Calidad de vida, cumplimiento terapéutico y bajas laborales en pacientes con cardiopatía isquémica

La cardiopatia isquèmica en el nostre entorn és un problema de primera magnitud per l'elevada freqüència de la malaltia, el consum de recursos i la mortalitat que ocasiona. En el seguiment d'aquests pacients en atenció primària destaca la prevenció secundària, amb l'objectiu de perllongar i millorar la qualitat de vida dels individus amb patologia cardiovascular. Així mateix els pacients que pateixen un esdeveniment agut necessiten de la prescripció d'una baixa laboral durant el període de recuperació fins a la incorporació laboral. El metge de família realitza el seguiment de les prescripcions i de la baixa laboral així com valora la situació de la qualitat de vida del pacient. Aquest estudi té com a objectiu analitzar als nostres pacients pel que fa al compliment terapèutic, qualitat de vida relacionada amb la salut i temps de baixa laboral, així com la influència de la depressió en aquestes. S'inclouen tres estudis observacionals; un d'ells de tota la regió sanitària de Lleida; els altres dos d'una àrea de salut urbana. Els pacients presenten una durada mitjana de gairebé sis mesos de baixa laboral per cardiopatia isquèmica. Incrementen el consum de psicofàrmacs al doble després de l'esdeveniment. Els factors associats a major durada de la incapacitat laboral són l'edat, patir un infart agut de miocardi i prendre antidepressius. En totes les dimensions de la qualitat de vida, valorades en els pacients amb cardiopatia isquèmica, hem observat resultats inferiors als de la població general. L'activitat física s'ha associat a millors resultats en totes les dimensions. En el cas de les dones hem observat els valors més baixos en qualitat de vida. Hi ha una baixa adherència global a la teràpia cardioprotectora, que es veu reduïda per la presa de medicació antidepressiva. Els factors socioeconòmics i demogràfics no han influenciat en aquest compliment, de la mateixa manera que el compliment no ha afectat la qualitat de vida d'aquests pacients.La cardiopatía isquémica en nuestro entorno es un problema de primera magnitud por la elevada frecuencia de la enfermedad, el consumo de recursos y la mortalidad que ocasiona. En el seguimiento de estos pacientes en atención primaria destaca la prevención secundaria, con el objetivo de prolongar y mejorar la calidad de vida de los individuos con patología cardiovascular. Así mismo los pacientes que sufren un evento agudo precisan de la prescripción de una baja laboral durante el periodo de recuperación hasta la incorporación laboral. El médico de familia realiza el seguimiento de las prescripciones y de la baja laboral así como valora la situación de la calidad de vida del paciente. Este estudio tiene como objetivo analizar a nuestros pacientes en cuanto al cumplimiento terapéutico, calidad de vida relacionada con la salud y tiempo de baja laboral, así como la influencia de la depresión en estas. Se incluyen tres estudios observacionales; uno de ellos de toda la región sanitaria de Lleida; los otros dos de un área de salud urbana. Los pacientes presentan una duración media de casi seis meses de baja laboral por cardiopatía isquémica. Incrementan el consumo de psicofármacos al doble después del evento. Los factores asociados a mayor duración de la incapacidad laboral son la edad, sufrir un infarto agudo de miocardio y tomar antidepresivos. En todas las dimensiones de la calidad de vida, valoradas en los pacientes con cardiopatía isquémica, hemos observado resultados inferiores a los de la población general. La actividad física se ha asociado a mejores resultados en todas las dimensiones. En el caso de las mujeres hemos observado los valores más bajos en calidad de vida. Existe una baja adherencia global a la terapia cardioprotectora, que se ve reducida por la toma de medicación antidepresiva. Los factores socioeconómicos y demográficos no han influenciado en dicho cumplimiento, del mismo modo que el cumplimiento no ha afectado a la calidad de vida de estos pacientes.Ischemic heart disease in our environment is a major problem for the high frequency of disease, resource consumption and mortality it causes. At follow-up of these patients in primary care it highlights secondary prevention, aiming to prolong and improve the quality of life of individuals with cardiovascular disease. Also patients suffering an acute event require the prescription of a sick leave during the period of recovery to labor incorporation. The family doctor keeps track of prescriptions and sick leave as well as assess the situation of the quality of life of patients. This study aims to analyze our patients in terms of compliance, quality of life related to health and time off work, and the influence of depression in these. Three observational studies were included; one of them of all Lleida health region; the other two, cross studies, from an urban health area. Patients with ischemic heart disease had a mean duration of sick leave of almost six months. The consumption of psychotropic drugs doubles after the event. Factors associated with longer duration of incapacity are age, acute myocardial infarction, and taking antidepressants. In all dimensions of quality of life, assessed in patients with ischemic heart disease, we have observed lower results than the general population. Physical activity has been associated with better outcomes in all dimensions. For women we observed the lowest values in quality of life. There is a low overall adherence to cardioprotective therapy, which is reduced by taking antidepressant medication. The socioeconomic and demographic factors have not influenced compliance, the same way that compliance has not affected the quality of life of these patients

Assessment of the length of sick leave in patients with ischemic heart disease

Background The prevalence of ischemic heart disease is high. Few recent studies have investigated the periods of sick leave of these patients. Our aim is to determine the length of sick leave after an acute coronary syndrome, its costs, associated factors and to assess the use of antidepressants and/or anxiolytics. Methods An observational study of a retrospective cohort of patients on sick leave due to ischemic heart disease in a health region between 2008-2011, with follow-up until the first return to work, death, or end of the study (31/12/2012). Measurements: length of sick leave, sociodemographic variables and medical prescriptions. Results Four hundred and ninety-seven patients (mean age 53 years, 90.7% male), diagnosed with acute myocardial infarction (60%), angina pectoris (20.7%) or chronic form of ischemic heart disease (19.1%). Thirty-seven per cent of patients took anxiolytics the year after diagnosis and 15% took antidepressants. The average duration of sick leave was 177 days (95% CI: 163-191 days). Patients diagnosed with acute myocardial infarction returned to work after a mean of 192 days, compared to 128 days in cases with angina pectoris. Patients who took antidepressants during the year after diagnosis returned to work after a mean of 240 days. The mean work productivity loss was estimated to be 9,673 euros/person. Conclusions The mean duration of sick leave due to ischemic heart disease was almost six months. Consumption of psychotropic medication doubled after the event. Older age, suffering an acute myocardial infarction and taking antidepressants were associated with a longer sick leave period

Assessment of the length of sick leave in patients with ischemic heart disease

Acute coronary syndrome; Coronary heart disease; Sick leaveSíndrome Coronario Agudo; Enfermedad Coronaria; Ausencia por enfermedadSíndrome coronari agut; Malaltia coronària; Absència per malaltiaBACKGROUND The prevalence of ischemic heart disease is high. Few recent studies have investigated the periods of sick leave of these patients. Our aim is to determine the length of sick leave after an acute coronary syndrome, its costs, associated factors and to assess the use of antidepressants and/or anxiolytics. METHODS An observational study of a retrospective cohort of patients on sick leave due to ischemic heart disease in a health region between 2008-2011, with follow-up until the first return to work, death, or end of the study (31/12/2012). MEASUREMENTS length of sick leave, sociodemographic variables and medical prescriptions. RESULTS Four hundred and ninety-seven patients (mean age 53 years, 90.7% male), diagnosed with acute myocardial infarction (60%), angina pectoris (20.7%) or chronic form of ischemic heart disease (19.1%). Thirty-seven per cent of patients took anxiolytics the year after diagnosis and 15% took antidepressants. The average duration of sick leave was 177 days (95% CI: 163-191 days). Patients diagnosed with acute myocardial infarction returned to work after a mean of 192 days, compared to 128 days in cases with angina pectoris. Patients who took antidepressants during the year after diagnosis returned to work after a mean of 240 days. The mean work productivity loss was estimated to be 9,673 euros/person. CONCLUSIONS The mean duration of sick leave due to ischemic heart disease was almost six months. Consumption of psychotropic medication doubled after the event. Older age, suffering an acute myocardial infarction and taking antidepressants were associated with a longer sick leave period

Calidad de vida, cumplimiento terapéutico y bajas laborales en pacientes con cardiopatía isquémica

La cardiopatia isquèmica en el nostre entorn és un problema de primera magnitud per l'elevada freqüència de la malaltia, el consum de recursos i la mortalitat que ocasiona. En el seguiment d'aquests pacients en atenció primària destaca la prevenció secundària, amb l'objectiu de perllongar i millorar la qualitat de vida dels individus amb patologia cardiovascular. Així mateix els pacients que pateixen un esdeveniment agut necessiten de la prescripció d'una baixa laboral durant el període de recuperació fins a la incorporació laboral. El metge de família realitza el seguiment de les prescripcions i de la baixa laboral així com valora la situació de la qualitat de vida del pacient. Aquest estudi té com a objectiu analitzar als nostres pacients pel que fa al compliment terapèutic, qualitat de vida relacionada amb la salut i temps de baixa laboral, així com la influència de la depressió en aquestes. S'inclouen tres estudis observacionals; un d'ells de tota la regió sanitària de Lleida; els altres dos d'una àrea de salut urbana. Els pacients presenten una durada mitjana de gairebé sis mesos de baixa laboral per cardiopatia isquèmica. Incrementen el consum de psicofàrmacs al doble després de l'esdeveniment. Els factors associats a major durada de la incapacitat laboral són l'edat, patir un infart agut de miocardi i prendre antidepressius. En totes les dimensions de la qualitat de vida, valorades en els pacients amb cardiopatia isquèmica, hem observat resultats inferiors als de la població general. L'activitat física s'ha associat a millors resultats en totes les dimensions. En el cas de les dones hem observat els valors més baixos en qualitat de vida. Hi ha una baixa adherència global a la teràpia cardioprotectora, que es veu reduïda per la presa de medicació antidepressiva. Els factors socioeconòmics i demogràfics no han influenciat en aquest compliment, de la mateixa manera que el compliment no ha afectat la qualitat de vida d'aquests pacients.La cardiopatía isquémica en nuestro entorno es un problema de primera magnitud por la elevada frecuencia de la enfermedad, el consumo de recursos y la mortalidad que ocasiona. En el seguimiento de estos pacientes en atención primaria destaca la prevención secundaria, con el objetivo de prolongar y mejorar la calidad de vida de los individuos con patología cardiovascular. Así mismo los pacientes que sufren un evento agudo precisan de la prescripción de una baja laboral durante el periodo de recuperación hasta la incorporación laboral. El médico de familia realiza el seguimiento de las prescripciones y de la baja laboral así como valora la situación de la calidad de vida del paciente. Este estudio tiene como objetivo analizar a nuestros pacientes en cuanto al cumplimiento terapéutico, calidad de vida relacionada con la salud y tiempo de baja laboral, así como la influencia de la depresión en estas. Se incluyen tres estudios observacionales; uno de ellos de toda la región sanitaria de Lleida; los otros dos de un área de salud urbana. Los pacientes presentan una duración media de casi seis meses de baja laboral por cardiopatía isquémica. Incrementan el consumo de psicofármacos al doble después del evento. Los factores asociados a mayor duración de la incapacidad laboral son la edad, sufrir un infarto agudo de miocardio y tomar antidepresivos. En todas las dimensiones de la calidad de vida, valoradas en los pacientes con cardiopatía isquémica, hemos observado resultados inferiores a los de la población general. La actividad física se ha asociado a mejores resultados en todas las dimensiones. En el caso de las mujeres hemos observado los valores más bajos en calidad de vida. Existe una baja adherencia global a la terapia cardioprotectora, que se ve reducida por la toma de medicación antidepresiva. Los factores socioeconómicos y demográficos no han influenciado en dicho cumplimiento, del mismo modo que el cumplimiento no ha afectado a la calidad de vida de estos pacientes.Ischemic heart disease in our environment is a major problem for the high frequency of disease, resource consumption and mortality it causes. At follow-up of these patients in primary care it highlights secondary prevention, aiming to prolong and improve the quality of life of individuals with cardiovascular disease. Also patients suffering an acute event require the prescription of a sick leave during the period of recovery to labor incorporation. The family doctor keeps track of prescriptions and sick leave as well as assess the situation of the quality of life of patients. This study aims to analyze our patients in terms of compliance, quality of life related to health and time off work, and the influence of depression in these. Three observational studies were included; one of them of all Lleida health region; the other two, cross studies, from an urban health area. Patients with ischemic heart disease had a mean duration of sick leave of almost six months. The consumption of psychotropic drugs doubles after the event. Factors associated with longer duration of incapacity are age, acute myocardial infarction, and taking antidepressants. In all dimensions of quality of life, assessed in patients with ischemic heart disease, we have observed lower results than the general population. Physical activity has been associated with better outcomes in all dimensions. For women we observed the lowest values in quality of life. There is a low overall adherence to cardioprotective therapy, which is reduced by taking antidepressant medication. The socioeconomic and demographic factors have not influenced compliance, the same way that compliance has not affected the quality of life of these patients

Assessment of the length of sick leave in patients with ischemic heart disease

Acute coronary syndrome; Coronary heart disease; Sick leaveSíndrome Coronario Agudo; Enfermedad Coronaria; Ausencia por enfermedadSíndrome coronari agut; Malaltia coronària; Absència per malaltiaBACKGROUND The prevalence of ischemic heart disease is high. Few recent studies have investigated the periods of sick leave of these patients. Our aim is to determine the length of sick leave after an acute coronary syndrome, its costs, associated factors and to assess the use of antidepressants and/or anxiolytics. METHODS An observational study of a retrospective cohort of patients on sick leave due to ischemic heart disease in a health region between 2008-2011, with follow-up until the first return to work, death, or end of the study (31/12/2012). MEASUREMENTS length of sick leave, sociodemographic variables and medical prescriptions. RESULTS Four hundred and ninety-seven patients (mean age 53 years, 90.7% male), diagnosed with acute myocardial infarction (60%), angina pectoris (20.7%) or chronic form of ischemic heart disease (19.1%). Thirty-seven per cent of patients took anxiolytics the year after diagnosis and 15% took antidepressants. The average duration of sick leave was 177 days (95% CI: 163-191 days). Patients diagnosed with acute myocardial infarction returned to work after a mean of 192 days, compared to 128 days in cases with angina pectoris. Patients who took antidepressants during the year after diagnosis returned to work after a mean of 240 days. The mean work productivity loss was estimated to be 9,673 euros/person. CONCLUSIONS The mean duration of sick leave due to ischemic heart disease was almost six months. Consumption of psychotropic medication doubled after the event. Older age, suffering an acute myocardial infarction and taking antidepressants were associated with a longer sick leave period