diferències significatives en cap dels casos. Conclusions. Els resultats de l'estudi confirmen que la malrotació dels components protètics no té influència sobre la presència de dolor a un mínim d'un any de seguiment després de la implantació d'una ATG.Introducción. La artroplastia total de rodilla (ATR) ha demostrado ser un procedimiento exitoso y coste-efectivo en cuanto a la mejoría del dolor en pacientes con artrosis de rodilla sintomática. Sin embargo, en torno a un 20% de pacientes no está satisfecho con el resultado de la intervención. Justificación científica. Múltiples autores han estudiado la influencia del posicionamiento rotacional de los componentes protésicos como causa del dolor anterior de rodilla. En varias publicaciones se ha demostrado que el exceso de rotación interna del componente femoral y/o tibial tenía influencia sobre la estabilidad de la ATR, sobre el recorrido patelar y, en definitiva, sobre el dolor y el fracaso de la ATR. Por dicho motivo, estudiamos la influencia de la rotación de ambos componentes protésicos de forma aislada y combinada en la etiología del dolor tras ATR. Hipótesis y objetivos. Hipótesis: La malrotación de los componentes protésicos favorece la presencia de dolor a un mínimo de un año de seguimiento tras la implantación de una ATR. Objetivo primario: Comparar el posicionamiento rotacional de los componentes protésicos de las ATR en pacientes con dolor desde su implantación frente a un grupo control asintomático y determinar si existe una relación entre la rotación de los componentes y la presencia de dolor. Objetivos secundarios: • Determinar si la excesiva rotación interna del componente femoral es causa de dolor. • Determinar si la excesiva rotación interna del componente tibial es causa de dolor. • Valorar si la presencia de dolor tiene relación con la rotación de los componentes en función de la protetización o no de la patela. • Analizar si la rotación combinada de los componentes tiene influencia sobre la presencia de dolor. Material y métodos. Se realizó un estudio transversal de casos y controles, unicéntrico con casos hospitalarios, obtenidos mediante la revisión de historias clínicas. Se seleccionaron pacientes portadores de artroplastia total de rodilla con un seguimiento mínimo de un año. Se registraron variables demográficas, variables relacionadas con el modelo protésico implantado, escalas funcionales (WOMAC y EVA para la valoración del dolor) y la rotación de los componentes protésicos mediante análisis de imágenes obtenidas por TC. Resultados. Se seleccionaron 160 pacientes portadores de ATR. La muestra final estuvo compuesta por 133 pacientes, 97 mujeres y 36 hombres con una edad media de 69,53 años, divididos en grupo control formado por 70 pacientes, con una edad media de 69,59 años (23 hombres y 47 mujeres) y grupo dolor formado por 63 pacientes, con una edad media 69,48 años (13 hombres y 50 mujeres). El cálculo del Coeficiente de Correlación Intraclase (CCI) otorgó un grado de concordancia inter-observador elevado. No encontramos diferencias en cuanto al análisis de la rotación de los componentes protésicos, de la rotación combinada (rotación tibial + rotación femoral) y del desajuste rotacional (rotación tibial -rotación femoral).Los valores de odds ratio encontrados para cada una de las variables mostraron que no existe relación entre la rotación de los diferentes componentes y la presencia de dolor. Tampoco hubo diferencias significativas al aplicar una estratificación por sexo. El análisis de la relación entre la protetización de la patela y la rotación de los componentes con la presencia de dolor, tampoco mostró diferencias significativas. El análisis de la malrotación de los componentes protésicos, definiendo unos límites de valor de rotación considerados como extremos, a partir de los percentiles 10 y 90 para cada variable del grupo control, no mostró diferencias significativas en ninguno de los casos. Conclusiones. Los resultados del estudio confirman que la malrotación de los componentes protésicos no tiene influencia sobre la presencia de dolor a un mínimo de un año de seguimiento tras la implantación de una ATR.Introduction. Total knee arthroplasty (TKA) has proven to be a successful and cost-effective procedure in terms of pain improvement in patients with symptomatic knee osteoarthritis. However, about 20% of patients are dissatisfied with the outcome of the procedure. Scientific justification. Multiple authors have studied the influence of rotational positioning of prosthetic components as a cause of anterior knee pain. Several publications have shown that excessive internal rotation of the femoral and/or tibial component had influence on TKA stability, on patellar tracking and, ultimately, on TKA pain and failure. For this reason, we studied the influence of rotation of both prosthetic components separately and in combination on the etiology of pain after TKA. Hypothesis and objectives. Hypothesis: Malrotation of prosthetic components favors the presence of pain at a minimum of one year of follow-up after TKA implantation. Primary objective: To compare the rotational positioning of TKA prosthetic components in patients with pain since implantation versus an asymptomatic control group and to determine if there is a relationship between component rotation and the presence of pain. Secondary Objectives: - To determine if excessive internal rotation of the femoral component is a cause of pain. - To determine if excessive internal rotation of the tibial component is a cause of pain. - To evaluate if the presence of pain is related to the rotation of the components in function of the patella fitting or not. - To analyze if the combined rotation of the components has an influence on the presence of pain. Material and Methods. A single-center, cross-sectional, case-control study was carried out with hospital cases obtained by reviewing clinical records. Patients undergoing total knee arthroplasty with a minimum follow-up of one year were selected. Demographic variables, variables related to the implanted prosthetic model, functional scales (WOMAC and VAS for pain assessment) and the rotation of the prosthetic components were recorded by means of CT image analysis. Results. A total of 160 patients with TKA were selected. The final sample consisted of 133 patients, 97 women and 36 men with a mean age of 69.53 years, divided into a control group consisting of 70 patients, with a mean age of 69.59 years (23 men and 47 women) and a pain group consisting of 63 patients, with a mean age of 69.48 years (13 men and 50 women). The calculation of the Intraclass Correlation Coefficient (ICC) gave a high degree of inter-observer agreement. We found no differences in the analysis of prosthetic component rotation, combined rotation (tibial rotation + femoral rotation) and rotational mismatch (tibial rotation - femoral rotation). The odds ratio values found for each of the variables showed that there was no relationship between the rotation of the different components and the presence of pain. There were also no significant differences when stratification by sex was applied. The analysis of the relationship between patella fitting and rotation of the components with the presence of pain also showed no significant differences. The analysis of the malrotation of the prosthetic components, defining rotation value limits considered as extreme, based on the 10th and 90th percentiles for each variable in the control group, showed no significant differences in any of the cases. Conclusions. The results of the study confirm that the malrotation of prosthetic components has no influence on the presence of pain at a minimum of one year follow-up after TKA implantation

Influencia del posicionamiento de los componentes protésicos en la etiología del dolor en prótesis de rodilla

Introducció. L’artroplàstia total de genoll (ATG) ha demostrat ser un procediment exitós i cost-efectiu en quant a la millora del dolor en pacients amb artrosi de genoll simptomàtica. No obstant això, entorn d’un 20% de pacients no està satisfet amb el resultat de la intervenció. Justificació científica. Múltiples autors han estudiat la influència del posicionament rotacional dels components protètics com a causa del dolor anterior de genoll. En diverses publicacions s’ha demostrat que l’excés de rotació interna del component femoral i/o tibial tenia influència sobre l’estabilitat de la ATG, sobre el recorregut patel·lar i, en definitiva, sobre el dolor i el fracàs de la ATG. Per aquest motiu, estudiem la influència de la rotació de tots dos components protètics de forma aïllada i combinada en l’etiologia del dolor després de ATG. Hipòtesi i objectius. Hipòtesi: La malrotació dels components protètics afavoreix la presència de dolor a un mínim d’un any de seguiment després de la implantació d’una ATG. Objectiu primari: Comparar el posicionament rotacional dels components protètics de les ATG en pacients amb dolor des de la seva implantació enfront d’un grup control asimptomàtic i determinar si existeix una relació entre la rotació dels components i la presència de dolor. Objectius secundaris: • Determinar si l’excessiva rotació interna del component femoral és causa de dolor. • Determinar si l’excessiva rotació interna del component tibial és causa de dolor. • Valorar si la presència de dolor té relació amb la rotació dels components en funció de la protetització o no de la patela. • Analitzar si la rotació combinada dels components té influència sobre la presència de dolor. Material i mètodes. Es va realitzar un estudi transversal de casos i controls, unicèntric amb casos hospitalaris, obtinguts mitjançant la revisió d’històries clíniques. Es van seleccionar pacients portadors d’artroplàstia total de genoll amb un seguiment mínim d’un any. Es van registrar variables demogràfiques, variables relacionades amb el model protètic implantat, escales funcionals (WOMAC i EVA per a la valoració del dolor) i la rotació dels components protètics mitjançant anàlisis d’imatges obtingudes per TC. Resultats. Es van seleccionar 160 pacients portadors de ATG. La mostra final va estar composta per 133 pacients, 97 dones i 36 homes amb una edat mitjana de 69,53 anys, dividits en grup control format per 70 pacients, amb una edat mitjana de 69,59 anys (23 homes i 47 dones) i grup dolor format per 63 pacients, amb una edat mitjana 69,48 anys (13 homes i 50 dones). El càlcul del Coeficient de Correlació Intraclase (CCI) va otorgar un grau de concordança inter-observador elevat. No varem trobar diferències en quant a l’anàlisi de la rotació dels components protètics, de la rotació combinada (rotació tibial + rotació femoral) i del desajustament rotacional (rotació tibial –rotació femoral). Els valors de odds ràtio trobats per a cadascuna de les variables van mostrar que no existeix relació entre la rotació dels diferents components i la presència de dolor. Tampoc va haver-hi diferències significatives en aplicar una estratificació per sexe. L’anàlisi de la relació entre la protetització de la patela i la rotació dels components amb la presència de dolor, tampoc va mostrar diferències significatives. L’anàlisi de la malrotació dels components protètics, definint uns límits de valor de rotació considerats com a extrems, a partir dels percentils 10 i 90 per a cada variable del grup control, no va mostrar diferències significatives en cap dels casos. Conclusions. Els resultats de l’estudi confirmen que la malrotació dels components protètics no té influència sobre la presència de dolor a un mínim d’un any de seguiment després de la implantació d’una ATG.Introducción. La artroplastia total de rodilla (ATR) ha demostrado ser un procedimiento exitoso y coste-efectivo en cuanto a la mejoría del dolor en pacientes con artrosis de rodilla sintomática. Sin embargo, en torno a un 20% de pacientes no está satisfecho con el resultado de la intervención. Justificación científica. Múltiples autores han estudiado la influencia del posicionamiento rotacional de los componentes protésicos como causa del dolor anterior de rodilla. En varias publicaciones se ha demostrado que el exceso de rotación interna del componente femoral y/o tibial tenía influencia sobre la estabilidad de la ATR, sobre el recorrido patelar y, en definitiva, sobre el dolor y el fracaso de la ATR. Por dicho motivo, estudiamos la influencia de la rotación de ambos componentes protésicos de forma aislada y combinada en la etiología del dolor tras ATR. Hipótesis y objetivos. Hipótesis: La malrotación de los componentes protésicos favorece la presencia de dolor a un mínimo de un año de seguimiento tras la implantación de una ATR. Objetivo primario: Comparar el posicionamiento rotacional de los componentes protésicos de las ATR en pacientes con dolor desde su implantación frente a un grupo control asintomático y determinar si existe una relación entre la rotación de los componentes y la presencia de dolor. Objetivos secundarios: • Determinar si la excesiva rotación interna del componente femoral es causa de dolor. • Determinar si la excesiva rotación interna del componente tibial es causa de dolor. • Valorar si la presencia de dolor tiene relación con la rotación de los componentes en función de la protetización o no de la patela. • Analizar si la rotación combinada de los componentes tiene influencia sobre la presencia de dolor. Material y métodos. Se realizó un estudio transversal de casos y controles, unicéntrico con casos hospitalarios, obtenidos mediante la revisión de historias clínicas. Se seleccionaron pacientes portadores de artroplastia total de rodilla con un seguimiento mínimo de un año. Se registraron variables demográficas, variables relacionadas con el modelo protésico implantado, escalas funcionales (WOMAC y EVA para la valoración del dolor) y la rotación de los componentes protésicos mediante análisis de imágenes obtenidas por TC. Resultados. Se seleccionaron 160 pacientes portadores de ATR. La muestra final estuvo compuesta por 133 pacientes, 97 mujeres y 36 hombres con una edad media de 69,53 años, divididos en grupo control formado por 70 pacientes, con una edad media de 69,59 años (23 hombres y 47 mujeres) y grupo dolor formado por 63 pacientes, con una edad media 69,48 años (13 hombres y 50 mujeres). El cálculo del Coeficiente de Correlación Intraclase (CCI) otorgó un grado de concordancia inter-observador elevado. No encontramos diferencias en cuanto al análisis de la rotación de los componentes protésicos, de la rotación combinada (rotación tibial + rotación femoral) y del desajuste rotacional (rotación tibial –rotación femoral).Los valores de odds ratio encontrados para cada una de las variables mostraron que no existe relación entre la rotación de los diferentes componentes y la presencia de dolor. Tampoco hubo diferencias significativas al aplicar una estratificación por sexo. El análisis de la relación entre la protetización de la patela y la rotación de los componentes con la presencia de dolor, tampoco mostró diferencias significativas. El análisis de la malrotación de los componentes protésicos, definiendo unos límites de valor de rotación considerados como extremos, a partir de los percentiles 10 y 90 para cada variable del grupo control, no mostró diferencias significativas en ninguno de los casos. Conclusiones. Los resultados del estudio confirman que la malrotación de los componentes protésicos no tiene influencia sobre la presencia de dolor a un mínimo de un año de seguimiento tras la implantación de una ATR.Introduction. Total knee arthroplasty (TKA) has proven to be a successful and cost-effective procedure in terms of pain improvement in patients with symptomatic knee osteoarthritis. However, about 20% of patients are dissatisfied with the outcome of the procedure. Scientific justification. Multiple authors have studied the influence of rotational positioning of prosthetic components as a cause of anterior knee pain. Several publications have shown that excessive internal rotation of the femoral and/or tibial component had influence on TKA stability, on patellar tracking and, ultimately, on TKA pain and failure. For this reason, we studied the influence of rotation of both prosthetic components separately and in combination on the etiology of pain after TKA. Hypothesis and objectives. Hypothesis: Malrotation of prosthetic components favors the presence of pain at a minimum of one year of follow-up after TKA implantation. Primary objective: To compare the rotational positioning of TKA prosthetic components in patients with pain since implantation versus an asymptomatic control group and to determine if there is a relationship between component rotation and the presence of pain. Secondary Objectives: - To determine if excessive internal rotation of the femoral component is a cause of pain. - To determine if excessive internal rotation of the tibial component is a cause of pain. - To evaluate if the presence of pain is related to the rotation of the components in function of the patella fitting or not. - To analyze if the combined rotation of the components has an influence on the presence of pain. Material and Methods. A single-center, cross-sectional, case-control study was carried out with hospital cases obtained by reviewing clinical records. Patients undergoing total knee arthroplasty with a minimum follow-up of one year were selected. Demographic variables, variables related to the implanted prosthetic model, functional scales (WOMAC and VAS for pain assessment) and the rotation of the prosthetic components were recorded by means of CT image analysis. Results. A total of 160 patients with TKA were selected. The final sample consisted of 133 patients, 97 women and 36 men with a mean age of 69.53 years, divided into a control group consisting of 70 patients, with a mean age of 69.59 years (23 men and 47 women) and a pain group consisting of 63 patients, with a mean age of 69.48 years (13 men and 50 women). The calculation of the Intraclass Correlation Coefficient (ICC) gave a high degree of inter-observer agreement. We found no differences in the analysis of prosthetic component rotation, combined rotation (tibial rotation + femoral rotation) and rotational mismatch (tibial rotation - femoral rotation). The odds ratio values found for each of the variables showed that there was no relationship between the rotation of the different components and the presence of pain. There were also no significant differences when stratification by sex was applied. The analysis of the relationship between patella fitting and rotation of the components with the presence of pain also showed no significant differences. The analysis of the malrotation of the prosthetic components, defining rotation value limits considered as extreme, based on the 10th and 90th percentiles for each variable in the control group, showed no significant differences in any of the cases. Conclusions. The results of the study confirm that the malrotation of prosthetic components has no influence on the presence of pain at a minimum of one year follow-up after TKA implantation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique

All-Arthroscopic Nanofractured Autologous Matrix-Induced Chondrogenesis (A-NAMIC) Technique for the Treatment of Focal Chondral Lesions of the Knee

Nanofractured autologous matrix-induced chondrogenesis (NAMIC©) is a 1-step technique that combines nanofracture needling to induce bone marrow stimulation (BMS) and the use of cell-free collagen matrix to optimize cartilage regeneration. In this Technical Note, we describe a modification of the NAMIC procedure using mosaicplasty trephines to prepare the lesion surface and to shape collagen implants in an all-arthroscopic approach (A-NAMIC). This technique is indicated for the treatment of International Cartilage Repair Society grade III to IV knee chondral lesions of ≤4 cm2. After damaged cartilage is debrided, trephines are used to create a flat, circular lesion surfaces. Subsequently, BMS is performed with nanofracture, eliciting reproducible and stop-controlled subchondral bone perforations of 9-mm depth and 1-mm width. The collagen membrane is then cut to size with the trephine, placed over the prepared defect, and secured with fibrin glue, preventing loss of regenerating cells and growth factors to the joint space. Using trephines allows the rapid and precise creation of smooth defect surfaces with known dimensions, ensuring optimal lesion coverage. Additionally, nanofracture reduces trabecular compaction and allows for a deeper access to subchondral bone in comparison with conventional microfracture, improving lesion filling and production of cartilage with higher hyaline content